Mas d'en Garrot
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||||
| Tipus | Masia  | ||||||
| Construcció | segle xix | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | Obra popular | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | Tarragona | ||||||
| Localització | Camí del Mas que surt de barri de Sant Salvador | ||||||
| |||||||
| BCIL | |||||||
| Identificador | IPAC: 12580 | ||||||
| |||||||
El Mas d'en Garrot és una masia de Tarragona protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Descripció[modifica]
Mas amb funció de casa de vacances, compleix aquesta funció a més de les pròpies de la terra.[1]
Té un cos central amb tres pisos i està coberta, a quatre vessants, amb un petit voladís a la teulada.[1]
Cal destacar el porxo d'accés a la planta baixa, al damunt del qual hi ha una amplia terrassa amb balustres a tota la barana.[1]
Té també tanques pel bestiar.[1]
La seva forma poc corrent fa pensar que sigui arquitectura d'autor.[1]
Història[modifica]
La Finca del Mas d'en Garrot conté la font del Garrot, que va ser un lloc d'esbarjo pels tarragonins.[1]
Consta de dues dependències, la dels masovers i la dels senyors. Sembla que l'aire modernista del Mas li va donar el sr. Joan Guinovart.[1]
El Mas d'en Garrot era un mas propietat d'Asunción Domingo, era una pubilla de Constantí que es casà el 1887 amb el comerciant i propietari Adolfo Gil. Aquest matrimoni no tingué descendència i quan el marit morí el 1912, Asunción decidí vendre's tot el patrimoni i ingressar a la congregació de Maria Reparadora. Cap els anys vint, la finca ja era propietat de Joan Guinovart Canals i de la seva senyora.[1]
El tarragoní Joan Guinovart era un ric comerciant de vins que va facilitar sempre l'entrada a la finca i a la Font del Garrot a tothom.[1]
La propietat es va vendre, i se la va quedà una empresa que volia explotar-ne una pedrera, cosa que sembla que no ha estat possible, ja que se li va denegar el permís.[1]