Mas Fragadell
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Vallcarca i els Penitents (Barcelonès) | |||
| ||||
El Mas Fragadell, també conegut com a Can Jeccelli o Llacsalí, era una masia situada al barri de Vallcarca i els Penitents de Barcelona, actualment desapareguda.
Història
[modifica]El 1421, el mas i les terres, situats a la parròquia de Sant Genís dels Agudells, foren adquirits per Andreu Fragadell.[1] El 1738, el comerciant Pere Gecseli i Mas va adquirir la propietat en subhasta pública al prevere Josep Coder, canonge penitenciari de la Seu de Barcelona i marmessor d'Agustí Teixidor,[2][3] i el 1742 va adquirir en emfiteusi a Francesc Xavier de Copons-Falcó i de Boixadors[4] una peça de terra de cinc mujades del Mas Falcó.[5][3] Fou succeït pel seu fill Marià Gecseli i Roig,[6] que el 1787 va vendre el mas Fragadell a Adrien François de la Barre, baró de la Barre de Flandes.[7][8][3]
Casat amb Joséphine Ignace de Pechman, filla del baró del mateix nom, va morir l'11 de gener del 1803[9] i fou succeït pel seu fill Joan Antoni de la Barre i de Pechman,[10] que el 1830 adquirí el Mas Falcó a Josep Ramon de Pinós i de Copons de la Manresana, marquès de Barberà i la Manresana.[11][12][13][14] El 1859, els tutors dels seus fills menors vengueren el mas Fragadell a carta de gràcia a Antoni de Boladeras, que l'any següent el revengué a Antoni Jordà i Santandreu.[6]
El setembre del 1864 van morir tres membres de la família, incloent l'Antoni Jordà mateix, en circumstàncies que apunten a una intoxicació.[15] La seva vídua i hereva Francesca Vilarasau i Riu va morir el 5 de desembre del 1871, i el 1877, els seus marmessors vengueren el mas Fragadell a Narcisa d'Asprer i de Morell, vídua en primeres noces de Francesc Ginesta i Gecseli, net de Marià Gecseli, i al seu segon marit Antoni Puig i Rovira, que el 1866 havien iniciat un litigi per a recuperar-ne la propietat.[9]
El matrimoni va adquirir un deute de 547.500 pessetes per un préstec hipotecari de Jeroni Pujol i Castañer, i en no poder-lo retornar, la finca passà a mans d'aquest.[9] Joaquim Pujol i el seu fill Lluís Pujol i Bassols van constituir la societat G. Pujol e Hijo, que el 1904 va demanar un préstec de 400.000 pessetes a la societat Jover i Cia, aportant la finca com a garantia. El 1907, un cop vençut el termini, aquesta va ser posada en subhasta pública i adquirida per 375.000 pessetes per Jover i Cia, representada pel seu gerent Leandre Jover i Peix.[16] Aquest morí el 19 de novembre del 1910, i la societat es va dissoldre el 8 de juliol del 1911. Casat amb Elisa Casas i Jover, fou succeït pel seu fill Josep Jover i Casas,[16] fundador de la Banca Jover.[17]
El 1927, l'Ajuntament de Barcelona va convocar un concurs per a construir el nou Hospital Militar, que van guanyar els hereus de Josep Jover i Casas amb el mas Fragadell, de 106.108 m².[18] El 14 de setembre del 1948, l'Ajuntament va aprovar el projecte d'un carrer entre l'avinguda de l'Hospital Militar (actualment de Vallcarca) i la riera de Jecceli (actualment carrer d'Esteve Terrades). Com que no es volia perjudicar els edificis propers si s'excavava massa, el traçat va respectar al màxim la topografia del terreny, el que va motivar que el nou carrer, dedicat a Josep Jover, tingués un fort pendent.[16]
Descripció
[modifica]La finca era limitada per la riera de Vallcarca (actual avinguda de Vallcarca) i la riera de Jecceli,[18] i originalment comprenia 12 mujades i tres quartes de terra campa, una mujada i mitja de vinya i una i mitja d'horta, amb diversos arbres fruiters, que a mitjans del segle xix subministraven set plomes d'aigua. El mas constava d'una casa torre de planta baixa, dos pisos i golfes i diverses dependències.[6]
Referències
[modifica]- ↑ «Anotaciones sobre una escritura de propiedad del mas Fragadell, situado en Sant Genís dels Agudells, Barcelona, de 15 de diciembre de 1421 y de enero de 1582».
- ↑ AHPB, notari Miquel Cabrer, 26-02-1738.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 AHPB, notari Miquel Arnús i Pla, manual 1.075/27. f. 101-106v, 16-06-1787.
- ↑ «Francesc Xavier de COPONS-FALCÓ i de BOIXADORS». geneanet. Joan Vinyes i Parramon.
- ↑ AHPB, notari Miquel Cabrer, 24-07-1742.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Portavella i Isidro, 2013, p. 104.
- ↑ Poplimont, Charles. La Belgique Héraldique: recueil historique, chronologique, génealogique et biographique complet de toutes les maisons nobles reconnues de la Belgique. Tome Ier (A-BI). Brusel·les: Typographie de G. Adriaens, 1863, p. 334.
- ↑ «A6». Història de Gràcia.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Portavella i Isidro, 2013, p. 105.
- ↑ «Juan Antonio de la Barre y Pechman». Historia hispánica. Real Academia de la Historia.
- ↑ «José-Ramón de Pinós y Copons». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
- ↑ AHPB, notari Josep Fèlix Avellà i Navarro, manual 1.149/32, f. 17v-31c, 28-01-1830.
- ↑ «Cronologia de Can Falcó». historiadegracia.com.
- ↑ «La creueta del Coll. Somni i realitat actual». historiadegracia.com.
- ↑ Coll, Isabel; Macías, Juanjo «La figura jacent en l'obra funerària dels Vallmitjana». Els Vallmitjana i l'escultura moderna a Catalunya. Edicions de la Universitat de Barcelona, 2020, pàg. 292.
- ↑ 16,0 16,1 16,2 Portavella i Isidro, 2013, p. 106.
- ↑ «Banca Jover». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 18,0 18,1 Carrau i Bueno, 2018.
Vegeu també
[modifica]- Casa-fàbrica Esteve
- Casa del Baró de la Barre
- Casa-fàbrica Jordà
- Casa-fàbrica Traveria
- Casa Traveria-Jover
Bibliografia
[modifica]- Carrau i Bueno, Ida. L'Hospital Militar de Barcelona. Manresa: Arxiu Històric de les Ciències de la Salut, octubre 2018. ISBN 978-84-09-03392-8.
- Portavella i Isidoro, Jesús. Els carrers de Barcelona: Gràcia. Ajuntament de Barcelona. Districte de Gràcia, 2013. ISBN 978-84-9850-480-4.