Mataparent de cama amb olor de tinta

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuMataparent de cama amb olor de tinta
Hemileccinum impolitum
Boletus impolitus 2009 G2.jpg
Boletus impolitus.jpg
Bolet
Píleu

Capell convex simple

Himenòfor

Porós

Làmina

Sense himeni adjunt

Edibilitat

Bolet comestible

Estípit

Estípit nuu

Color de les espores

Marró oliva

Ecologia

Micoriza

Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreBoletales
FamíliaBoletaceae
GènereHemileccinum
EspècieHemileccinum impolitum
(Fr., 1838)[1]
Nomenclatura
BasiònimBoletus impolitus (en) Tradueix
Sinònim taxonòmic
  • Boletus suspectus (Krombh. 1836)
  • Hemileccinum impolitum ((Fr.) Šutara, 2008)
  • Leccinum impolitum ((Fr.) Bertault, 1980)
  • Tubiporus impolitus ((Fr.) P. Karst. 1882)
  • Xerocomus impolitus ((Fr.) Quél. 1888)[2]
Modifica les dades a Wikidata
Grup de mataparents
Comparació de mida amb una navalla suïssa
Boletus impolitus

El mataparent de cama amb olor de tinta (Boletus impolitus) és una espècie de bolet pertanyent a la família Boletaceae.

Descripció[modifica]

  • Barret de 20 cm de diàmetre, de colors variables (entre groc argila, groguenc oliva i groc terrós), de tons bruns, de vellutat a feltrat. Al principi és esfèric i després convex a quasi pla.
  • Porus grocs durant molt de temps, que no blavegen al frec.
  • Cama de groga a gairebé blanquinosa i que pot tindre punteigs o escames del mateix color.
  • Té tubs curts, envoltant el peu i de color groc clar a groc or o, fins i tot, verd oliva.
  • Carn del barret de blanquinosa a groga, sota la cutícula a vegades vermellosa, a la cama groga i amb el temps rosàcia. No blaveja.
  • Carn del peu amb olor de tinta o iode.
  • Espores de color ocre verdós o marró olivàcies, el·líptiques o fusiformes, llises, de 9,5-15 x 4-6 micres.[3][4][5]

Hàbitat[modifica]

Viu vora planifolis, principalment alzines i suredes.[6]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba a Europa i l'Amèrica del Nord.[7]

Ús gastronòmic[modifica]

És comestible, tot i que és millor rebutjar els peus a l'hora de menjar-ho per la seua olor.[3]

Referències[modifica]

  1. uBio (anglès)
  2. Catalogue of Life (anglès)
  3. 3,0 3,1 Bolets de les illes Balears (català)
  4. Grünert, H.; Grünert, R., (1984). Guías de Naturaleza Blume: Setas. Barcelona: Blume, p. 208. ISBN 84-87535-11-9.
  5. Gràcia, Enric: Caçadors de bolets. La guia. Televisió de Catalunya, SA i Edicions La Magrana, SA. Barcelona, setembre del 2005.ISBN 84-7871-405-7. Pàg. 47.
  6. Gràcia, Enric, 2005.
  7. RogersMushrooms (anglès)


Bibliografia[modifica]


Enllaços externs[modifica]