Mathias Énard

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMathias Énard

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 gener 1972 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Niort (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióInstitut Nacional de les Llengües i Civilitzacions Orientals
Escola del Louvre Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLiteratura francesa, traducció de l'àrab i traducció del persa Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciótraductor, escriptor, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm3423893 TMDB.org: 1067047
Discogs: 3344942 Goodreads author: 5114531 Modifica el valor a Wikidata

Mathias Énard (Niort, 11 de gener de 1972) és un escriptor i traductor francès.

Biografia[modifica]

Després dels estudis d'àrab i de persa a l'Institut national des langues et civilisations orientales (INALCO) de París i de llargues estades a l'Orient Mitjà, Mathias Énard s'instal·la el 2000 a Barcelona, on impulsa diverses revistes culturals. Participa també en el consell de redacció de la revista Inculte a París i, el 2010, ensenya àrab a la Universitat Autònoma de Barcelona.[1]

Els anys 2005-2006 s'està a Vil·la Mèdici, de l'Acadèmia de França, a la ciutat de Roma.[2]

Publica l'any 2010 una novel·la curta, Parla'ls de batalles, de reis i d'elefants, que tracta d'un episodi probablement fictici de la vida de Miquel Àngel: una estada a Constantinoble del maig de 1506 convidat pel soldà Baiazet II. S'hi mostra la Constantinoble tolerant i europea que ha sabut acollir els jueus i musulmans expulsats d'Espanya pels Reis Catòlics. Amb aquesta novel·la guanyà el Premi Goncourt des Lycéens i el 25è Premi del Llibre de Poitou-Charenes concedit pel Centre del llibre i de la lectura de Poitou-Charentes.

Amant de l'art contemporani, Énard ha creat el 2011 les edicions Scrawitch.

El 2015 va ser guardonat amb el Premi Goncourt per la seva novel·la Boussole,[3] i el 2022 amb el Premi Albert Camus.[4]

Obres[modifica]

Autor
  • La Perfection du tir, Actes Sud, 2003, (El Tret perfecte, Pagès, 2004)
  • Remonter l'Orénoque, Actes Sud, 2005 (Remuntar l'Orinoco, Pagès 2006) adaptada cinematogràficament per Marion Laine en la pel·lícula À cœur ouvert
  • Bréviaire des artificiers, il·lustracions de Pierre Marquès, Éditions Verticales, 2007
  • Zone, Actes Sud, 2008, caracteritzada per una sola frase de 500 pàgines.
  • Parle-leur de batailles, de rois et d'éléphants, Actes Sud, 2010 (Parla'ls de batalles, de reis i d'elefants, Columna 2011)
  • L'alcool et la nostalgie, Inculte éditions, 2011 (L'Alcohol i la nostàlgia, Columna 2012)
  • Rue des voleurs, Actes Sud, 2012 (Carrer Robadors, Columna, 2013)
  • Boussole, Arles, França, Actes Sud, 2015, 400p (Premi Goncourt 2015) (Brúixola, Empúries 2016)
  • Le banquet annual de la Confrérie des Fossoyeurs, Arles, França, Actes Sud, 2020, 432 pàg. (El banquet anual de la Confraria dels Enterramorts, Empúries, 2020, traducció de Jordi Martín Lloret).[5]
Traduccions
  • Mirzâ Habib Esfahâni, Épître de la Queue, Verticales, 2004
  • Youssef Bazzi, Yasser Arafat m'a regardé et m'a souri, Verticales, 2007

Notes i referències[modifica]

  1. Nota d'autoritat de la BnF.
  2. Notícia biogràfica Arxivat 2015-11-17 a Wayback Machine. al web Villa Médicis
  3. «Goncourt 2015: Mathias Enard couronné pour son roman "Boussole"» (en francès). L'Express, 03-11-2015. [Consulta: 3 novembre 2015].
  4. «Mathias Enard, Premio Albert Camus 2022» (en castellà), 14-05-2022. [Consulta: 16 maig 2022].
  5. «Avançament editorial: ‘El banquet anual de la confraria d'enterramorts', de Mathias Enard». Vilaweb, 23-10-2020. [Consulta: 23 octubre 2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mathias Énard