Vés al contingut

Mati Unt

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMati Unt
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r gener 1944 Modifica el valor a Wikidata
comtat de Jõgeva (Estònia) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 agost 2005 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Tallinn (Estònia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaMetsakalmistu Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Tartu Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLiteratura, dramatúrgia i direcció teatral Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, dramaturg, director de teatre, dramaturg, realitzador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Tartu Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeMare Puusepp Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm1841078 TMDB (persona): 1437497 Musicbrainz: 5b90c30d-a8e2-4c18-90ad-e799b24fb4e7 Modifica el valor a Wikidata

Mati Unt (comtat de Jõgeva, 1 de gener de 1944 - Tallinn, 22 d'agost de 2005) va ser un escriptor, assagista i director de teatre estonià.

Biografia

[modifica]

La seva primera novel·la, escrita als 18 anys després d'haver acabat el batxillerat, va ser Hüvasti, kollane kass (Adéu, gat groc). Va completar la seva formació en literatura, periodisme i filologia a la Universitat de Tartu. Després d'això, va exercir com a director del Teatre Vanemuine de 1966 a 1972, va ocupar el mateix càrrec al Teatre Juvenil fins al 1991, i després al Teatre Dramàtic Estonià fins al 2003, quan es va convertir en escriptor autònom.[1]

Unt va estar casat amb la periodista i guionista de televisió Ela Tomson des de 1965, fins al seu divorci el 1973.[2]

Es va unir a la Unió d'Escriptors d'Estònia el 1966. El 1980, va ser nomenat escriptor d'honor de la RSS d'Estònia, i aquest mateix any es va convertir en un dels signants de la Carta de 40 intel·lectuals. L'any 2000 va rebre l’Orde de l'Estrella Blanca.

L'any 2005, poc abans de la seva mort, va esdevenir professor d'arts liberals a la universitat. Està enterrat al cementiri de Metsakalmistu a Tallinn.

Obres

[modifica]

Quatre novel·les successives, Võlg (El deute, 1964), Elu võimalikkusest kosmoses (Sobre la possibilitat de la vida a l'espai, 1967), Kuu nagu kustuv päike (La lluna com el sol sortint, 1971) i Must mootorrattur (El motociclista negre), va establir la seva reputació com a escriptor principal. A més, va ser fonamental per portar el teatre d'avantguarda a l'Estònia postsoviètica.

Diverses de les seves novel·les han estat adaptades al cinema des de la seva mort, incloent Sügisball (Bala de tardor) el 2007 per Veiko Õunpuu.[3]

Novel·les, contes

[modifica]
  • Hüvasti, kollane kass (1963)
  • Võlg (1964)
  • Elu võimalikkusest kosmoses (1967)
  • Mõrv hotellis (1969)
  • Kuu nagu kustuv päike (1971; selecció)
  • Tühirand (1972)
  • Ja kui me veel surnud ei ole, siis elame praegugi (1973)
  • Mattias ja Kristiina (1974; selecció)
  • Via regia (1975)
  • Must mootorrattur (1976; selecció)
  • Sügisball (1979)
  • Räägivad (1984)
  • Räägivad ja vaikivad (1986)
  • Öös on asju (1990)
  • Doonori meelespea (1990)
  • Tere, kollane kass! (1992)
  • Brecht ilmub öösel (1996)

Reproduccions

[modifica]
Banc commemoratiu de Mati Unt a Mustamäe
  • See maailm või teine (1966)
  • Phaethon, päikese poeg (1968)
  • Charley tädi (1970, dramatització)
  • Südasuvi 1941 (1970, dramatització)
  • Viimnepäev (1972)
  • Kolm põrsakest ja hea hunt (1973)
  • Good-bye, baby (1975)
  • Kümme neegrit (1976)
  • Peaproov (1977)
  • Vaimude tund Jannseni tänaval (1984)
  • Huntluts (1999,obres basades en motius d'Oskar Luts)
  • Graal! (2001)'
  • Stiil ehk Mis on maailma nimi
  • Meister ja Margarita (2001, una obra de teatre basada en la novel·la homònima de Mikhail Bulgakov)
  • Vend Antigone, ema Oidipus (2006, una obra de teatre basada en les tragèdies de Sòfocles i Eurípides)

Guions de pel·lícules

[modifica]
  • Võlg (1966)
  • Saja aasta pärast mais (1987)
  • Surma hinda küsi surnutelt (1977)
  • Sügisball (2007)

Assajos

[modifica]
  • Kuradid ja kuningad (1989)
  • Ma ei olnud imelaps (1990)
  • Argimütoloogia sõnastik (1993)
  • Vastne argimütoloogia (1996)
  • Sirise, sirise, sirbike (2003)
  • Theatrum mundi (2004)
  • Painajalik sundmõte. Sirbi veerukirjad 1997-2005 (2024, Tallinna kirjanduskeskus, ISBN 9789916972120)

Traduccions

[modifica]

Produccions

[modifica]

Al Teatre Vanemuine

[modifica]

Al Teatre Juvenil

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Talivee, Elle-Mari. «Mati Unt at Estonian Literature Centre».
  2. «Tomson, Ela» (en estonià). Eesti entsüklopeedia, 2011. [Consulta: 20 març 2022].
  3. «Sügisball (2007)». IMDb.