Mateu Morro i Marcé

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMateu Morro i Marcé
Biografia
Naixement1956 Modifica el valor a Wikidata (67/68 anys)
Santa Maria del Camí (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Director gerent del FOGAIBA
17 juliol 2019 –

Personal eventual Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca
8 juliol 2015 – 3 juliol 2019

Nomenat per: Vicenç Vidal Matas
Portaveu adjunt Unió de Pagesos de Mallorca
1r juliol 2006 – valor desconegut
Conseller d'Agricultura i Pesca
1r juny 2000 – 30 juny 2003
← Joan Mayol SerraTomàs de Villanueva Cortés Cortés →


Diputat al Parlament de les Illes Balears
21 juny 1995 – 28 maig 1996 (dimissió)Antoni Sansó Servera →

Circumscripció electoral: Mallorca

Diputat al Parlament de les Illes Balears
19 juny 1991 – 7 maig 1992 (dimissió)Maria Antònia Vadell Ferrer →

Circumscripció electoral: Mallorca

Alcalde de Santa Maria del Camí
21 agost 1990 – 1r octubre 2001 (Conseller d'Agricultura i Pesca)
← Josep Estarellas CañellasRosa Vich Vich → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista de Mallorca
MÉS per Mallorca

Mateu Morro i Marcé[1] (Santa Maria del Camí, 1956[2]) és un historiador i polític mallorquí del Partit Socialista de Mallorca.

Biografia[modifica]

Es va llicenciar en història a la Universitat de les Illes Balears (1979). S'inicià en la política dins els comitès de curs i el moviment estudiantil des de posicions nacionalistes i d'esquerra. Posteriorment va formar part dels Cercles Obrers Comunistes (1973) i de l'Organització d'Esquerra Comunista (OEC), de la qual en va esser secretari general a les Illes Balears (1975-77). El 1978 s'integrà al Partit Socialista de Mallorca (PSM) i, el 1979, es va incorporar a la seva executiva. Aquell mateix any va ser elegit regidor per Santa Maria del Camí dins la Candidatura Independent del Poble. El 1985 va esser nomenat secretari general del PSM, càrrec en el qual va ser ratificat en 1988, 1990, 1992, 1994, 1998, 2000 i 2002. Va esser candidat pel PSM en les eleccions generals de 1986 i de 1989, i en les europees de 1987 i 1989.

En les eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1991, va ser elegit diputat i va esser portaveu del grup parlamentari PSM-Entesa de l'Esquerra de Menorca. El 1992 va renunciar a l'escó. El 1995 va tornar a ser elegit diputat i va esser nomenat president de la Comissió de Serveis Generals i Recursos Humans del Consell Insular de Mallorca. El 1996 va tornar a renunciar a l'escó. Ha estat batlle de Santa Maria del Camí (des del 1990 al 2001). Entre el 2000 i el 2003 fou conseller d'Agricultura i Pesca del Govern Balear presidit per Francesc Antich, en el que s'anomenà Pacte de Progrés. Succeí el dimitit Joan Mayol, també del PSM. Entre el 2005 i el 2013 va ser coordinador d'Unió de Pagesos de Mallorca. El 2013 fou elegit membre de la comissió executiva de MÉS per Mallorca.[3] El juliol del 2019 fou nomenat Director Gerent del FOGAIBA (Fons de Garantia Agrària i Pesquera de les Illes Balears).

Obra[modifica]

  • 1983: Guia bibliogràfica de Santa Maria del Camí
  • 1985: L'esquerra nacionalista a Mallorca (1900–1936) (juntament amb Sebastià Serra). 1a edició a Institució Francesc de Borja Moll (2021).
  • 1988: Llegendes i rondalles santamarieres (juntament amb Josep Capó). 2a edició ampliada el 2007. 3a edició ampliada el 2022.
  • 1997: Per Mallorca.
  • 2000: Santa Maria del Camí (juntament amb Martí Canyelles Crespí, Miquel Grimalt Gelabert i Gabriel Ordinas Marcé.
  • 2005: Pagesos.
  • 2010: Muntanyes de Coanegra. 2a edició dins la col·lecció "Magatzem Can Toni" el 2018.
  • 2015: Fora botiflers, fora galls! La Guerra de Successió a les Illes Balears[4]
  • 2015: Fràgil combat. Miquel Dolç i Dolç. Antologia poètica (juntament amb Miquel Frontera).
  • 2017: L'agricultura mallorquina del segle XX (1891-1960).
  • 2017: Aferrats a la terra. Història d'una societat pagesa (Santa Maria del Camí, 1890-1936).
  • 2018: Les Possessions de Santa Maria del Camí (juntament amb Tomàs Vibot i Gabriel Ordinas)
  • 2021: Mateu Reus "Rotget" (1687-1729). El bandolerisme popular a la Mallorca borbònica.
  • 2021: Els Norats (1936-1949). Dos antifeixistes a les muntanyes mallorquines.
  • 2022: La memòria esborrada. Francesc de Sales Aguiló (1899-1956).

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]