Massacre de l'Escola Politècnica de Mont-real

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'esdevenimentMassacre de l'Escola Politècnica de Mont-real
Mtl dec6 plaque.jpg
 45° 30′ 17″ N, 73° 36′ 46″ O / 45.504722222222°N,73.612777777778°O / 45.504722222222; -73.612777777778
Tipus tiroteig a l'escola
Data 6 desembre 1989
Localització École Polytechnique de Montréal Tradueix
Estat Canadà
Participant
Morts 15
Ferits 14
Modifica les dades a Wikidata

La massacre a l'Escola Politècnica de Mont-real també coneguda com la Massacre de Mont-real és un acte terrorista que va ocórrer el 6 de desembre de 1989 a l'Escola Politècnica de Mont-real al Quebec.

Fets[modifica]

Marc Lépine, de vint-i-cinc anys d'edat, armat legalment amb un fusell d'assalt i un ganivet de caça, va disparar contra vint-i-vuit persones, assassinant un total de catorze dones abans de suïcidar-se. Va començar l'atac entrant en una de les classes de la universitat on va separar l'alumnat entre dones i homes. Després de clamar que estava «lluitant contra el feminisme» va disparar a les nou dones de l'aula, matant-ne sis. Després, va caminar pels passadissos, la cafeteria i una altra aula, cercant específicament dones a qui disparar. En total, va assassinar catorze dones i va ferir quatre homes i deu dones en vint minuts de tirotejos, abans d'apuntar-se a si mateix i suïcidar-se.

Context[modifica]

Marc Lépine era fill d'una dona francocanadenca i d'un pare algerià, i havia patit abusos per part del pare durant la seva infantesa. En la seva nota suïcida culpava les feministes, a les quals va acusar d'arruïnar-li la vida. També deia que les dones pensaven en mantenir els seus privilegis, sense importar-lis arrabassar-los als homes. La nota incloïa una llista de dinou dones del Quebec a les quals considerava feministes i desitjava matar-les.

Conseqüències[modifica]

Des de l'atac, la societat canadenca ha debatut les interpretacions de l'acte terrorista, el seu significat i els motius de Lépine. Molts grups feministes i altres organitzacions van titllar l'atac de misogin i van considerar que mostrava la realitat de la violència contra les dones.[1][2] En conseqüència, cada aniversari de la massacre es commemora el Dia nacional en record de les víctimes de la violència contra les dones.[3] Altres interpretacions destaquen el sofriment de Lépine en la seva infància, o suggereixen que la massacre fou simplement l'acte aïllat d'un boig. Altres opinions n'han culpabilitzat la violència diària que es mostra en els mitjans de comunicació, l'augment de la pobresa, l'aïllament i el rebuig social, particularment en comunitats immigrants.

La massacre va comportar lleis més estrictes de control d'armes a Canadà i va canviar la tàctica policial en resposta a un tiroteig. També s'ha relacionat aquest tiroteig amb la Massacre del Dawson College on un home d'ascendència índia nascut a Mont-real va assassinar una estudiant i va ferir dinou persones més abans de suïcidar-se.[4]

L'any 2009, el director de cinema Denis Villeneuve va dirigir la pel·lícula Polytechnique que està basada en els fets succeïts a l'Escola Politècnica de Mont-real.

Referències[modifica]

  1. Bindel, Julie «The Montreal massacre: Canada's feminists remember» (en en-gb). The Guardian, 03-12-2012. ISSN: 0261-3077.
  2. National day of remembrance pays tribute to victims of Montreal massacre Arxivat 2007-desembre-9 en la Wayback Machine.
  3. «Veintiseis años después de la masacre en la Escuela Politécnica de Montreal» (en castellà). RCI, 07-12-2015. [Consulta: 5 gener 2019].
  4. «El joven que abrió fuego en una universidad de Montreal se creía un "ángel de la muerte"» (en es). El País [Madrid], 14-09-2006. ISSN: 1134-6582.