Massalfassar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Infotaula de geografia políticaMassalfassar
Bandera de Massalfassar Escut de Massalfassar
Escut de Massalfassar
Vista de Massalfassar.JPG
Vista de Massalfassar des de l'accés nord.

Localització
Localització de Massalfassar respecte del País Valencià.png
39° 33′ 00″ N, 0° 19′ 00″ O / 39.55°N,0.31666666666667°O / 39.55; -0.31666666666667
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província Província de València
Comarca Horta Nord
Municipis 1
Població
Total 2.472 (2016)
• Densitat 977,08 hab/km²
Gentilici Massalfassí, massalfassina
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 2,53 km²
Banyat per mar Mediterrània
Altitud 9 m
Limita amb
Partit judicial Massamagrell
Història
Festa major El 10 i l'11 d'agost
Patró Sant Llorenç
Dia de mercat Divendres
Organització i govern
• Alcalde Joaquín Soler Garibo
Economia
Pressupost 2201300 (2006)
Indicatius
Codi postal 46560
Codi INE 46163
Codi ARGOS 46163
Altres dades

Web www.massalfassar.es
Modifica dades a Wikidata

Massalfassar és un municipi valencià a la comarca de l'Horta Nord del País Valencià. Limita amb Albuixec, Massamagrell, Museros i la pedania valenciana de Vistabella. Amb una població de 2.388 habitants (2012), constitueix un dels municipis més poc poblats i un dels més densos de la comarca.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Situat en la zona septentrional de l'Horta de València, al costat de la mar Mediterrània. La superfície és completament plana, replenada de sediments quaternaris del període Holocè. La marjal es va transformar artificialment, a l'haver estat reblida i elevat el seu nivell.

Història[modifica | modifica el codi]

Té el seu origen en una antiga alqueria musulmana; Jaume I després de la conquesta, va concedir terres del seu terme, i va donar el senyoriu de l'alqueria, el 1266, a Berenguer Dalmau. El 1349 era el seu senyor Antigo de Codinats, i el 1411 pertanyia a Pere de Letxa. Posteriorment passà a la família Exarch i, successivament, als Belvis, Sobregondi, Muñoz, Jofré i Valeriola. El 1400 el rei Martí l'Humà concedí el delme a la cartoixa de Valldecrist (Altura, Alt Palància).

La població comptava amb 19 cases (100 persones) en 1646, mig segle després de l'expulsió dels moriscos. En 1794 havia ascendit a 130 cases (uns 600 habitants) i un segle més tard, en 1897, a 800 habitants. Al començar el segle XX tenia 950 habitants.

Després seguira la mateixa evolució que la resta de localitats costaneres, deixant molts del cultius d'horta i donant pas a la indústria del polígon del Mediterrani[1] i al polígon industrial de Massalfassar.

El polígon industrial del Mediterrani es va construir sobre la marjal de Massalfassar, que formava part de la mateixa unitat marjalenca que la Marjal de Massamagrell, Rafalell i Vistabella.

Cultura[modifica | modifica el codi]

Societat Musical de Massalfassar[modifica | modifica el codi]

L'inici de la Societat Musical va ser a 1999 de la mà d'un grup de persones interessades a crear una banda de música per al seu poble. Convocaren per a això una reunió al col·legi del poble i comptaren amb la presència d'un professor del conservatori Iturbi de València, Antoni Edo Bolumar. Assistiren tots aquells interessats que vullgueren i a partir d'hi se'n convocà una següent reunió d'on ja va eixir una junta provisional que va redactar un esborrany d'estatuts que serien aprovats al febrer de 1999. La junta directiva recent creada va contactar amb En David Galàn per tal de començar les classes de llenguatge musical i organitzar la banda, al novembre es van comprar els primers instruments i començaren les classes instrumentals al febrer de 2000. Començaren els assajos de la banda amb el seu primer director David Galàn en setembre de 2000 i en gener de 2001, en la festa de sant Antoni fou la primera eixida al carrer. El següent director va ser En Miquel Queralt, des de setembre de 2003 a juliol de 2005, i després, fins avui, Daniel Olmos-Herrero.

Infraestructures[modifica | modifica el codi]

Ajuntament de Massalfassar.

Massalfassar és un municipi menut i els serveis públics i infraestructures que té són els proporcionats a un municipi de reduïdes dimensions, encara que actualment alguns queden curts pel creixement desmesurat que ha patit des de l'any 2005 on s'ha incrementat un 50% la població.[2]

Administratives[modifica | modifica el codi]

  • L'edifici de l'Ajuntament

Educatives[modifica | modifica el codi]

Façana principal del Col·legi Sant Llorenç Màrtir.

Al municipi hi ha una escola infantil privada, Guarderia Massalfassar i un centre públic d'educació infantil i primària, el Col·legi d'Educació Infantil i Primària Sant Llorenç Màrtir, [3] on s'ofereix servei d'escola matinera, menjador i ludoteca.

Culturals[modifica | modifica el codi]

  • Centre cívic, és l'únic espai del poble destinat a la cultura, amb accés des de la planta baixa i primer pis disposa d'una saló d'actes amb butaques, un escenari gran, on es pot fer teatre, música, cinema, etc. A més a la planta baixa hi ha un bar i el local de l'Associació de jubilats i pensionistes. Al soterrani estan les dependències de l'escola de música en funcionament des de l'any 2008. Al primer pis existeix una sala polivalent, i al segon pis està la biblioteca, amb 3 ordinadors amb connexió a internet, i altres sales menudes.

Sanitàries[modifica | modifica el codi]

  • Consultori auxiliar de Massalfassar, on hi ha servei mèdic i d'infermeria per a cures i injectables de dilluns a divendres, i de pediatria dimarts i dijous.

Esportives[modifica | modifica el codi]

  • Carrer de pilota
  • Trinquet Municipal inaugurat en juliol de l'any 1986.
  • Frontons, dos són el frontons de què disposa el poliesportiu, amb il·luminació.
  • Piscines, existeix una piscina descoberta de 25 metres, amb zona de solàrium i una altra d'arbrada, disposa de cadires i gespa. També hi ha una piscina menuda de xipolleig i uns vestidors amb lavabos.
  • Pista de tennis.
  • Pista de futbet, també il·luminada i amb xarxes per evitar pèrdues de balons. Des de l'any 2007, la cordà de Sant Antoni es fa al recinte semi tancat de la pista de futbol sala, per evitar accidents i desperfectes en cases i vivendes.
  • Pista de bàsquet, que no està il·luminada.
  • Via Xurra, malgrat que no és una instal·lació esportiva convencional, al límit del terme amb Museros, passa la via Xurra que es pot seguir direcció nord cap a Puçol i direcció sud cap a València.

Lúdiques i d'oci[modifica | modifica el codi]

  • Parc del jubilats
  • Parc de la plaça de les Corts Valencianes
  • Parc de la plaça del regidor Vicente Gimeno Sales
  • Parc de la plaça les Villes, entre el carrer pintor Sorolla i el carrer Vistabella
  • Parc de Lliri Blau

Comunicacions[modifica | modifica el codi]

Bicicleta[modifica | modifica el codi]

Vora el terme de Massalfassar, a l'oest, discorre la Via Xurra, un antic traçat ferroviari actualment convertit en via verda, i que és ideal per accedir a Massalfassar en bicicleta, i fins i tot a peu, pel seu traçat totalment pla i que travessa zones d'horta que proporcionen paisatges i vistes excel·lents.

Si es ve des de València, deixant l'itinerari de la Via Xurra a l'alçada de Meliana, es pot arribar també seguint la Via Augusta, també és un itinerari agradable i tranquil entre alqueries i horta, passant per Mauella, districte dels Poblats del Nord de la ciutat de València i el barri Les Sidres d'Albuixec.[4]

Ferrocarril[modifica | modifica el codi]

Estació de Massalfassar, edifici principal.
Article principal: Rodalies València
Línia Tram Longitud (km)
C-6 València-Nord · Sagunt · Castelló de la Plana 65

Compta amb estació de ferrocarril, situada al final del passeig de l'estació a l'est de la població i actualment propietat d'ADIF. La Línia C-6, que pertany al nucli de Rodalies València, cap al sud enllaça amb València-Nord i té parades intermèdies a Albuixec, Roca-Cúiper, València-Cabanyal i València - Font de Sant Lluís, i cap al nord enllaça amb Castelló tenint parada al Puig, Puçol, Sagunt, Les Valls, Almenara, La Llosa, Xilxes, Moncofa, Nules - la Vilavella, Borriana - les Alqueries, Vila-real i Almassora.

Xarxa viària[modifica | modifica el codi]

  • Autovies

L'autovia V-21 forma part de l'Autovia del Mediterrani, i dóna accés a aquesta localitat des de València agafant després la carretera de la Gombalda CV-32 que té accés directe al poble.

  • Altres carreteres

La carretera N-340 travessa la comarca de l'Horta Nord, coneguda popularment com a l'antiga carretera de Barcelona dóna accés al municipi de Massalfassar a l'altura de Museros.

Metro[modifica | modifica el codi]

Article principal: MetroValencia

Al veí poble de Museros hi ha parada de la línia 3 del Metro de València, i que és usada prou pels veïns de Massalfassar que s'hi apropen en cotxe, bicicleta i fins i tot a peu per la proximitat a la que està.

Autobús[modifica | modifica el codi]

Massalfassar no compta amb línia d'autobusos que preste servei al poble, tanmateix l'empresa Autos Vallduxense[5] a través de la línia 110 Puçol - València presta servei a Museros, parant molt prop de Massalfassar.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
1.478 1.415 1.391 1.364 1.351 1.335 1.345 1.326 1.345 1.346 1.340 1.321 1.688 1.880 2.026 2.215



Evolució demogràfica de Massalfassar
Evolució demogràfica de Massalfassar entre 1996 i 2008

Evolució demogràfica de Massalfassar (1646-2001) i (1996-2008).[6]

Piràmide de població[modifica | modifica el codi]

Piràmide de població

Estrangers[modifica | modifica el codi]

Al municipi hi ha un 4,58% de població estrangera (2007), proporció baixa si es compara amb la mitjana provincial, que és del 10,09% (2007), o nacional, del 10% (2007).[7] Els residents estrangers són fonamentalment de països de la Unió Europea (2,98%), sud-americans (1,28%), africans (0,16%) i de la resta d'Europa (0,16%).

Economia[8][modifica | modifica el codi]

Massalfassar ha sigut tradicionalment un poble agrícola i de llauradors, encara que en els darrers anys ha perdut importància donant pas a altres activitats. Les terres conreades estan dedicades per complet a productes de regadiu, servint-se de les aigües de la séquia Reial de Montcada a través de la séquia de la Forana que entra l'aigua al terme. Existeixen així mateix 3 pous de reg: el nou, el vell, el del Pistolero i també el de Vistabella, a la pedania valenciana de Vistabella, però que rega terres treballades per llauradors massalfassins.

Antigament es va conrear arròs a l'antiga marjal (avui polígon industrial), també hi hagué vinyes, oliveres, forment i cotó d'entre d'altres, fins a arribar a hores d'ara que predomina la taronja. Encara que la gent del poble era eminentment llauradora, això ha canviat i ja és ben poca la gent que depén exclusivament de la terra. Actualment es produeixen bàsicament taronges, i també hortalisses (creïlles, carxofes, cebes i tomates), meló de tot l'any i meló d'Alger, xufes per a fer orxata i, en menors proporcions, tabac i alguns fruiters, etc. Molts són els camps que estan abandonats i sense treballar, ja siga per la poca rendibilitat, pels freqüents furts o a l'espera que l'especulació els hi arribe, el que ha fet que proliferen els conills i també raboses als camps perduts.

Malgrat tindre costa, Massalfassar no és un poble de pescadors possiblement degut a la facilitat d'aconseguir jornals o bones collites treballant al camp. L'activitat industrial supera en l'actualitat a l'agrícola, tant pel valor de la seva producció com per la mà d'obra.

La indústria en aquesta localitat es concentra al polígon industrial del Mediterrani que comparteix amb el poble veí d'Albuixec i al nou polígon industrial de Massalfassar.

En el terme està situada un dels centres d'Inspecció Tècnica de Vehicles (ITV), a la carretera de la Gombalda prop de la mar.

Quant al comerç local, encara aconsegueixen mantindre's malgrat la pressió de les grans superfícies i supermercats de la rodalia. Podem trobar dos forns: Germans Yuste i Germans Cortina, un supermercat: El Super, Rodrigo embotits artesans,[9] Botiga de roba Bambinos, Perruqueria Laura, Perruqueria Brigi, Immobiliària Zona Norte, Electrofassar, Fusteria Vicent, Segurs Mapfre i immobiliària, Espai sa.

L'oferta de bars i restaurants és àmplia per la mida del municipi: Bar Mini, Ca Maribel, Tasca Dani, Café l'Infern,[10] Pizzeria Via Augusta, Bar dels jubilats, Tito Vicent, Ca Martí.[11]

L'any 2007 es va inaugurar un centre comercial anomenat El Manar que ha donat alguns llocs de treball i servei a la població, entrant en competència en el poc comerç local existent.

A tocar del centre comercial hi ha l'únic hotel del poble, l'Hotel SH Florazar, construït l'any 2003 i amb 136 habitacions.[12]

Política i govern[modifica | modifica el codi]

Composició de la Corporació Municipal[modifica | modifica el codi]

El Ple de l'ajuntament està format per 11 regidors: 5 de la Coalició Compromís, 4 del Partit Popular i 2 del Partit Socialista del País Valencià.

Escut de Massalfassar.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Massalfassar

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Compromís per Massalfassar Compromís (isotip).svg Carles Fontestad Muñoz 567 39,18% 5 (Green Arrow Up.svg+3)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg José Vicente Rico Planes 442 30,55% 4 (Red Arrow Down.svg-2)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Ismael Gimeno Pascual 292 20,18% 2 (Red Arrow Down.svg-1)
Guanyar Massalfassar-Acord Ciutadà GuanyarMassalfassar.png Manuel García Algarra 86 5,94% 0
Som Valencians SomValencians.png Vicente Jesús Segarra Gisbert 22 1,52% 0
Vots en blanc Transparent.gif 38 2,63%
Total vots vàlids i regidors 1.447 100 % 11
Vots nuls 52 3,47%**
Participació (vots vàlids més nuls) 1.499 78,85%**
Abstenció 402* 21,15%**
Total cens electoral 1.901* 100 %**
Alcalde: Carles Fontestad Muñoz (Compromís) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (7 vots: 5 de Compromís i 2 de PSPV[13])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[14] Junta Electoral de la Zona de Sagunt.[15] Periòdic El Mundo.[16]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica | modifica el codi]

Des de 2015 l'alcalde de Massalfassar és Carles Fontestad Muñoz de la Coalició Compromís.[17][18]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Pascual Bernet Díez IND 19/04/1979 --
1983 - 1987 Llorenç Fenollosa i Margaix PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 Llorenç Fenollosa i Margaix PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 Joaquín Soler Garibo PP 15/06/1991 --
1995 - 1999 Joaquín Soler Garibo PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 Joaquín Soler Garibo PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 Joaquín Soler Garibo PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 Joaquín Soler Garibo PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Joaquín Soler Garibo PP 11/06/2011 --
Des de 2015 Carles Fontestad Muñoz Compromís 13/06/2015 --

Alguns dels alcaldes anteriors a la represa de la democràcia de 1979 són:

  • 1919-1920
  • 1922-1923
  • 1923-1923
  • 1923-1924
  • 1924-1927
  • 1927-1930

  • 1931-1931
  • 1931-1932
  • 1934-1936
  • 1936-1936
  • 1936-1937

  • 1939-1943 Luís Carbonell Fuster
  • 1943-1947 José Soler - Carlos Barres
  • 1947-1951 Manuel Garibo
  • 1951-1955 José Duet
  • 1955-1958 Ramon Barres
  • 1958-1969 Pasqual Bernet Díez
  • 1969-1973
  • 1973-1976
  • 1976-1976
  • 1976-1979

Monuments, edificis i llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

Monuments religiosos[modifica | modifica el codi]

  • Església de Sant Llorenç Màrtir. Va ser construïda en el 1461. En el mes de maig del 2007 va ser inaugurada per l'arquebisbe de València. També compon l'edifici parroquial un bell campanar. El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007).[19]

De les 4 campanes actuals que hi ha al campanar, les que estan catalogades com de major interés són Paula i Sant Llorenç amb 30 cm i 16 kg, i 63 cm i 145 kg de diàmetre i de pes respectivament. Com a curiositat destacar que la que porta el nom del patró del poble, de l'any 1950, té l'epigrafia en valencià: Sant Llorenç pregueu per nosaltres. Les altres dues són Maria Lorenza del Roser, de 1963 i 96 kg de pes, dissortadament refosa d'una campana barroca de 1740 i Cristo de la Protección de 1992 i 207 kg, ambdues sense cap interés ni valor.[19]

Edificis civils[modifica | modifica el codi]

  • Motor del Pistolero.
  • Motor vell
  • Motor nou
  • Motor de Vistabella, està fora del terme de Massalfassar estricte, però rega part del terme.
  • El llavaner, està al costat del passeig de l'estació i actualment està abandonat per l'Ajuntament i deixat perdre, malgrat que durant anys fou l'única manera de rentar la roba a mans de les dones, els vàndals s'han cebat en ell i poc s'ha fet per mantindre'l.
  • Ceberes,
  • Font de Ximet
  • Font de Carlos

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

Article principal: Platja de Massalfassar

Es tracta d'una platja aïllada i de reduïdes dimensions, de sorra, dunes, còdols, grava i roca, amb serveis i instal·lacions bàsiques.[20]

  • Via Augusta. Antic pas entre Sagunt i València, va ser reconvertida pels romans en immillorable via. El Cid, Jaume I i el mariscal Suchet se’n beneficiaren per als seus plans de conquesta.

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

  • Festes Majors, se celebren entre els dies 5 i 12 d'agost a Sant Joan, Immaculada Concepció, Verge del Carme, Sant Llorenç, patró, i al Santíssim Crist de la Protecció.
Cuinant caldera a Massalfassar
  • Festa de Sant Antoni.

És una festa de caràcter popular que se celebra la tercera setmana de gener. La festa es concentra en un cap de setmana ple d'actes, encara que els festers estan treballant tot l'any recaptant diners i organitzant-ho tot, i el cap de setmana previ a la celebració de Sant Antoni es fa la plantà de l'arbre. Els festers, els festers entrants, familiars i acompanyants s'adrecen des de bon matí a un indret on hi ha un arbre de grans dimensions, que tallen per a posteriorment traslladar-lo al lloc on serà plantat (alguns anys els festers igual que tallen un arbre n'han plantat d'altres perquè ens anys posteriors puguen ser tallats sense disminuir el nombre d'arbres del terme). Una vegada plantat l'arbre, els veïns del poble trauran durant tota la setmana andròmines, mobles i objectes vells i inservibles a la porta de casa, que seran recollits pels festers en la mula mecànica i portats a peu de l'arbre construint-se entre tots la falla o foguera. El divendres ben entrada la nit es fa la cremà acudint tot el poble a veure la falla, en acabant es fa la cordà que des de l'any 2007 es fa al poliesportiu per les molèsties i perills que suposava el fer-la al carrer. El dissabte de matí es fa la benedicció dels animals, i molts, sobretot xiquets, acudeixen amb les seues mascotes i animals de companyia. Diumenge de matí es cuina caldera des de ben de matí, i a l'hora de dinar es passa a parar caldera, pa i una ampolla de vi. A la 1 del mig dia del diumenge es fa la sortija a un carrer del poble prèviament sortejat, i els més intrèpids van a provar sort per a agafar la sortija entre coets borratxos que van cremant.

  • Festa de la Verge dels Desemparats, (abril).
Presentació del Cant al ras 2008
Article principal: Cant al Ras
  • El Cant al Ras, (maig), és una trobada de cant rural que cada any organitza la Colla de Dimonis de Massalfassar i l’Associació Cultural Tradició i Música, Tramús des de l'any 1997, per recuperar el gust per la cançó tradicional, molt vinculada a les hores de treball, d'oci i de festa i que ha estat desplaçada fins a quasi la seua desaparició. Al Cant al ras recuperen i difonen les formes més genuïnes de cantar dels valencians: cançons de batre, albades, cant d'estil, cançons d'engrunsar, cançons de taverna, cuplets de magatzem, gojos, aurores, mayos, romanços, nadalenques, asguilandos, cançons de Pasqua, cançons de ronda, havaneres, cançons de murga, etc.[21]
  • La Colla de Dimonis de Massalfassar celebra el seu tradicional correfoc per Sant Joan. El cap de setmana anterior o posterior a Sant Joan ho celebren, divendres amb el correfoc infantil i el dissabte fan el correfoc gran amb revetlla i festa. El correfoc que realitza la Colla de Dimonis de Massalfassar és un espectacle pirotècnic de so, llum i color, que intercala elements de creació pròpia i altres de tradicionals. Amb el so de música d'aire medieval i una percussió engrescadora, és un espectacle per a tots els públics, on es pot participar passivament o activament. Utilitzen figures que representen un bestiari ample. La música del correfoc, el Ball de dimonis de Massalfassar, ha estat compost per Urbàlia Rurana i la base musical del correfoc per Josep Sebastià i Xampo Llobat, dolçainers de Puçol.[22]
  • Falla de Massalfassar (Març), coincidint amb les Falles de València se celebren durant els dies previs a la festivitat de Sant Josep alguns actes, sent els més destacable la Cremà, que esdevé la nit de 19 de març. L'organització va a càrrec de l'associació Falla la Plaça (ja que antigament cremaven la falla a la plaça de l'església) i actualment la planten i cremen enfront del casal faller, a l'avinguda Blasco Ibáñez.
  • La Cavalcada dels Reis Mags d'Orient (5 de gener) és ben curiosa, ja que els reis sempre arriben en tren i a l'estació els estan esperant els seus patges i a lloms d'haques fan la cavalcada fins a la porta de l'església on alguns regals són repartits allà mateix per ses majestats.
  • El MassalfaRock, està organitzat pel col·lectiu de joves MassalfaRock i el darrer cap de setmana de juliol o primer d'agost fan un concert a l'aire lliure on toquen fins a altes hores de la nit alguns grups de rock de la comarca o d'altres properes.
  • Els bous al carrer es realitzen tots els dissabtes del mes de juliol organitzats per les colles taurines: Penya taurina Massalfassar, Comissió taurina el Mogolló i Penya Taurina la poca vergonya.
  • Societat Musical de Massalfassar, la Festa, com se sol conéixer, seria impensable sense la participació dels músics. Històricament ha estat la Banda de Música de Faura la que amenitzava i donava solemnitat a les diverses festes de Massalfassar, l'any 1998 es va constituir la Societat Musical de Massalfassar, que a poc a poc va augmentant el nombre de músics, sobretot al treball de la base amb la seua pròpia escola de música.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Coca Cristina
Rotllet de Sant Blai

A Massalfassar, hi havia, i encara queda, costum d'anar de Barracot, hi anaven els homes després de la collita i l'encambrada de l'arròs se n'anaven a descansar normalment per colles de feina o amics a les barraques o casetes que hi havia a la marjal, i allí era costum cuinar-los:

  • Paella a la busca, quan anaven cap al barracot, només portaven l'arròs, l'oli i la sal. La resta era el que recollien pel camí com pardalets, granotes, bajoca, fesols, cebes, col, etc. conforme l'època i mai era igual
  • Paella de fetge de bou, normalment quan portaven un bou de bon matí a sacrificar, l'amo del bou convidava als homes que li ajudaven amb aquesta paella, també fetge, lleterola i entrevill tot fregit
  • Abadejo i ceba revolcà
  • All i pebre
  • Caragols (normalment moros), bé fregits només amb sal, amb abadejo o amb magre, embotit i tomata
  • Caragoles (avellanencs) amb la salsa típica del poble
  • Arròs amb sèpia, faves tendres i tinta de sèpia o calamar
  • Arròs o fideus amb costelletes de porc i caragoles
  • Arròs amb fesols i abadejo
  • Arròs amb col
  • Fesols amb pota de porc, xoricets i botifarres
  • Potage casolà

Encara hi ha menjars que regularment sí que es cuinen com és l'extraordinària Olla de nadal o per Sant Antoni la Caldera, també anomenada Olla junta, diferent del també típic Arròs amb fesols i naps, ja que porta carn. Els cuiners del poble normalment les cuinen amb molta qualitat. Altra cuina tradicional més corrent avui en dia és la paella amb totes les seus variants, Arròs al forn, Arròs a banda (normalment de carn), etc.

Quant a dolços, molt bo el dolç de sagí, les coques cristines, les coques escudellades, pastissos de moniato, etc. però si busqueu alguna cosa diferent i típica, el que sí que heu de buscar, que només el trobareu a Massalfassar i algun forn de la rodalia, és el Rotllet de Sant Blai o coca de carabassa.

Personatges importants[modifica | modifica el codi]

Esports[modifica | modifica el codi]

  • La pilota valenciana està molt arrelada a Massalfassar, tant en la modalitat de galotxa per a aficionats, com en els professionals de l'escala i corda, tenint fins a l'any 2008 dos clubs, que actualment s'han fusionat en un de sol el Club de Pelotaris de Massalfassar així com una de les millors escoles de pilota valenciana. En el món professional cal esmentar en els anys 1930 a Jaume Costa, el Mestret, i en els 2000 a Javier Sansó, Javi. Però en el món professional Massalfassar també destaca per haver arribat a tindre 3 equips jugant al mateix temps a la divisió d'honor de la galotxa.

[23]

Existeix el Club Ciclista Massalfassar des de l'1 de gener de 2007 amb 51 aficionats, com a conseqüència de la il·lusió de tindre un club propi al poble. Alguns dels seus integrants tenen un gran nivell.

Associacions[modifica | modifica el codi]

  • Penya taurina Massalfassar
  • Comissió taurina el Mogolló
  • Penya taurina la poca Vergonya
  • Associació colombaires
  • Club Pelotaris de Masslfassar[24]
  • Colla de Dimonis de Massalfassar
  • Falla La Plaça
  • Societat Musical de Massalfassar
  • AMPA CEP Sant Llorenç Màrtir[25]
  • Col·lectiu jove MassalfaRock

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Associació d'usuaris del polígon industrial mediterrani (castellà)
  2. Massalfassar triplicarà llur població amb el nou PGOU (castellà)
  3. «Col·legi d'Educació Infantil i Primària Sant Llorenç Màrtir» (en català). Guia de Centres Docents. Generalitat Valenciana. [Consulta: 11 abril 2012].
  4. Metrovalencia.es 26/01/2009 La Via Xurra
  5. AVSA, Autos Vallduxense
  6. Font: Població de fet segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. Alteracions dels municipis en los Censos de Població des de 1842, Sèries de població dels municipis d'Espanya des de 1996. El cens des de 1997 es referix a data 1 de gener
  7. Institut Nacional d'Estadística (castellà)
  8. Lloc web de la Colla de Dimonis de Massalfassar
  9. Rodrigo embotits artesans
  10. Café l'Infern
  11. «Directori Comerços i Servicis». Massalfassar.es. [Consulta: agost 2015].
  12. «Hotel en Massalfassar». Sh-hoteles.com. [Consulta: agost 2015].
  13. Redacció «Compromís i PSPV tanquen un acord de mínims per a formar un govern progressista a Massalfassar». hortanoticias.com, 12-06-2015 [Consulta: 19 agost 2015].
  14. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals 2015 - Eleccions Locals 2015» (en castellà), 02-06-2015. [Consulta: 6 juliol 2015].
  15. Junta Electoral de la Zona de Sagunt «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Sagunto sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 79, 28-04-2015, pàg. 155 [Consulta: 3 agost 2015].
  16. El Mundo. «Resultats municipals 2015» (en castellà), 24-05-2015. [Consulta: 11 juliol 2015].
  17. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  18. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Massalfassar. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1 setembre 2015].
  19. 19,0 19,1 Inventari de les campanes. Sant Llorenç, Massalfassar
  20. «Una playa que costó renovar 1,2 millones se deteriora por un conflicto institucional». Levante-emv.com, 07-08-2012. [Consulta: agost 2015].
  21. Massalfassar.org El Cant al Ras
  22. Massalfassar.org El Correfoc
  23. Lasprovincias.es 29/01/2009 Deu segles baix el cel valencià (castellà)
  24. Club Pelotaris de Massalfassar
  25. AMPA CEP Sant Llorenç Màrtir

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Massalfassar Modifica l'enllaç a Wikidata