Mary Roos

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMary Roos
Mary Roos – Appen musiziert 2015 01.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Marianne Rosemarie Schwab Modifica el valor a Wikidata
9 gener 1949 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Bingen am Rhein Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Hamburg Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócantant Modifica el valor a Wikidata
Activitat1958 Modifica el valor a Wikidata –
GènereSchlager Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1984Festival de la Cançó d'Eurovisió 1984
1972Festival de la Cançó d'Eurovisió 1972 Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeWerner Böhm (1981–1989) Modifica el valor a Wikidata
GermansTina York Modifica el valor a Wikidata

Lloc webmary-roos.de… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0740436 Souncloud: mary-roos Spotify: 2MmejQB7k07GW7ooY66Umn iTunes: 17035340 Last fm: Mary+Roos Musicbrainz: c9ba19d7-51e7-49e7-b083-588bfbebb3d9 Songkick: 52178 Discogs: 281510 Allmusic: mn0000384107 Deezer: 93095 Modifica el valor a Wikidata

Mary Roos (nascuda com a Rosemarie Schwab el 9 de gener de 1949) és una cantant i actriu alemanya.

Biografia[modifica]

1949-1970[modifica]

Schwab va néixer a Bingen. Als nou anys, va gravar la seva primera cançó "Ja die Dicken sind ja so gemütlich" com a Die kleine Rosemarie. No va tenir un gran èxit comercial. El 1958, també va aparèixer a la pel·lícula Die Straße. Durant els anys següents va publicar molts discos i també va participar en molts concursos de cant. El seu primer èxit a les llistes va arribar l'any 1965, quan el senzill "Geh nicht den Weg" va assolir el número 36. El 1969, va participar al Gran Premi RTL International amb la cançó "Die Legende der Liebe". El mateix any, va tornar a assolir les llistes de singles amb "Das hat die Welt noch nicht erlebt", va assolir el 19è lloc.[1] El seu primer èxit el va aconseguir l'any 1970 amb la cançó "Arizona Man". Va assolir el número 9 a les llistes de singles[1] i segueix sent el seu únic top deu.[1] El mateix any, va participar per primera vegada a la final nacional alemanya del Festival d'Eurovisió. Va ser escollida per participar a l'últim minut Edina Pop va haver de retirar-se del concurs perquè va caure malalta i Mary Roos va ser escollida per cantar "Bei jedem Kuss".[2] Va quedar segona conjuntament entre els sis participants; no obstant això, la cançó mai va ser gravada.

1971-1983[modifica]

A principis de la dècada de 1970, Roos va tenir el seu propi programa de televisió a la televisió alemanya. Al mateix temps, va intentar començar una carrera a França, on va interpretar el paper principal al musical Un enfant dans la ville al costat de Michel Fugain però només va tenir un parell d'èxits populars amb "L'Autoroute", "Amour Toujours", "Je C'est I, Tu C'Est You", "L'Amour En Blue Jean" i "Les Petits Soldats". El 1972, va entrar per segona vegada a la final nacional alemanya del Festival d'Eurovisió . Amb la seva cançó "Nur die Liebe läßt uns leben" va quedar segona després de la primera ronda de votacions a només un punt de Cindy & Bert, però va aconseguir la victòria general després de la segona ronda de votacions.[3] Després de la repetició de la cançó guanyadora, va ser esbroncada fora de l'escenari[4] i la seva victòria va provocar un enrenou a Alemanya ja que no va ser la guanyadora de la primera ronda de votacions i per la seva mediocre interpretació vocal.[3][4] En una entrevista posterior, va afirmar que no esperava guanyar i que ja s'estava desmaquillant quan la van cridar de nou a l'escenari.[3] Tanmateix, al Festival de la Cançó d'Eurovisió de 1972 a Edimburg, va quedar tercera per Alemanya.[5] La cançó va ser un èxit a Alemanya, arribant al número 17 a les llistes de singles.[1] Durant la dècada dels 70 va continuar publicant senzills i àlbums i va ser una convidada freqüent en espectacles de música, tot i que no va tenir més èxits importants. El 1975, va tornar a participar a la final nacional alemanya i va acabar tercera amb "Eine Liebe ist wie ein Lied".[6] La seva quarta participació a la final nacional va tenir lloc l'any 1982, on va competir entre d'altres contra el seu aleshores marit Werner Böhm.[7] Va interpretar el duet "Lady" amb David Hanselmann i va acabar sisena de dotze participants, però, la cançó va ser comercialment la segona més exitosa de l'any.[1]

1984-avui[modifica]

L'any 1984, Roos va participar a la final nacional alemanya del Festival de la Cançó d'Eurovisió per cinquena i última vegada fins ara i es va tornar a endur la victòria: "Aufrecht geh'n" va guanyar el bitllet per al Festival d'Eurovisió 1984.[8] En el concurs, la cançó només va rebre 34 punts i va quedar 13è entre els 19 concursants.[5] Mary Roos va ser culpada d'una mala interpretació vocal que, segons ella, va ser causada per una crisi emocional després de la seva separació del seu marit Werner Böhm.[9] "Aufrecht geh'n" també seria la seva última aparició a les llistes de singles fins al 1999, quan va llançar una versió alemanya de la cançó de Cher "Believe" ("Leider lieb ich dich immer noch").[1] Avui en dia, encara té molts concerts en directe i es diu que és una de les cantants més venudes del gènere schlager. El 1985, Roos va interpretar algunes cançons de CC Catch i Modern Talking en alemany, com ara "You're My Heart, You're My Soul" (com "Ich bin Stark, nur mit Dir") i "I Can Lose My Hear Tonight".

Vida personal[modifica]

De 1981 a 1989, Roos es va casar amb el cantant Werner Böhm (conegut com Gottlieb Wendehals). És la germana de Tina York, una altra cantant schlager popular a Alemanya.

Discografia[modifica]

Singles[modifica]

Any Single Llistes
ALE[1]
1965 Geh nicht den Weg 36
1969 Das hat die Welt noch nicht erlebt 19
1970 Das best an Dir 33
Home d'Arizona 9
1971 Am Anfang war die Liebe 36
1972 Nur die Liebe läßt uns leben 17
Er bleibt hier (für immer) 39
1973 Fremdes Mädchen 45
Geh nicht den Weg 36
Lieber John 40
1975 Eine Liebe és wie ein Lied 50
Stop, mach das nochmal 40
1979 Ich werde geh'n heute Nacht 25
1982 Senyora 31
1984 Aufrecht geh'n 56
1999 Leider lieb ich Dich noch immer 87

Àlbums[modifica]

  • Lieber John (1973)
  • Mary Roos (1976)
  • Ich bin Mary (1977)
  • Maryland (1978)
  • Was ich fühle (1981)
  • Leben spür'n (1982)
  • Alles was ich will (1987)
  • Mehr als ein Gefühl (1992)
  • Rücksicht (1995)
  • Heiß und Kalt (1997)
  • Mitttendrin (1997)
  • Schlager-Party amb Mary Roos (1999)
  • Meine Besten (2000)
  • Roosige Zeiten (2000)
  • Leben für Musik (2001)
  • Achterbahn (2003)
  • Augenblicke (2003)
  • Herzen zu verschenken (2003)
  • Mein Porträt (2003)
  • Leben (2005)
  • Meine größten Hits (2006)
  • Immer wieder (2006)
  • Was ich fühle (2007)
  • Hautnah (2007)
  • Gezeiten (2009)
  • Bis hierhin ... und weiter (2011)
  • Denk was du willst (2013)
  • Bilder meines Lebens (2015)
  • Ab jetzt nur noch Zugaben! (2017)
  • Abenteuer Unvernunft (2018)

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Charts-Surfer
  2. «GERMAN NATIONAL FINAL 1970». Arxivat de l'original el October 26, 2009. [Consulta: 10 novembre 2010].
  3. 3,0 3,1 3,2 OGAE Germany - Der Fanclub zum Eurovision Song Contest
  4. 4,0 4,1 Das Erste: Eurovision Song Contest- Eurovision Song Contest - Geschichte
  5. 5,0 5,1 Pardo, José Ramón. El libro de los grandes éxitos del Festival de Eurovisión (en castellà). Cyanuro, p. 64-65. ISBN 84-607-4162-1. 
  6. «German National Final 1975». Arxivat de l'original el October 26, 2009. [Consulta: October 26, 2009].
  7. «German National Final 1982». Arxivat de l'original el October 26, 2009. [Consulta: October 26, 2009].
  8. «GERMAN NATIONAL FINAL 1984». Arxivat de l'original el October 26, 2009. [Consulta: 10 novembre 2010].
  9. OGAE Germany - Der Fanclub zum Eurovision Song Contest

Fonts[modifica]

Enllaços externs[modifica]