Vés al contingut

Mary Quant

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMary Quant

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Dame Barbara Mary Quant Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(mul) Barbara Mary Quant Modifica el valor a Wikidata
11 febrer 1930 Modifica el valor a Wikidata
Blackheath (Regne Unit) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 abril 2023 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
Farley Green (Regne Unit) Modifica el valor a Wikidata
FormacióGoldsmiths (–1955)
Blackheath High School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballDisseny de moda Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódissenyadora de moda Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: 1955 Modifica el valor a Wikidata)
Família
CònjugeAlexander Plunket Greene (1957–1990), mort del cònjuge Modifica el valor a Wikidata
FillsOrlando Plunket Greene Modifica el valor a Wikidata
PareJack Quant Modifica el valor a Wikidata
Premis

Descrit per la fontObálky knih, Modifica el valor a Wikidata
Lloc webmaryquant.co.uk Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0702877 The Movie Database: 1043882 Modifica els identificadors a Wikidata
Vestit (Victoria & Albert Museum)

Mary Quant (anglès: Dame Barbara Mary Quant) (Blackheath, 11 de febrer de 1930 - Farley Green, 13 d'abril de 2023) va ser una dissenyadora de moda anglesa que fou clau en l'explosió del Swinging London i la moda de la subcultura mod, i una de les persones que es consideren els inventors de la minifaldilla i dels pantis.

Biografia

[modifica]

Mary Quant va néixer a Blackheath, un barri al sud-est de Londres, de pares gal·lesos, i va estudiar disseny gràfic al Goldsmiths College de la Universitat de Londres abans de fer carrera com a barretera d'alta costura.

El 1955 va obrir amb qui seria el seu marit dos anys més tard i un altre soci una botiga de roba a Kings Road, a Londres, anomenada Bazaar. La peça més venuda a Bazaar foren uns collars de plàstic blanc per portar a sobre de vestits o samarretes negres. També es van vendre força unes mitges negres llargues.

Gràcies a l'èxit que van tenir uns pijames dissenyats expressament per a l'obertura de la botiga, i insatisfeta amb la varietat de dissenys que tenia a la venda, Quant es va llençar a crear la seva pròpia línia de roba. Tot i que va començar a treballar sola, aviat va contractar un bon grapat de costureres, i el 1966, quan va rebre el reconeixement de l'Orde de l'Imperi Britànic pel seu treball com a modista pop art, ja tenia un equip de 18 persones al seu obrador.

Les faldilles van començar a fer-se com més va més curtes des del 1958, aproximadament. Mary Quant ho considerava molt pràctic i alliberador, ja que permetia a les dones córrer per agafar l'autobús. La minifaldilla, que fou la seva creació més important, esdevingué un dels elements definitoris de la moda de la dècada del 1960.[1] La minifaldilla estava essent desenvolupada simultàniament pel francès André Courrèges i també per John Bates,[2] i no hi ha acord sobre qui va ser el primer a tenir la idea. Com sol passar en temes de moda, la faldilla curta (i cada cop més curta) es va anar obrint pas a la mentalitat de les dones joves de l'època. Els dissenyadors que ho van fer realitat només van ajudar a escampar la idea i, en el cas de Mary Quant, ella li va posar nom: en va dir miniskirt inspirada pel seu cotxe favorit, el Mini.[3] Li agradava tant aquest cotxe que en tenia un dissenyat expressament per a ella.

Mary Quant també és considerada la creadora dels pantis de colors i estampats, que poden ser un complement perfecte per a la mini, tot i que això també s'atribueix a Cristóbal Balenciaga o bé a John Bates.[2]

A les darreries de la dècada del 1960, Quant va popularitzar els shorts anomenats hot pants, que són els que arriben just fins a sota les natges, i el 1968 va llençar la maxifaldilla, que arribava fins als turmells. Durant els anys setanta i vuitanta, es va dedicar al disseny d'objectes de decoració i al maquillatge, més que a la roba.[4]

El 1988, Mary Quant va dissenyar l'interior del Mini 1000 Designer (que inicialment es va anomenar Mini Quant, però van haver de canviar-li el nom perquè els estava fent perdre popularitat). El disseny consistia en ratlles blanques i negres amb detalls en vermell. Els cinturons de seguretat eren vermells, i a la part superior esquerra dels seients del conductor i de l'acompanyant hi havia la signatura de la dissenyadora. Al volant també hi havia la signatura. El contorn dels fars, el de les rodes, les manetes de les portes i els paraxocs eren tots grisos, i no cromats ni negres, l'acabat més habitual. La carrosseria es presentava en dues versions: negre o blanc.

El 2000 va dimitir com a directora de la seva firma de cosmètics, la Mary Quant Ltd., comprada per una empresa japonesa. Hi ha més de 200 botigues Mary Quant Colour en tot el Japó, país on la moda Quant segueix gaudint de molta popularitat.

Llibres de Mary Quant

[modifica]
  • 1966: Quant by Quant (la seva autobiografia als 32 anys, el moment de més popularitat)
  • 1984: Colour by Quant
  • 1986: Quant on Make-up
  • 1999: Classic Make-up and Beauty Book

Referències

[modifica]
  1. Ros Horton, Sally Simmons, 2007. Women Who Changed the World
  2. 2,0 2,1 Lester, Richard, John Bates: Fashion Designer, London, 2008
  3. Barry Miles, 2009. The British Invasion: The Music, the Times, the Era Sterling Publishing Company, Inc., 2009
  4. No és estrany que la seva credibilitat com a creadora s'hagi pogut posar en dubte, si tenim present que el 2007, en una conferència al Victoria and Albert Museum, va gosar atribuir-se la invenció del cobertor anomenat nòrdic.

Enllaços externs

[modifica]