Les Guilleries

(S'ha redirigit des de: Massís de les Guilleries)
Plantilla:Infotaula geografia políticaLes Guilleries

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 55′ 00″ N, 2° 30′ 00″ E / 41.91667°N,2.5°E / 41.91667; 2.5
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Altitud1.202 m Modifica el valor a Wikidata

El massís de les Guilleries[1] està situat al vèrtex entre la Serralada Prelitoral i la Serralada Transversal i forma part alhora de totes dues serralades. Se situa al límit de les comarques de la Selva i Osona, a l'entorn de la població de Sant Hilari Sacalm, que n'és la capital. Es tracta d'un massís poblat per alzinars (principalment alzinar muntanyenc) i algunes suredes, de caràcter mediterrani, i rouredes i fagedes, de caràcter eurosiberià; si bé en bona part han estat substituïts per conreus forestals, principalment perxades i plantacions de pins exòtics i avets. Assoleix la màxima alçada a Sant Miquel de Solterra o de les Formigues (1.204 m). Als seus voltants se situen els embassaments de Sau i Susqueda, al riu Ter. El riu Onyar i el Sot de la Noguerola hi tenen les fonts aquí; concretament, neix a la serra de Santa Bàrbara, al terme municipal de Bescanó, o al de Brunyola i Sant Martí Sapresa.[2]

Com a sub comarca, les Guilleries està formada pels municipis de Sant Hilari Sacalm, Osor, Susqueda, Vilanova de Sau, Sant Sadurní d'Osormort, Espinelves i Viladrau. A Sant Hilari Sacalm hi ha el Museu Guilleries.[3]

El Puig-l'agulla, de 810 metres d'altitud, separa les Guilleries de la plana de Vic.[4]

El massís de les Guilleries conté 4 vessants, des d'un punt de vista estructural. Format per una munió de cims, cingleres, valls i espadats és una serralada molt complexa. Els municipis que en formen part són els situats a les fondalades, als cims, a les calmes, i a tots els vessants. Així, els municipis de Santa Coloma de Farners, Anglès, la Cellera i Amer formen part de les Guilleries: posseeixen bona part del municipi dins al massís, especialment en els vessants de llevant, i tramuntana, en el perímetre, bé que en les fondalades i valls secundàries vessen aigües als quatre punts cardinals. Només he anomenat els de la Selva. L'error possiblement s' origina amb les teories de Mn. Antoni Pladevall que, si no són modificades per L'Acadèmia, arrossegaran aquest error, com es detecta. Quant a la flora, des dels romans està documentat el castanyer, que ha perdurat 2000 anys i que encara es conserva en certs sectors dels cims i calmes del massís. És el castanyer el que ha estat substituït pel pi insignis.[cal citació]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Les Guilleries
  1. «Les Guilleries». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. "La ruta de l'Onyar. El riu com a element vertebrador del territori i del seu patrimoni", Marc Almeida, Arianna Culotta, et al. Projecte de l'assignatura "Aigua, territori i societat", Universitat de Girona, curs 2009-2010, pp. 7 i 338
  3. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 108. ISBN 84-393-5437-1. 
  4. «Les Guilleries». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.