Maties Palau Ferré

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaMaties Palau Ferré
Palauferre.jpg
Palau Ferré al costat d'una creació escultòrica.
Dades biogràfiques
Naixement 24 de setembre de 1921
Montblanc
Mort 1 de gener de 2000(2000-01-01) (als 78 anys)
Montblanc
Nacionalitat Catalunya
Activitat professional
Ocupació Pintor i escultor
Art Pintura, escultura, ceràmica
Moviment Cubisme
Modifica dades a Wikidata

Maties Palau Ferré (Montblanc 24 d'agost de 1921 - 1 de gener de 2000) fou un pintor i escultor català. La seva obra, d'estil cubista sintètic i colorista, es compon principalment d'olis i tintes xineses, encara que també va fer algunes ceràmiques i escultures.

Biografia[modifica]

Després d'estudiar Belles Arts a l'escola Sant Jordi de Barcelona, el govern francès el becà tres cops entre 1957 i 1961.[1] Maties Palau, a París, conegué Pablo Picasso, que el va fer deixeble seu.

El 16 de maig de 1974, el Tribunal Suprem el condemnà a pagar un deute amb un marxant pintant un nombre determinat de metres quadrats d'olis. Després de complir la sentència, entre 1974 i 1985 va cremar totes les obres que creava com a mesura de protesta i fins al 1989 no va permetre que es fes cap exposició amb la seva obra. A partir d'aquest moment, sempre exposà en galeries no comercials o en museus, i no tornà a pintar amb oli, sinó que començà a utilitzar la tinta xinesa.

La seva trajectòria vital el vincula a la defensa dels valors de la pau, la solidaritat i la llibertat. Amb aquest compromís amb la humanitat, Palau Ferré, farà nombroses donacions dels seus quadres per a projectes socials i culturals.

Obra artística[modifica]

La pintura de Palau Ferré es caracteritza per la singularitat cubista del creador d’imaginaris figuratius. Apassionat del color, els seus quadres tenen traços expressionistes i fauvistes. És pintor de paisatges primaverals, figures femenines vitals i natures estàtiques. En les seves obres també hi trobem temàtiques simbolistes, mitologia grecollatina i la cultura popular i tradicional.

Palau Ferré cultiva també l’escultura i la ceràmica.[2]

Palau Ferré va participar en el setè, vuitè, novè i desè Salón de Octubre (1954-1957). La seva obra va ser exposada a molts llocs, especialment a Espanya i als Estats Units. Entre les exposicions més importants hi ha: National Book (Londres, 1957), Galeria Paul Cézanne (París, 1959), Biblioteca Nacional (Madrid, 1970), Museu d'Història de Catalunya (Barcelona, 1998). Entre les seves obres més importants podem destacar Dona i lluna, Montblanc i Guer-Blanc.

Palau Ferré va participar en el setè, vuitè, novè i desè Salón de Octubre (1954-1957). La seva obra va ser exposada a molts llocs, especialment a Espanya i als Estats Units. Entre les exposicions més importants hi ha: National Book (Londres, 1957), Galeria Paul Cézanne (París, 1959), Biblioteca Nacional (Madrid, 1970), Museu d'Història de Catalunya (Barcelona, 1998). Entre les seves obres més importants podem destacar Dona i lluna, Montblanc i Guer-Blanc.

Després d'estudiar Belles Arts a l'escola Sant Jordi de Barcelona, el govern francès el becà tres cops entre 1957 i 1961. Maties Palau, a París, conegué Pablo Picasso, que el va fer deixeble seu.

La seva obra va ser exposada a molts llocs, especialment a Espanya i als Estats Units. Entre les exposicions més importants hi ha: National Book (Londres, 1957), Galeria Paul Cézanne (París, 1959), Biblioteca Nacional (Madrid, 1970), Museu d'Història de Catalunya (Barcelona, 1998). Entre les seves obres més importants podem destacar Dona i lluna, Montblanc i Guer-Blanc.

Llegat [modifica]

Després de morir l'1 de gener de 2000, l'ajuntament de Montblanc el nomenà fill predilecte de la vila i posteriorment hi posà el nom de l'artista a un carrer. També hi ha, a Montblanc, el Museu d'Art Palau Ferré, inaugurat el 2001.[3]

Els darrers anys, diverses exposicions i llibres han recordat la seva figura.

Referències[modifica]

  1. «París va servir a Palau Ferré per esvair-se d’un model artístic tradicional». Novaconca.cat, 05-04-2013. [Consulta: 10 abril 2016.].
  2. Marco Palau, Francesc «Més enllà de la pintura: la ceràmica de Palau Ferré». Butlletí Informatiu de ceràmica [Barcelona], núm 204, 2011, pàg. 11-19.
  3. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 83. ISBN 84-393-5437-1. 

Enllaços externs[modifica]