Mas del Ciuró
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Construcció | S. XV | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Gòtic, renaixement | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Santa Maria d'Oló (Moianès) | |||
| Localització | Ctra. Gironella-Vic, km 21,5 camí a l'esquerra, a 2 km. | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 17175 | |||
Mas del Ciuró és una masia amb elements gòtics i renaixentistes de Santa Maria d'Oló (Moianès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció[modifica]
Cal distingir la torre de la casa. La torre és una edificació de planta quadrada de 5 pisos i 16 m d'alçada per 7 per banda. Una escala de caragol puja de baix a dalt. Totes les finestres són adovellades i cal destacar la del pis principal ornada amb motllures, amb dues petites mènsules (una amb cara d'home i l'altra de dona). La torre és rematada, després d'un fris de pedra, per 5 arcs estrets amb pedra, segurament amb funcions defensives. La casa que s'hi adossà posteriorment a la torre és de 3 plantes i té dos cossos: un pel cantó de llevant i un altre al cantó nord. L'estructura és setcentista (1696 segons la llinda del portal d'entrada). A les finestres hi ha motius decoratius com rosetes i alguns de tradició gòtica. La façana té un gran portal adovellat de mig punt, de tradició renaixentista.[1]
Història[modifica]
El mas es troba citat ja al primer terç del segle XIV, moment en què es prestava homenatge al senyor del castell d'Oló i de la vall d'Aguiló. El mas, un dels més grans del terme, és el resultat de l'annexió de diversos masos rònecs que havien quedat abandonats després de la crisi del segle xiv.[1]
Hom creu que s'havia anomenat "Torre d'Oló". Servia per vigilar la part de la Gavarresa, des d'on hagués estat fàcil envair Oló. La torre actual és obra del segle XIV-XV. L'estructura de la casa és una mica posterior, obra del xviii (1696 a la llinda del portal d'entrada). El mas fou cremat durant la guerra del francès. A la dècada de 1970 canvia de propietaris i fou restaurat.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Mas del Ciuró». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 31 agost 2017].