Mat pur

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.
Anderssen-Dufresne, 1852
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 rd c8 d8 e8 f8 kd g8 rd h8 Chess zver 26.png
a7 pd b7 bd c7 pd d7 bl e7 bl f7 pd g7 h7 pd
a6 b6 bd c6 d6 e6 f6 pl g6 h6
a5 b5 c5 d5 e5 f5 g5 h5
a4 b4 c4 d4 e4 f4 g4 h4
a3 b3 c3 pl d3 e3 f3 qd g3 h3
a2 pl b2 c2 d2 e2 f2 pl g2 pl h2 pl
a1 b1 c1 d1 rl e1 f1 g1 kl h1
Chess zhor 26.png
Posició final

Un mat pur és una posició d'escac i mat en escacs en la qual el rei que rep el mat, així com totes les caselles buides que tingui a tocar són atacades un sol cop, i les caselles adjacents ocupades per peces del mateix bàndol que el rei no són atacades (a menys que alguna d'aquestes unitats estigui necessàriament clavada per evitar que es pugui interposar en el xec, o capturar la peça que fa el mat).

Un mat d'aquesta mena va ocórrer a la partida Sempreviva disputada entre Adolf Anderssen i Jean Dufresne a Berlín el 1852; la posició final es mostra al diagrama de la dreta. El rei negre és atacat només per l'alfil d'e7; les caselles e7 i g7 són atacades només pel peó de f6; la casella e8 és atacada només per l'alfil de d7; i la torre de g8 i el peó de f7 que impedeixen que el rei negre s'escapi, no estan atacats per les peces blanques.

El mat put té un interès només incidental en el joc pràctic, però en canvi que és considerat sovint com un valor afegit en el camp dels problemes d'escacs.

Si totes les peces del bàndol guanyador, amb la possible excepció del rei i els peons, participen en un mat pur, llavors hom parla d'un mat modèlic; si totes les peces d'ambdós colors estan implicades en un mat pur, llavors es tracta d'un mat ideal.

Bibliografia[modifica]