Maryse Condé

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMaryse Condé
Maryse Condé.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Marise Liliane Appolline Boucolon Modifica el valor a Wikidata
11 febrer 1937 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Pointe-à-Pitre (Guadalupe) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de París - literatura comparada (–1975)
Lycée Fénelon
Universitat de la Sorbona Nova Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora, escriptora de literatura infantil, professora d'universitat, dramaturga Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Califòrnia a Los Angeles
Universitat de París
Universitat de Colúmbia
Universitat de Califòrnia a Berkeley
Universitat de Virgínia Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

IMDB: nm2268887 Discogs: 4578475 Modifica el valor a Wikidata

Maryse Condé (Guadalupe, 11 de febrer de 1937) és una escriptora guadalupenca, reconeguda feminista i activista difusora de la història i la cultura africana al Carib.[1] Destaca la seva vasta productivitat com a autora i la seva versatilitat per escriure ficció històrica, contes, novel·les, assajos, poemes i altres gèneres. És especialment coneguda per la novel·la Segu (1984-1985). El 2018 va guanyar el Nou Premi de l'Acadèmia de Literatura, atorgat enlloc del Premi Nobel de Literatura.

Biografia[modifica]

Nascuda amb el nom de Maryse Boucolon a Pointe-à-Pitre, Guadalupe, va ser la petita de vuit germans. Després de graduar-se a l'escola secundària la van enviar al Lycée Fénelon i a la Sorbonne a París, on va obtenir un doctorat en Literatura Comparada. El 1959 va contreure matrimoni amb Mamadou Condé, un actor guineà. Després de graduar-se, va ser professora a Guinea, Ghana i Senegal. El 1982 es va divorciar, però va tornar a casar-se a l'any següent amb Richard Philcox, traductor al parla anglesa de la majoria de les seves novel·les. El 1985 Condé va obtenir una beca Fulbright per ensenyar als Estats Units i és professora a la Universitat de Colúmbia a Nova York.

A més dels seus escrits, Condé va tenir una distingida carrera acadèmica. El 2004 es va retirar de la Universitat de Colúmbia com a professora emèrita de francès. Anteriorment va ensenyar a la Universitat de Califòrnia, Berkeley, UCLA, la Sorbonne, La Universitat de Virgínia i la Universitat de Nanterre.

Carrera literària[modifica]

Les novel·les de Condé exploren assumptes racials, de gènere i culturals en una varietat d'eres històriques.

En un dels seus treballs més coneguts, Segu (1984-1985) tracta sobre l'Imperi de Bambara al Mali del segle xix, la memòria i el contacte d'aquests pobles i dels seus déus ancestrals. En la novel·la, Dusika Taoré, un cap africà, no podrà evitar que les famílies es desintegrin en el regne de bamabara i experimentin l'esclavitud, la conversió a una nova religió i el colonialisme. Tot això des d'un punt de vista polític i qüestionador de la diàspora.

També ha tractat els Judicis de Salem a Jo, Tituba, la bruixa negra de Salem (1986) i la construcció al segle XX del Canal de Panamà i la seva influència a la creixent classe mitjana centreamericana a La vie scélerate (1987). Les seves novel·les se centren en les relacions entre els pobles africans i la diàspora, especialment al Carib. Ha pres una distància considerable de la majoria dels interessos dels moviments literaris del Carib, com la negritud, i ha abordat sovint temes amb una forta mirada feminista. Activista tant a la feina com en la seva vida personal, Condé ha admès: "no podria escriure qualsevol cosa... tret que tingui una importància política segura". Les seves obres posteriors van prendre un gir autobiogràfic, com a Memòries de La meva Infantesa i Victoire, una biografia de la seva àvia. Qui va tallar la gola de Celanire té també rastres de la seva besàvia paterna.

Bibliografia[modifica]

  • Heremakhonon (1976), reed. En attendant le bonheur (1988)
  • Une saison à Rihata (1981)
  • Ségou: Les Murailles de terre(1984)
  • Ségou: La Terre en miettes (1985)
  • Pays mêlé, seguit de Nanna-ya (1985)
  • Moi, Tituba, sorcière noire de Salem (1986), Trad. Jo, Tituba, la bruixa negra de Salem (2021)
  • La vie scélerate (1987)
  • Traversée de la mangrove (1989)
  • An Tan Revolysion (Play, 1989)
  • Les derniers rois mages (1992)
  • La colonie du Nouveau Monde (1993)
  • La migration des coeurs (1995)
  • Desirada (1997)
  • Le Cœur à rire et à pleurer : contes vrais de mon enfance (1999)
  • Célanire cou-coupé (2000)
  • La Belle Créole (2001)
  • Rêves amers (2001)
  • Histoire de la femme cannibale (2005)
  • Victoire, les saveurs et les mots : narració (2006)
  • Comme deux frères (2007)
  • Les Belles Ténébreuses (2008)
  • En attendant la montée des eaux (2010)
  • La Vie sans fards (2012)
  • Mets et Merveilles (2015)
  • Le Fabuleux et Triste Destin d’Ivan et d’Ivana (2017)
  • L'évangile du nouveau monde (2021)

Premis i distincions[modifica]

  • 1986: Grand Prix littéraire de la femme per Jo, Tituba, la bruixa negra de Salem
  • 1988: Li Prix de L'Académie Française per La Vie Scélérate.
  • 1993: Premi Puterbaugh pel conjunt de la seva obra.
  • 1994: Grand Prix Littéraire des jeunes lecteurs de l'Ile de France, per Jo, Tituba, la bruixa negra de Salem
  • 1997: Prix Carbet de la Caraïbe per Desirada.
  • 1998: Membre honorari de l'Acadèmia de les Lletres de Québec.
  • 1999: Premi Marguerite Yourcenar per Le Cœur à rire et à pleurer.
  • 2001: Comendador de les Arts i les Lletres de França
  • 2004: Cavaller de la Legió d'Honor
  • 2005: Hurston/Wright Legacy Award (ficció), per Célanire cou-coupé
  • 2006: Certificat d'Honor Maurice Cagnon del Consell Internacional d'Estudis Francòfons (CIEF).
  • 2007: Prix Tropiques per Victoire, les saveurs et les mots
  • 2008: Trofeu d'Arts Afro-Del Carib per Les belles ténébreuses.
  • 2009: Trofeu d'Honor del Trofeu d'Arts Afro-Del Carib pel conjunt de la seva obra.
  • 2010: Li Grand Prix du roman métis, pour En attendant la montée des eaux.
  • 2012: Prix Fetkann per La vie sans fards.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maryse Condé