Maties Palau Ferré

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaMaties Palau Ferré
Palauferre.jpg
Palau Ferré al costat d'una creació escultòrica.
Dades biogràfiques
Naixement 24 de setembre de 1921
Montblanc
Mort 1 de gener de 2000(2000-01-01) (als 78 anys)
Montblanc
Nacionalitat Catalunya
Activitat professional
Ocupació Pintor i escultor
Art Pintura, escultura, ceràmica
Moviment Cubisme
Modifica dades a Wikidata

Maties Palau Ferré (Montblanc 24 d'agost de 1921 - 1 de gener de 2000) fou un pintor i escultor català. La seva obra, d'estil cubista sintètic i colorista, es compon principalment d'olis i tintes xineses, encara que també va fer algunes ceràmiques i escultures.

Biografia[modifica]

Després d'estudiar Belles Arts a l'escola Sant Jordi de Barcelona, el govern francès el becà tres cops entre 1957 i 1961.[1] Maties Palau, a París, conegué Pablo Picasso, que el va fer deixeble seu.

El 16 de maig de 1974, el Tribunal Suprem el condemnà a pagar un deute amb un marxant pintant un nombre determinat de metres quadrats d'olis. Després de complir la sentència, entre 1974 i 1985 va cremar totes les obres que creava com a mesura de protesta i fins al 1989 no va permetre que es fes cap exposició amb la seva obra. A partir d'aquest moment, sempre exposà en galeries no comercials o en museus, i no tornà a pintar amb oli, sinó que començà a utilitzar la tinta xinesa.

La seva trajectòria vital el vincula a la defensa dels valors de la pau, la solidaritat i la llibertat. Amb aquest compromís amb la humanitat, Palau Ferré, farà nombroses donacions dels seus quadres per a projectes socials i culturals.

Obra artística[modifica]

La pintura de Palau Ferré es caracteritza per la singularitat cubista del creador d’imaginaris figuratius. Apassionat del color, els seus quadres tenen traços expressionistes i fauvistes. És pintor de paisatges primaverals, figures femenines vitals i natures estàtiques. En les seves obres també hi trobem temàtiques simbolistes, mitologia grecollatina i la cultura popular i tradicional.

Palau Ferré cultiva també l’escultura i la ceràmica.[2]

Palau Ferré va participar en el setè, vuitè, novè i desè Salón de Octubre (1954-1957). La seva obra va ser exposada a molts llocs, especialment a Espanya i als Estats Units. Entre les exposicions més importants hi ha: National Book (Londres, 1957), Galeria Paul Cézanne (París, 1959), Biblioteca Nacional (Madrid, 1970), Museu d'Història de Catalunya (Barcelona, 1998). Entre les seves obres més importants podem destacar Dona i lluna, Montblanc i Guer-Blanc.

Palau Ferré va participar en el setè, vuitè, novè i desè Salón de Octubre (1954-1957). La seva obra va ser exposada a molts llocs, especialment a Espanya i als Estats Units. Entre les exposicions més importants hi ha: National Book (Londres, 1957), Galeria Paul Cézanne (París, 1959), Biblioteca Nacional (Madrid, 1970), Museu d'Història de Catalunya (Barcelona, 1998). Entre les seves obres més importants podem destacar Dona i lluna, Montblanc i Guer-Blanc.

Després d'estudiar Belles Arts a l'escola Sant Jordi de Barcelona, el govern francès el becà tres cops entre 1957 i 1961. Maties Palau, a París, conegué Pablo Picasso, que el va fer deixeble seu.

La seva obra va ser exposada a molts llocs, especialment a Espanya i als Estats Units. Entre les exposicions més importants hi ha: National Book (Londres, 1957), Galeria Paul Cézanne (París, 1959), Biblioteca Nacional (Madrid, 1970), Museu d'Història de Catalunya (Barcelona, 1998). Entre les seves obres més importants podem destacar Dona i lluna, Montblanc i Guer-Blanc.

Llegat [modifica]

Després de morir l'1 de gener de 2000, l'ajuntament de Montblanc el nomenà fill predilecte de la vila i posteriorment hi posà el nom de l'artista a un carrer. També hi ha, a Montblanc, el Museu d'Art Palau Ferré, inaugurat el 2001.[3]

Els darrers anys, diverses exposicions i llibres han recordat la seva figura.

Referències[modifica]

  1. «París va servir a Palau Ferré per esvair-se d’un model artístic tradicional». Novaconca.cat, 05-04-2013. [Consulta: 10 abril 2016.].
  2. Marco Palau, Francesc «Més enllà de la pintura: la ceràmica de Palau Ferré». Butlletí Informatiu de ceràmica [Barcelona], núm 204, 2011, pàg. 11-19.
  3. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 83. ISBN 84-393-5437-1. 

Enllaços externs[modifica]