Mas de Barberans

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaMas de Barberans
Bandera de Mas de Barberans Escut de Mas de Barberans
Bandera de Mas de Barberans Escut de Mas de Barberans
Barrancs de Sant Antoni-Lloret-la Galera - 6.jpg
Vista de Mas de Barberans al peu dels Ports de Tortosa Beseit

Localització
Localització de Mas de Barberans respecte del Montsià.svg
40° 44′ 05″ N, 0° 22′ 24″ E / 40.734722222222°N,0.37333333333333°E / 40.734722222222; 0.37333333333333
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Terres de l'Ebre
Comarca Montsià
Entitats de població 1
Població
Total 605 (2016)
• Densitat 7,68 hab/km²
Gentilici Masover, masovera
Geografia
Superfície 78,8 km²
Altitud 348 m
Limita amb
Història
Festa major 25 d'abril
Patró Sant Marc
Dia de mercat Divendres
Organització i govern
• Alcalde Josep Maria Lleixa Lleixa
Indicatius
Codi postal 43514
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 43077
Codi IDESCAT 430770
Altres dades

Web www.masdebarberans.net
Modifica dades a Wikidata
La plana de la Galera i les serralades de Godall, en primer terme, i del Montsià, darrere, vist des de Mas de Barberans

Mas de Barberans és un municipi de la comarca del Montsià. Està situat al peu del massís dels Ports. 3.589,80 hectàrees del seu terme municipal estan integrades al Parc Natural dels Ports, de les quals 22,46 pertanyen a la RNP de les Fagedes dels Ports.

Història[modifica | modifica el codi]

És citat per primer cop en un document de Ramon Berenguer IV, datat el 22 de gener de 1155, i mitjançant el qual cedia estes terres al bisbe de Tortosa. El 1235 rep carta de poblament a nom de Barberà de la Torre i Pere de Falset. El topònim Mas de Barberans no apareix documentat fins al segle XVII, abans es coneix com Vila de Santa Maria.

Durant la Primera Guerra Carlista, el bàndol liberal, refugit a l'església, va ser assetjat per les tropes de Ramon Cabrera. No hi van acceptar la capitulació, de manera que els carlistes els van atacar, amb el resultat d'afusellament per als oficials liberals.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
3 5 6 92 - 1.216 1.515 1.683 1.610 1.569
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.410 1.334 1.237 1.143 1.017 900 775 753 758 751
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
726 711 699 682 682 679 676 645 636 619
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Política[modifica | modifica el codi]

Eleccions municipals 2011[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals - Mas de Barberans, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
Partit dels Socialistes de Catalunya-Progrés Municipal Josep Maria Lleixà Lleixà 247 5 61,60%
Unió Municipal de Catalunya Juan Vicente Garcés Lleixà 108 2 26,93%
Vot en blanc 6 1,50%
Total votants 7

Eleccions municipals 2015[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals - Mas de Barberans, 2011[1]
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
Partit dels Socialistes de Catalunya-Progrés Municipal 257 6 79,32%
Convergència i Unió 108 1 18,32%
Total votants 7

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

L'Església[modifica | modifica el codi]

Vista del poble de Mas de Barberans.

L'església és d'un estil neoclàssic (segle XVII), fou acabada l'any 1731. Tot i que, es troben documents que diuen que l'any 1565 es va donar permís a Miquel Lleixar, per tallar la fusta per a l'església. El presbiteri estava fet amb fusta, les imatges eren també de fusta, les campanes se sentien per tot el terme. De tot això ara no en queda res, tot ha anat desapareixent.

Amb les guerres carlines, fou caserna de les tropes del General Cabrera, amb altres revoltes serví d'hospital, de presó, etc. En cadascuna d'aquestes actuacions, l'església s'anava deteriorant. Fins que l'any 1971 es va voler fer una reforma i aquí es pot dir que es va acabar de destruir. Es va eliminar un altar que es va fer a la dècada dels 40, es va tirar el campanar antic i es va substituir per una torre que no té res a veure amb l'estructura original, es va tirar la teulada que era prou digna i es va substituir per unes planxes de ferro.

A principis del 1995, començà una nova reforma per substituir la teulada i arranjar un poc l'interior.

Biblioteca[modifica | modifica el codi]

Biblioteca de Mas de Barberans

La Biblioteca municipal de Mas de Barberans és una biblioteca menuda però en una base prou important per la població. Hi ha un fons bibliotecari aproximat d'uns 2500 llibres. Molts d'ells són novel·la en català i en castellà, poesia i teatre. També una secció infantil de contes molt àmplia i actualitzada.

Cultura i tradicions[modifica | modifica el codi]

La Pauma[modifica | modifica el codi]

Fins a l'any 1970 aproximadament, una altra font d'ingressos fou l'artesania del Margalló. Els homes anaven durant la primavera i l'estiu a fer "les paumes", això és, a collir les paumes sortides de l'any als margallons, després les deixaven assecar al sol, procurant que no es mullessin, fins que quedaven d'un color beix.

Una vegada la pauma estava seca, venia el seu procés d'elaboració. En primer lloc s'havien de separar tots els 'brins' d'un en un, després amb un 'tallant' (normalment era una falç, clavada amb una fusta, per poder-hi recolzar el peu, que tot plegat tenia forma de 2 (se'ls segava 'l'alcoell' i es deixaven els 'brins' solts. Es posaven al damunt d'un sac un poc humit i s'enrolaven fins al moment que s'escomençava a 'llatar' (fer una trena amb els brins). Aquesta era una feina que feien les dones. Els home per la nit i la mainada per les tardes, també col·laboraven fent cordills, que servien per cosir la 'llata'. Es feien moltes eines com cabassos, sarions, senalles, sarrons, cabasses, saries, ventadés, graneres, etc.

La venda d'aquests productes, normalment, es feia canviant els mateixos per pataques, panís, o algun altre producte de la terra, a les poblacions veïnes, com podien ser Santa Bàrbara, Godall, La Sénia, Ulldecona, n'hi havia també que arribaven a pobles del Baix Maestrat, com Sant Rafel del Riu, Traiguera, etc.

Museu[modifica | modifica el codi]

Un dels equipaments més interessants és el Centre de Desenvolupament Rural. Espai destinat a la realització d’accions i actuacions que ajuden, afavoreixen i diversifiquen el desenvolupament econòmic del poble. Una part important del centre l'ocupa el Museu de la Pauma que treballa per la revaloració el patrimoni etnològic del poble.

Fires i festes[modifica | modifica el codi]

  • Festes de Sant Marc. Se celebren l'última setmana d'abril. El dia 25 d'abril és la festa major. El co-patró és Sant Gregori, que se celebra el 26 d'abril. Sant Marc és el patró titular i Sant Gregori el protector dels camps, per això el dia que es fa la seva celebració es beneeix el terme, per demanar la seva protecció contra les plagues i la pedra. En alguns temps la gent s'emportava càntirs d'aigua beneïda i la repartien pels camps d'oliveres demanant la seva protecció.
  • Festes d'Agost. Durant aquest mes se celebren les Jornades Culturals. Dins aquesta festivitat destaca la fira el Racó dels Artesans que se celebra pels carrers més cèntrics del poble, i amb diferents actes durant la iniciativa d'intercanvi cultural amb la comunitat autònoma invitada.
  • Sant Antoni

Aigua[modifica | modifica el codi]

El poble compta amb servei domiciliari d'aigua potable des de principis de segle, i tot gràcies a l'esforç de tot un poble, encapçalat pel seu alcalde, en Damià Lleixà i Bertomeu. El 13 de març de 1871 van aconseguir la concessió del Govern de la Província de les Fonts del Bosc, del Nofre, del Boix, Cendrosa i d'Aliau, i el 27 de setembre de 1873, es constituí una agrupació de veïns mitjançant escriptura atorgada pel Notari de La Sénia i ratificada la concessió amb efectes retroactius el 25 d'agost de 1944 per part de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre.

Avui, el subministrament de l'aigua és totalment independent de l'Ajuntament, està funcionant de manera autònoma per la Societat d'Aigües Potables, que és l'encarregada de fer el subministrament i d'arranjar la conducció.

Electricitat[modifica | modifica el codi]

Només fa 80 anys que el poble disposa de llum elèctrica, i tot gràcies a José Subirats Bel "Lo Fino". Tot va començar quan va arrendar un salt d'aigua a Alfara de Carles, la Fàbrica Gran, va efectuar les reformes necessàries per adaptar-lo i començà els treballs de l'estesa del cable i col·locació de postes des d'Alfara de Carles als Reguers i després al Mas. Total, 90.000 metres de fil, uns 900 pals, per cobrir els quasi 30 km que hi ha des d'Alfara de Carles al Mas de Barberans. Travessant muntanyes i tot perquè el 18 de febrer de 1926, el poble de Mas de Barberans pogués tenir la llum.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mas de Barberans Modifica l'enllaç a Wikidata