Mas Oller (Sant Martí de Centelles)

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Mas Oller
Imatge
Dades
TipusMasia Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Martí de Centelles (Osona) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 45′ 24″ N, 2° 14′ 48″ E / 41.7568°N,2.24668°E / 41.7568; 2.24668
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC46780 Modifica el valor a Wikidata

El Mas Oller és una masia d'origen medieval (entre segles x i xi) de Sant Martí de Centelles (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya,[1] protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Descripció[modifica]

El Mas Oller és un conjunt d'edificacions que conformen un gran mas i un seguit d'estructures annexes. Aquest grup presenta una planta rectangular orientada d'est a oest formada per l'annexió de tres cossos edificats.

El mas original presenta una planta quadrada, amb diverses portes d'accés a les dues bandes i antics finestrals gòtics, més una columna romànica. La coberta és a doble vessant i de teula aràbiga i l'estructura es troba organitzada en planta baixa, primer pis i golfes. A la cara nord s'hi obren dues portes de punt rodó amb llinda de pedra roja de Tagamanent, ben treballada; també una balconada i dos finestrals, amb un arrebossat. Aquest espai actualment encara és habitat, funcionant com a mas residencial de la família Sentias. El cos mig és de factura més moderna, està format per diverses dependències i una balconada i gran part de la coberta es troba en runes. El cos est, inicialment de planta rectangular i allargada, estava format per 10 finestres cobertes amb volta d'obra, una de les quals va ser convertida en porta i una altra en balconada. Aquesta estructura també ha perdut part de la coberta.[2]

Història[modifica]

Les primeres evidències històriques d'aquest mas es recullen a l'arxiu patrimonial de la família Sentias, datades entorn dels segles x i xi, sota el cognom Oller, i també trobem registres a un conjunt de documents de la parròquia de Sant Pere de Valldeneu. Gràcies a la documentació, la família Oller mantingué una contínua activitat econòmica com social a Valldeneu, amb les famílies dels massos de l'entorn.

En un fogatge del 1553 apareixen els noms de 14 famílies de la parròquia d'on es destaquen els noms de: Joana Valldeneu, Guillem Esglésies, Pere Joan Oller, Miquela Castellar Subirà i Elisabet Castellar Jussà.[3] El moment de gran auge del mas fou en època moderna i coincideix amb un període de gran activitat humana a tota la zona i de gran activitat constructiva que va suposar una remodelació important de part de les estructures del mas. Les noves dependències es van ordenar seguint una disposició en horitzontal i cap a llevant.[2][4]

Una datació aproximada del conjunt de les noves estructures, segurament destinades a magatzems, espais per al bestiar i les estances superiors com a pisos de jornalers seria al s. XVII o XVIII, moment de gran auge de la pagesia catalana. La documentació conservada a l'Arxiu Oller evidencia la gran activitat agrícola de la zona amb la contractació de jornalers que treballarien als camps i que viurien al mateix mas durant l'època de la collita.[5]

El Mas Oller, després de la unió matrimonial de la pubilla Oller amb l'hereu Sentias del mas El Presseguer a finals del segle xix, esdevingué a ser centre neurològic culminant, en principis del segle xx, com eix d'impulsor demogràfic i econòmic de la Colònia Oller, permetent la construcció de cases i edificis d'estiueig per famílies benestants procedents de Barcelona i d'afores de Catalunya, amb la construcció de les Piscines Oller, consolidant el statu quo de la família Sentias dins dels cercles polítics i socials de l'Espanya de la primera meitat del segle xx.[6]

Temps més tard, el mas fou escenari dels fets tràgics en el marc històric de la Guerra Civil espanyola, on el patriarca, l'hereu i el segon fill de la família foren assassinats per un comitè revolucionari compost de militants de POUM per motius d'odi i d'enveja per part dels militants respecte a la família.[7] Després d'acabar la Guerra Civil, el tercer fill, Julio Sentias de Encío, qui va sobreviure, se'n va fer càrrec del Mas Oller, que va poder recuperar notablement gràcies a la seva tasca d'administració, ampliant la masia, gestionant les Piscines Oller i posteriorment inaugurant la Piscina Can Miqueló.[8]

Actualment el mas continua pertanyent a la família Sentias.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mas Oller
  1. «L'Oller». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 13 abril 2021].
  2. 2,0 2,1 «Mas Oller». Mapes de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona. [Consulta: 19 septembre 2019].
  3. Pladevall i Font, Antoni. Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic, 1962. 
  4. Pladevall i Font, Antoni «San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí». Ausa n. XVIII, 1955-1957, pàg. 357-372.
  5. Solans i Ferré, Antoni. Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles, 1992. 
  6. Pladevall i Font, Antoni. Centelles. Aproximació a la seva història.. Ajuntament de Centelles. Editorial Eumo, 1987. 
  7. Roma, Francesc «Notes de la recerca sobre l'Alt Congost entre 1936 i 1950, una societat en guerra». Ponències: Revista del Centre d'Estudis de Granollers, 2015, p. 173-184.
  8. Pladevall i Font, Antoni. Origen i formació del municipi de Sant Martí de Centelles (Osona). Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles, 1992.