Mathilde Kschessinska

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaMathilde Kschessinska
Mathilde Kschessinska Esmeralda.jpg
Mathilde Kschessinska caracteritzada d'Esmeralda
Nom original Matylda Krzesińska
Dades biogràfiques
Naixement Мария-Матильда Адамовна-Феликсовна-Валериевна Кшесиньская
19 d'agost de 1872
Ligovo, Polònia
Mort 7 de desembre de 1971(1971-12-07) (als 99 anys)
París, França
Sepultura Cementiri rus de Sainte-Geneviève-des-Bois
48° 51′ 24″ N, 2° 21′ 07″ E / 48.856666666667°N,2.3519444444444°E / 48.856666666667; 2.3519444444444
Nacionalitat
Rússia Imperial
Rússia Imperial
Alma mater Vaganova Academy of Russian Ballet
Activitat professional
Ocupació Ballarina
Ocupador Teatre Mariinski
Altres dades personals
Títol Serene Highness
Dinastia Krasiński family i Q4397345
Cònjuge Grand Duke Andrei Vladimirovich of Russia
Fills
Pare Felix Adam Valerian Krzesiński
també ballarí
Germans Q18043711
Modifica dades a Wikidata

Mathilde Kschessinska (Ligovo, Polònia, 19 d'agost de 1872 - París, França, 7 de desembre, 1971) fou una ballarina russa d'origen polonès. El seu nom polonès és Matylda Krzesińska, mentre que en rus fou coneguda com a Matilda Fèliksovna Kxesínskaia (Матильда Феликсовна Кшесинская).

Filla del ballarí polonès, Felix Adam Valerian Krzesiński o Kschessinski (1823-1905), al 1890 acabà la seva formació a l'escola del Ballet Imperial de Sant Petersburg, on fou alumna de Christian Johanson i d'Enrico Cecchetti, ambdós mestres, també amb Anna Pàvlova. Protagonitzà els ballets més importants que es crearen en el teatre Mariïnski, d'on era, a partir de 1890, solista principal. La seva condeixeble Olga Preobrajenska tardaria encara vuit anys a aconseguir la mateixa categoria.

S'ha de considerar, entre les de la seva nacionalitat, com la primera que va poder rivalitzar amb les seves col·legues de l'escola italiana, a moltes de les quals pogué conèixer a Sant Petersburg (Emma Bessone, Carlotta Brianza, Elena Cornalba, Antonieta Dellà-Era, Pierina Legnani, Virginia Zucchi). Unia al virtuosisme d'aquestes el típic dramatisme eslau, pel que es féu notar especialment i amb el que s'adequava a la perfecció la seva figura petita, prima i de brillants ulls negres.

En el Ballet Imperial destacà en obres com Fiammetta, la filla del faraó i L'Esmeralda, coreografies de Màrius Petipà sobre música de Cesare Pugni. D'aquell temps s'explica una de les anècdotes que foren conseqüència del seu caràcter voluble, sinó intrigant: la d'aparèixer davant el públic amb un vestit extrarreglamentari que va promoure la censura del príncep Volkonsky i, arran d'això, la dimissió d'aquest com a director del Teatre Imperial.

A París, el 1909, interpretà Coppélia. En aquesta ocasió, el protagonista de la nova anècdota que va promoure, fou Nijinski, el qual, envejós pel triomf de la ballarina, trencà els seus vestits en un accés d'ira. Més tard, amb la Companyia de Diàguilev, interpretà El llac dels cignes (Londres, 1911), precisament de parella, amb Nijinski. Per les seves idees tsaristes, s'allunyà definitivament del seu país, quan la Revolució d'Octubre de 1917. El mateix any s'establí a França. El 1921 es casà, a Niça, amb el gran duc Andrei Vladímiròvitx Romànov. Vers el 1928, a París, obrí una acadèmia. El 1960 publicà Souvenirs de Kschessinska. El princep va adoptar el fill de Matilda, Vladimir, que va néixer l'any 1902 de pare desconegut[1].

El 25 d'octubre de 2017 a Sant Petersburg s'estrenarà un drama històric rus, anomenat Matilda, que explica la romàntica relació entre el tsar Nicolau II i la ballarina del Teatre Marinski de Sant Petersburg Matilda Kschessinska durant els anys 1892 i 1894.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «PressReader.com - Connecting People Through News». [Consulta: 5 agost 2017].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mathilde Kschessinska Modifica l'enllaç a Wikidata