Material genètic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El material genètic serveix per a emmagatzemar la informació genètica d'una forma de vida orgànica. En tots els organismes vivents actualment coneguts, el material genètic és gairebé exclusivament àcid desoxiribonucleic (ADN). Alguns virus utilitzen àcid ribonucleic (RNA) com a material genètic.

En general, es creu que el primer material genètic en existir fou l'ARN, manifestat inicialment per molècules autoreplicants d'ARN que flotaven en masses d'aigua. Aquest període hipotètic en l'evolució de la vida cel·lular és conegut com a món d'ARN. Aquesta hipòtesi es basa en la capacitat de l'ARN d'actuar com a material genètic i com a catalitzador (actualment es coneixen els ribozims i els ribosomes com a partícules d'ARN amb capacitat catalítica, no obstant aquests elements no actuen de material genètic en els organismes on s'han descrit). Tanmateix, una vegada aparegueren les proteïnes, que poden formar enzims, la molècula d'ADN, més estable, esdevingué el material genètic dominant, una situació que encara dura avui en dia. La doble cadena de l'ADN no només permet la correcció de mutacions, sinó que l'ARN és inherentment inestable. En totes les cèl·lules l'ARN intervé únicament en el procés de transcripció i traducció principalment per a crear proteïnes a partir de les instruccions de l'ADN, en forma d'ARN missatger, ARN ribosòmic i ARN de transferència; i no com a material genètic cel·lular ni en aquells orgànuls que contenen material genètic.

Tant l'ARN com l'ADN són macromolècules compostes de nucleòtids, dels quals n'hi ha quatre a cada molècula. Tres nucleòtids formen un codó, una mena de "paraula genètica", que és com un aminoàcid en una proteïna. La traducció codó-aminoàcid rep el nom de traducció (genètica).