Massacre de Novotxerkassk

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

La Massacre de Novotxerkassk[1] es produí durant la revolta que començà el 2 de juny de 1962 a la ciutat de Novotxerkassk. Els aldarulls van ser resultat directe de la mancança de menjar i provisions, així com de les pèssimes condicions de treball a la fàbrica. La protesta s'inicià l'1 de juny a la Fàbrica de Locomotores Elèctriques Budionni, quan, els treballadors de la foneria i la forja aturaren el treball després que la direcció de la fabrica es negués a escoltar les seves demandes. La vaga i les discussions posteriors s'havien estès per tota la fàbrica al vespre.

La tensió començà quan el govern de Nikita Khrusxov doblà el preu de la carn i la mantega l'1 de juny, alhora que incrementava les quotes mínimes de producció per cada treballador,[2] reduint per tant els seus salaris.[3] Culminà en una manifestació fins a l'ajuntament i la caserna principal de la policia, i la vaga s'estengué a altres empreses després que la policia detingués a 30 treballadors.

Les explicacions sobre la resposta del govern són variades i sovint entren en conflicte: hi ha debat sobre qui disparà sobre els manifestants, si va ser l'exèrcit o el KGB. Alguns afirmes que un oficial de l'exèrcit es negà ordenar als seus homes a disparar contra els manifestants, i que els trets d'avís a l'aire del KGB van impactar diversos nens que s'havien enfilat als arbres.[3]

D'acord amb les fonts oficials que actualment es poden consultar, 22 manifestants van morir pel foc de les metralladores de l'exèrcit soviètic,[4] i 87 més van resultar ferits, dels quals 3 moririen posteriorment. Després de les manifestacions inicials, s'establí el toc de queda a la ciutat. Els cadàvers van ser enterrats en secret als cementiris d'altres ciutats de l'oblast de Rostov. Tot i això, l'endemà al matí, diversos centenars de manifestants es reuniren de nou a la plaça. 160 van ser detinguts, dels quals 14 van ser jutjats en judicis-espectacle, dels quals 7 van ser condemnats a mort. La resta van ser condemnats a penes d'entre 10 i 15 anys de presó.[5]

Després dels incidents, el govern soviètic va fer arribar subministraments extraordinaris de menjar a la regió i començà una investigació. Seguiren més detencions de treballadors, així com es sotmeté a consell de guerra a diversos oficials involucrats. Segons Aleksandr Soljenitsin, diversos ferits i les seves famílies van ser deportats a Sibèria.

Tota la història mai no va ser facilitada als mitjans de comunicació soviètics, i van romandre classificats fins al 1992, quan les restes de 20 cadàvers van ser trobades i identificades al 192 al cementiri de la ciutat de Novoxakhtinsk.

Referències[modifica]

  1. 1961: Novocherkassk Massacre
  2. Vladislav Zubok and Constantine Pleshkov, Inside the Kermlin's Cold War: from Stalin to Khrushchev, Harvard University Press, p. 262
  3. 3,0 3,1 Hosking, Geoffrey. A History of the Soviet Union, Fontana Press, London 1992.
  4. And Then the Police Fired, TIME Magazine, October 19, 1962
  5. Taubman, William. Khrushchev: The Man and His Era, First Edition, W. W. Norton & Co., New York, NY. 2003.

Enllaços externs[modifica]