Massís de l'Altai

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El cim del Belukha, al massís de l'Altai

L'Altai (nom en mongol i rus, Алтай; en xinès, Kin Shan) és una regió muntanyosa situada a l'oest de Sibèria (Rússia) i Mongòlia, a la frontera amb la Xina i el Kazakhstan. S'estén des de la vall del riu Irtix i la depressió de Jungària, a l'oest, fins a les muntanyes Saian a l'est, i fins a l'altiplà de Mongòlia al sud.

Està travessada per diverses serralades, les principals de les quals són la de Tannu Ola i l'Altai pròpiament dita, en terres mongoles, també anomenada Altai Mongol o Gran Altai. La màxima altitud n'és el mont Belukha (4.506 m).

Mapa del massís de l'Altai

És una regió amb llacs importants, com l'Uvs Nuur i el Khovd Nuur, i aquí és on neix el riu Obi, a la confluència del Katun i el Bia. Té 1.600 km de llarg entre el llac Saisan i el territori al sud-oest de l'alt Selenga i de l'Orkhon superior.

L'antiga denominació a les inscripcions de l'Orkhon és Altin-yish ('muntanyes d'Or'), en xinès Kin Shan. Els grecs parlen d’Ektag, però segurament es tracta d'Ak Tagh, la 'muntanya Blanca', equivalent al Tian Shan. El nom modern (del turquès Alitau, 'muntanyes d'Or') apareix per primer cop en el període calmuc.

La part russa comprèn la República de l'Altai i el territori de l'Altai.

Coord.: 49° N, 89° E / 49°N,89°E / 49; 89