Matèria orgànica del sòl

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Torba

La matèria orgància del sòl és el conjunt dels compostos orgànics presents en el sòl.

Identificació i classificació[modifica | modifica el codi]

Donada la gran variabilitat dels components de la matèria orgànica del sòl no és possible enquadrar-la en una definició sintètica i a la vegada exahustiva. El carboni orgànic (o sigui en estat d'oxidació inferior a +4) és l'única propietat que identifica la matèria orgànica. Formen part del conjunt de la matèria orgànica:

  • la biomassa viva, animals, microorganismes, arrels etc;
  • la biomassa morta, residus de vegetàció restes animals etc;
  • matèria orgànica de naturalesa sintètica, plàstics, fàrmacs, adobs químics etc.;
  • humus, un eteropolímer producte de la reelaboració microbiana de la matèria orgànica descomposta a partir de compostos orgàncis simples i nuclis de condensació aromàtics de baixa biodegradabilitat, aquests darrers derivats majritàriament de la descomposició microbiana de la lignina.

Classes de matèria orgànica[modifica | modifica el codi]

Les arrels pertanyen a la classe de l'edafon.

La classificació segons classes és un enfocament més funcional ja que examina l'evolució del cicle del carboni.

Hi ha quatre classes:

  1. La primera classe és l'edafon, és la matèria orgànica constituïda per la biomassa vivent.
  2. La segona classe és la constituïda per la biomassa morta.
    • En els sòls forestals dominen els residus de la part aèria de la planta;
    • En sòls naturals recoberts de vegetació prevalentment herbàcia (praderies) dominen els residus de les arrels especialment si i dominen les plantes poàcies;
    • En sòls agraris i a molta variabilitat, en general hi tenen un gran paper les arrels i, eventualment, els residus vegetals i altres materials orgànics incorporats amb el treball del terreny;
  3. La tercera classe és la matèria orgànica en via de descomposició. El procés de descomposició és molt heterogeni i complex. En general encara es pot identificar el material orgànic del qual prové. En els sòls forstals s'identifiquen fàcilment els micelis dels fongs.
  4. La quarta classe s'identifica amb l'humus, en altres paraules amb el producte final de la transformació que no conflueix en la mineralització, es distingeixen dues classes:
    • humus estable: representat per l'humus lligat a la fracció mineral amb formació de complexos argilo-úmics;
    • humus làbil: per l'humus no incorporat a la fracció mineral.

Les quatre classes de la matèria orgànica són presents en tots el sòls on hi hagi un procés actiu de descomposició de la matèria orgànica i d'humificació.

Humus i matèria orgànica[modifica | modifica el codi]

Article principal: Humus

Com s'a dit anteriorment, la matèria orgànica no s'identifica amb l'humus encar que sovint es facin servir els dos termes com sinònims.

L'humus representa la part de la matèria orgànica més activa des del punt de vista fisíc i químic, influencia una part notable de la química del sòl i està en estreta relació amb l'activitat biològica de l'absorció de nutrients del sòl. Sota l'aspecte ecològic l'humus representa una desviació reversible del cicle del carboni.


Notes[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • AA.VV|curatore=Paolo Sequi|titolo=Chimica del suolo|editore=Pàtron|città=Bologna|anno=1989
  • Luigi Giardini|titolo=Agronomia generale|edizione=3|editore=Pàtron|città=Bologna|anno=1986
  • Alda Belsito|coautori=et al.|titolo=Chimica agraria|anno=1988|editore=Zanichelli|città=Bologna|id=ISBN 88-08-00790-1
  • Andrea Giordano|coautori=|titolo=Pedologia|anno=1999|editore=UTET|città=Torino|id=ISBN 88-02-05393-6
  • D. Magaldi, G. A. Ferrari|coautori=|titolo=Il suolo - Pedologia nelle scienze della Terra e nella valutazione del territorio|anno=1991|editore=La Nuova Italia scientifica|città=Roma|id=
  • G. Gisotti|coautori=|titolo=Principi di geopedologia|anno=1988|editore=Calderini|città=Bologna|id=ISBN 88-7019-347-0