Matilde Salvador i Segarra

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMatilde Salvador i Segarra
Biografia
Naixement(ca) Matilde Salvador Modifica el valor a Wikidata
23 març 1918 Modifica el valor a Wikidata
Castelló de la Plana (Plana Alta) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 octubre 2007 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositora, pintora, cantant, musicòloga Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeVicent Asencio i Ruano Modifica el valor a Wikidata
Premis

Musicbrainz: 97245402-b1e1-4dca-9827-439d5d0a9a1b Discogs: 5283682 Find a Grave: 21980479 Modifica el valor a Wikidata

Matilde Salvador i Segarra (Castelló de la Plana, 23 de març de 1918 - València, 5 d'octubre de 2007)[1] fou una compositora i pintora valenciana. Va ser una de les figures més representatives de la música i de la cultura del País Valencià.[2]

Biografia[modifica]

Filla del violinista Josep Salvador i Ferrer i Matilde Segarra Gil, i germana de la violinista Josefina Salvador Segarra, la infància i joventut de Matilde Salvador i Segarra es van desenvolupar al si d'una família de músics. El seu avi matern tocava el violoncel, i el seu pare, a més d'impulsar la creació de la Societat Filharmònica i el Conservatori de Castelló, era un bon violinista. La seva mare practicava amb distinció l'art de la pintura, que havia après amb el mestre Vicente Castell Doménech.

Estudis[modifica]

Als sis anys va començar els estudis de piano amb la seva tia Joaquima Segarra, pianista amb molt de nom. Als 18 anys es va titular al Conservatori de València,on va ser professora des del 1974 fins al 1989 . Va continuar els estudis musicals d'harmonia, composició i orquestració amb Vicent Asencio (1908-1979), amb qui es casà l'any 1943.[2] Als quinze anys va escriure la seva primera obra, una peça per a sis veus mixtes titulada Com és la lluna i als divuit va compondre la seua primera cançó per a veu i piano, Cuentan que la rosa.

Vida professional[modifica]

Com a compositora, va ser autora de més d'un centenar de cançons de concert, havent musicat poemes de Bernat Artola, Xavier Casp, Joan Fuster,[3] Salvador Espriu, Miquel Costa i Llobera, etc., donant mostres d'una notable inspiració melòdica.

Entre la seua producció simfònica, destaquen els ballets El segoviano esquivo (1953, estrenat a Barcelona al 1960) i El sortilegio de la luna, de 1954. També és autora d'òperes. La primera en va ser La filla del rei Barbut, basada en Tombatossals de Josep Pascual Tirado, estrenada a Castelló de la Plana el 1943. Vinatea recrea un episodi de la Crònica de Pere el Cerimoniós, amb text de Xavier Casp.[4] Aquesta darrera era la primera (i fins ara, l'única) òpera estrenada per una dona al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, en 1974,[5]i representada, en versió ampliada, a València el 1975. Igualment, va realitzar obres per a la Comissió Diocesana de Litúrgia. També va compondre diverses obres per a cor mixt, com Viento, voz, álamo (1970, premi Joaquín Rodrigo), i la cantata Les hores (1974), així com cançons per a veu sola i piano, entre les quals estan Planys, cançons i una nadala (1945-1964) i Cervantinas (1975). Va ser també autora de la Marxa de la Ciutat de Castelló (1945, adoptada el 1987 com a himne oficial).

Són molts els poetes clàssics i contemporanis, amb textos en castellà, gallec, català, mallorquí, alguerès o anglès que han vist musicades les seves obres amb creacions de la compositora. Pianista de mèrit, en el seu haver figuren nombrosos concerts i enregistraments discogràfics acompanyant cantants que interpreten els seus cicles de cançons. Va exercir com a crític musical en diaris i revistes de Castelló, Catalunya i València.[6]

Altres de les seves obres destacables són Betlem de la Pigà i Cantata dels dotze estels, amb lletra de Miquel Peris, o Cant a la terra nativa.[7] També va realitzar encàrrecs per al Festival Coral de València i la Federació Catalana d'Entitats Corals.

Va compondre també música religiosa com Missa de Lledó (per a solistes i instruments de vent, 1967), en honor de la Mare de Déu del Lledó, patrona de la ciutat de Castelló de Plana, i la Missa de Perot, així com la cantata Les hores sobre poemes de Salvador Espriu i sota el patrocini de la Fundació Joan March. També va estrenar les misses Retaule de Nadal, Mujeres de Jerusalén (per encàrrec de RNE) o Cervantinas (per encàrrec de la Comisaría Nacional de Música). El 1973, juntament amb Josep Climent i Jaume Palou i Sabater, atengué la convocatòria de les Comissions Diocesanes de Litúrgia i Música sagrada de l'Arxidiòcesi de València perquè posessin música a les noves traduccions litúrgiques dels tradicionals cants marians Salve Regina, Sub tuum praesidium i Regina Caeli.[8]

Entre els seus recitals a Espanya, França o Itàlia, destaquen intèrprets com Josep Iturbi, Victòria dels Àngels, Montserrat Caballé o Carme Bustamante.

Va desenvolupar una relació afectiva especial amb la cultura de L'Alguer i va dedicar diverses obres a aquesta ciutat sarda de parla catalana.

Tant Matilde Salvador com el seu espòs van seguir en un principi la línia estètica del darrer Manuel de Falla, és a dir, el neoclassicisme d'El retablo de Maese Pedro i el Concert per a clavecí, influència que és particularment evident, en el cas de M. Salvador, en la seua òpera La filla del rei Barbut. Malgrat haver-hi una comunitat estètica, cada membre del matrimoni va mantenir la seua línia personal.

Són moltes les obres d'encàrrec sol·licitades a la compositora des de diverses instàncies, igual que altres, les incloses com a obligades en concursos i premis de prestigi internacional, com el José Iturbi de piano[9] o el de la Ville de Carpentras a França.

Va destacar també com a pintora sobre vidre, conreant un estil naïf molt personal, i participà en diverses exposicions.

Matilde Salvador estigué activa pràcticament fins que va morir a València el 5 d’octubre de 2007 a causa de una parada cardíaca[10] i està enterrada en el cementeri de Sant Josep, de Castelló.[11]

Distincions[modifica]

Obres[modifica]

Piano[modifica]

1935 Campanas
1937 Danza de la luna (de Romance de la luna) (Fora de catàleg)
Danza del niño mirando a la luna (de Romance de la luna) (Fora de catàleg)
1946 Planyívola (Fora de catàleg)
1954 Judas (Fora de catàleg)

Vocal[modifica]

1935 Canción de atardecer, per a veu i piano (de Set cançons) (Fora de catàleg)
Cuentan que la rosa, per a veu i piano (de Set cançons) (Fora de catàleg)
Nana, per a veu i piano (de Vuit cançons) (Fora de catàleg)  
1936 El amor y la llama per a veu i piano (de Set cançons) (Fora de catàleg)
1937 Tres cançons valencianes, per a veu i piano (existeix en versió orquestral realitzada per Vicent Asencio)
  • Cançó alegre
  • Cançó de recança
  • Cançó d'amor (Fora de catàleg)
1939 Alba lírica, cicle de cançons per a veu i piano (1936-1939) (de la segona i la tercera, n'hi ha versió per a veu i guitarra)  
  • Canción, llanto
  • Canción de cuna
  • Nostalgia
  • Cantar de enamorada
  • Alamillos verdes
Como esa agua, per a veu i piano (de Set cançons) (Fora de catàleg)
De los álamos vengo, per a veu i piano (de Tonadas antiguas) (Fora de catàleg)  
Seis canciones españolas, cicle de cançons per a veu i piano (de la número 4 existeix versió per a violí i piano, i de la número 6 versió per a veu i orquestra)  
  • Castellana
  • Gallega
  • Asturiana
  • Andaluza
  • Zamorana
  • Valenciana
1940 ¡Adiós!, per a veu i piano (de Set cançons) (Fora de catàleg)
Caminante, per a veu i piano (de Set cançons) (Fora de catàleg)
1942 El padre Lucas, per a veu i piano (de Set cançons) (Fora de catàleg)
Set cançons, cicle per a veu i piano (1935-1942), títols ja indicats en el seu any de composició (Fora de catàleg)  
1943 Una veu, per a veu i piano (Fora de catàleg)  
1945 Ai! Que no n'era, per a veu i piano (de Tonadas antiguas) (Fora de catàleg)
Bona nit!, per a veu i piano (de Planys, cançons i una nadala)
Cançó alegre, per a veu i piano (de Planys, cançons i una nadala)
Cançó fetillera, per a veu i piano (de Planys, cançons i una nadala)
Tonadas antiguas, cicle de tres cançons per a veu i piano, títols ja indicats en el seu any de composició (Fora de catàleg)
Tres morillas, per a veu i piano (de Tonadas antiguas) (Fora de catàleg) (n'hi ha versió per a cor a quatre veus mixtes)  
1946 Balada per a veu i piano (d'Homenaje a la poesía femenina de América); n'existeix versió per a veu i orquestra
Canción de vela per a veu i piano; n'existeix versió per a veu i orquestra  
La loba, per a veu i piano (d'Homenaje a la poesía femenina de América); n'existeix versió per a veu i orquestra (de Tres nanas)
La señora luna, per a veu i piano (d'Homenaje a la poesía femenina de América); n'existeix versió per a veu i orquestra (de Tres nanas)  
Por los caminitos, per a veu i piano (d'Homenaje a la poesía femenina de América); n'existeix versió per a veu i orquestra (de Tres nanas)  
1947 Recança, per a veu i piano (de Planys, cançons i una nadala)
Tres nanas, per a veu i piano; títols ja indicats en el seu any de composició
Cancioncilla, per a veu i piano (de Cancionero de la enamorada); n'existeix versió per a veu i orquestra
Morena me llama, per a veu i guitarra (d'Endechas y cantares de Sepharad); n'existeix versió per a veu i piano
1948 Arietas de Primavera cicle de cançons per a veu i piano
Baladilla del pastor per a veu i piano; per a veu i orquestra
Canciones de nana y desvelo, cicle per a veu i piano
  • Desvelo ante el agua; n'existeix versió per a veu i orquestra i per a veu i guitarra
  • Desvelo de la madre; n'hi ha versió per a veu i orquestra
  • Desvelo del mar; n'hi ha versió per a veu i orquestra
  • Nana de la Virgen; n'existeix versió per a veu i orquestra
  • Nana del mar; n'existeix versió per a veu i orquestra i per a veu i guitarra
  • Nana del sueño; n'hi ha versió per a veu i orquestra
El río feliz per a veu i piano (d'Arietas de Primavera); n'existeix versió per a veu i orquestra i per a veu i guitarra  
Presentimiento per a veu i piano (de Cancionero de la enamorada); n'hi ha versió per a veu i orquestra
Clam per a veu i piano (Fora de catàleg)
Tú entre los lirios per a veu i piano i per a veu i orquestra  
Villancico del pescador de truchas, per a veu i piano i per a veu i orquestra  
1949 Ala del silenci, per a veu i piano (d'Aires de cançó)
1950 Tres canciones marineras, per a veu i piano
  • Coplilla del marinero
  • El milagro
  • Yo en el fondo del mar (d'Homenaje a la poesía femenina de América); n'existeix versió per a veu i orquestra
1951 Dame la mano, per a veu i piano (d'Homenaje a la poesía femenina de América)
El cazador, per a veu i piano (d'Homenaje a la poesía femenina de América)
La barca milagrosa, per a veu i piano (d'Homenaje a la poesía femenina de América)
Mayo, per a veu i piano (d'Homenaje a la poesía femenina de América)
Seguridad, per a veu i piano (Fora de catàleg)
Vida-garfio, per a veu i piano (d'Homenaje a la poesía femenina de América)
1952 En donde tejemos la ronda, per a veu i piano (d'Homenaje a la poesía femenina de América)  
Estío seco, per a veu i piano  
1954 El divino amor, per a veu i piano (d'Homenaje a la poesía femenina de América)
1955 Cancionero de la enamorada, cicle de cançons per a veu i piano (1947-1955) (dels números 1 i 4 existeix versió per a veu i orquestra )  
  • Presentimiento
  • Rapto
  • Nostalgia
  • Cancioncilla
Tonadilla y danza sefardí, per a veu, piano i tabal (Fora de catàleg)
Villancico, per a veu i piano (Fora de catàleg)
1956 Homenaje a la poesía femenina de América, cicle de tretze cançons (1946-1956); títols indicats en l'any de composició amb les versions, si escau
Vidalita y danza criolla, per a veu i piano (Fora de catàleg)
Una enredadera, per a veu i piano (d'Homenaje a la poesía femenina de América)
1958 Eu en ti, per a veu i piano (de Canciones sobre poetas orensanos)
1960 Endecha, per a veu i guitarra (d'Endechas y cantares de Sepharad); n'hi ha versió per a veu i piano  
Yo me levantí un lunes, per a veu i guitarra (d'Endechas y cantares de Sepharad); n'hi ha versió per a veu i piano
1963 A la vora, voreta, per a veu i piano (d'Aires de cançó)
Abans, amor, per a veu i piano (d'Aires de cançó)  
Ara que véns, per a veu i piano (de Quatre cançons)
Jo faria, per a veu i piano (d'Aires de cançó)
Juguem a jugar, per a veu i piano (d'Aires de cançó)
Per a mi la nit, Senyor, per a veu i piano (de Quatre cançons)  
Si algun dia vols cantar, per a veu i piano (d'Aires de cançó); n'existeix versió per a veu i orquestra
1964 Aires de cançó cicle de cançons per a veu i piano (1949-1964); títols indicats en l'any de composició  
Blava rosa per a veu i piano (d'Aires de cançó)
Cançó del xocorroc, per a veu i piano (de Planys, cançons i una nadala)
Cançoneta d'abril, per a veu i piano (de Planys, cançons i una nadala)
Els ulls, per a veu i piano (de Quatre cançons)  
Eriçó, per a veu i piano (de Planys, cançons i una nadala)
Escampadissa, per a veu i piano (de Quatre cançons)
Jocs d'aigua, per a veu i piano (de Planys, cançons i una nadala)
Maror, per a veu i piano (de Planys, cançons i una nadala)  
Nadala, per a veu i piano (de Planys, cançons i una nadala)
Planys, cançons i una nadala, cicle de cançons (1945-1964) per a veu i piano, títols indicats en l'any de composició
Perfum, per a veu i piano (Fora de catàleg)
Quatre cançons cicle de cançons per a veu i piano, títols indicats en l'any de composició  
Recer, per a veu i piano (Fora de catàleg)
1966 Cantiga antiga, per a veu i piano (de Canciones sobre poetas orensanos)  
Canciones sobre poetas orensanos, cicle de dues cançons (1958-1966) per a veu i piano, títols indicats en l'any de composició
1967 Canción del domingo, per a veu i piano (de Canciones infantiles)
Canción del xilofón, per a veu i piano (de Canciones infantiles)
Elefante perdido, per a veu i piano (de Canciones infantiles); n'existeix versió per a veu solista, cor de veus blanques, celesta, joc de timbres i piano: també n'hi ha versió per a cor de veus iguals i per a cor de dues veus infantils
El ciempiés descalzo, per a veu i piano (de Canciones infantiles); n'existeix versió per a veu solista, cor de veus blanques, celesta, joc de timbres i piano: també n'hi ha versió per a cor de veus iguals
El grillo, per a veu i piano (de Canciones infantiles); n'existeix versió per a veu solista, cor de veus blanques, celesta, joc de timbres i piano: també n'hi ha versió per a cor de veus iguals  
El puente, per a veu i piano (de Canciones infantiles); n'existeix versió per a veu solista, cor de veus blanques, celesta, joc de timbres i piano: també n'hi ha versió per a cor de veus iguals  
El sapo cantor, per a veu i piano (de Canciones infantiles); n'hi ha versió per a cor de tres veus iguals
La gallina presumida, per a veu i piano (de Canciones infantiles); n'hi ha versió per a cor de tres veus iguals
Sirenita, per a veu i piano (de Canciones infantiles); n'existeix versió per a veu solista, cor de veus blanques, celesta, joc de timbres i piano
1969 A la una, per a veu i guitarra (d'Endechas y cantares de Sepharad)
1970 1970 Avrideme, galanica, per a veu i guitarra (d'Endechas y cantares de Sepharad)
1971 Arvolicos d'almendra, per a veu i guitarra (d'Endechas y cantares de Sepharad)  
Nana del osito, per a veu i piano (de Canciones infantiles); n'hi ha versió per a cor de tres veus iguals  
Canciones infantiles, cicle per a veu i piano (1967-1971); títols indicats en el seu any de composició  
Los bilbilicos, per a veu i guitarra (d'Endechas y cantares de Sepharad)  
1972 Mujeres de Jerusalem, per a veu i conjunt instrumental  
1974 Villancico de Las Palmas, per a veu i piano; n'existeix versió per a veu i conjunt instrumental
1975 Cervantinas, cicle de cançons per a veu i piano
  • Ronda de San Juan
  • Marinero soy de amor
  • La inútil guarda
  • Un soneto
  • El papel morisco
  • Villancico Trastocado
  • Canto a los ojos
  • Loa a Valencia
  • La puerta florida
  • Cantarcillo burlesco
1979 Cantar de amanecida, per a veu i guitarra (d'Endechas y cantares de Sepharad)
Cantar de marinero, per a veu i guitarra (d'Endechas y cantares de Sepharad)  
Endechas y cantares de Sepharad, cicle de cançons per a veu i guitarra (1974-1979); els títols s'indiquen en l'any de composició
1982 Cinc cançons de bres, cicle de cançons per a veu i piano (1945-1982)  
  • Les campanes
  • La llar
  • Mareta
  • Tan tarantan
  • Dorm!
1985 Cants al capvespre, cicle de cançons per a veu i piano
  • Novembre
  • Paisatge nocturn
  • Encara una vegada
  • Vent de ponent
  • Pels camins del silenci
  • Profunds meandres del no-res
  • Quan m'acomiadaré de tu
1986 Calma de mar, per a veu i piano
Canturel·les de mare, cicle de cançons per a veu i piano  
  • Per adormir el grumet
  • El moro Muça
  • Ninc nanc
  • La cuca fera
  • El voladoret
Desig, per a veu i piano
1988 Cantilenes del Rosselló, cicle de cançons per a veu i piano (1987-1988)
  • El desig
  • És el maig
  • La primavera
  • El cant d'ocells
  • Tres roses
  • A la font gelada
Els asfòdels, cicle de cançons per a veu i piano (1986-1988)  
  • Els asfòdels
  • El temps
  • Miratge de la tarda
  • La cambra
  • Enllà de l'origen
  • Anhel
  • Petit retaule d'amor
Per a ninar-te, per a veu i piano
1995 Ram de núvia, per a veu i orquestra de corda; n'existeix versió per a veu i piano
1997 Flor de taronger, per a veu i orquestra de corda; n'hi ha versió per a veu i piano
Nupcial, per a veu i orquestra de corda; n'existeix versió per a veu i piano
L'amor Somniat, per a veu i piano
1998 Canastrell, per a veu i piano

Coral[modifica]

1933 Com és la lluna, per a cor mixt a sis veus (Fora de catàleg)  
1947 Plany per la mort de Falla, cantata per a baríton solista, cor mixt i orquestra
1962 Ay! Fortuna, per a cor a quatre veus greus (d'El villano en su rincón)
Las avellanicas, per a cor de tres veus iguals (d'El villano en su rincón)  
1964 Nadala joiosa, per a cor a quatre veus mixtes. N'hi ha versió per a cor de tres veus iguals i per a veu i piano, pertany al cicle Planys, cançons i una nadala
1966 Missa de Lledó, per a cor mixt i conjunt instrumental; també n'existeix versió per a cor mixt i orgue
Vent d'octubre, per a cor a quatre veus mixtes  
1967 Campana, per a cor a quatre veus mixtes (Fora de catàleg)
Canciones populares infantiles, per a cor de veus blanques a l'uníson o a dues veus i conjunt instrumental Orff (Fora de catàleg)
Cantata de l'ocell, per a cor a quatre veus mixtes  
1968 Nadala de la crida, per a cor a quatre veus mixtes
Nadala de les abelles, per a cor a quatre veus mixtes; també n'hi ha versió per a cor de tres veus iguals
1969 Cançons per a la nit, per a cor a quatre veus mixtes
Nadala constant, per a cor a quatre veus mixtes
Nadala tendra, per a cor a quatre veus mixtes  
1970 Cançoneta, per a cor de tres veus iguals
Campanitas de Belén, per a cor a quatre veus mixtes; també n'hi ha versió per a cor de tres veus iguals  
Viento, voz, álamo, per a cor a quatre veus mixtes
1971 Nadala de les esquelles, per a cor de tres veus iguals
1972 Nadala de la nit-dia, per a cor a quatre veus mixtes
1973 Salve Regina, per a cor a l'uníson i orgue (Déu vos salve)
Davall vostre mantell, per a cor a l'uníson i orgue
Ecce panis angelorum, motet eucaristic per a Corpus Christi per a cor mixt a cappella  
1974 Les hores, cantata per a baríton, cor mixt i orquestra
1975 Galania, per a cor a quatre veus mixtes (d'Els dotze estels)
Nadala de l'amistat, per a cor a quatre veus mixtes  
1976 Al·leluia, per a cor a quatre veus mixtes, pertany a la representació escènica del Betlem de la Pigà; també n'existeix la versió per a cor a quatre veus iguals
Prec de Nadal, per a cor a quatre veus mixtes
Cançoneta de la lluna, per a cor de tres veus iguals; com a peça per a cor a quatre veus mixtes pertany a l'obra Els dotze estels
Convocatòria, per a cor a quatre veus mixtes (de Tres poemes de Tagore)
Invitació, per a cor a quatre veus mixtes (de Tres poemes de Tagore)
Nadala dels xiquets, per a cor a tres veus iguals
Nadala primerenca, per a cor a quatre veus mixtes
Vaixells de paper, per a cor a quatre veus mixtes (de Tres poemes de Tagore); també en versió per a cor de tres veus iguals
1978 Nadala dels codonys, per a cor a quatre veus mixtes
1979 Nadala del desert, per a cor a quatre veus mixtes, sobre text de Miquel Peris
Nadala dels mariners, per a cor a quatre veus mixtes
1980 Cançoneta per a Paula, per a cor a quatre veus mixtes  
Endreça, per a cor a quatre veus mixtes (d'Els dotze estels)
Invocació a la Mare de Déu de Lledó, per a cor a quatre veus mixtes
Missa de Perot, per a cor mixt, flauta, oboè i corda
Tres cançons corals, per a cor a quatre veus mixtes (Fora de catàleg)
1981 Albada, per a cor a quatre veus mixtes (de Els dotze estels)  
Cançoneta per a Berta, per a cor a quatre veus mixtes
Crit de la terra, per a cor a quatre veus mixtes (d'Els dotze estels)
Do de l'amor, per a cor a quatre veus mixtes (d'Els dotze estels)  
Dorm-te nina roseta, per a cor a quatre veus mixtes
Invocacions, per a cor a quatre veus mixtes (d'Els dotze estels)
La cançó de l'arbre, adaptació per a cor a quatre veus mixtes de l'obra original de Gaietà Huguet i Vicent Ripollés, per a cor unisonal de xiquets i piano  
Nin, ninet, per a cor a quatre veus mixtes  
Salve, per a cor a quatre veus mixtes (d'Els dotze estels)  
Seguidilles madaleneres, per a cor unisonal i rondalla  
1982 Xaranga marinera, per a cor unisonal i conjunt  
Nadala garrida, per a cor a quatre veus mixtes
Salve gojosa, per a cor a quatre veus mixtes, sobre text de Manuel Villarreal
1983 Nadala cordial, per a cor a quatre veus mixtes
Nadala del llir, per a cor a quatre veus mixtes
Marxa festera, per a dues dolçaines, cor a dues veus, guitarra i tabal
1984 Cant a la terra nativa, cantata per a baríton solista, cor mixt i conjunt instrumental, sobre text de Rafael Caria
Càntic de les creatures, per a cor a quatre veus mixtes
Gènesi, per a cor a quatre veus mixtes (d'Els dotze estels)
Goigs en lloança del gloriós san Francesc de la Font, per a cor a l'uníson i orgue
Gota de rosada, per a cor a quatre veus mixtes (d'Els dotze estels)
Precs, per a cor a quatre veus mixtes (d'Els dotze estels) Traspàs per a cor a quatre veus mixtes
Verge aimia, per a cor a quatre veus mixtes (d'Els dotze estels)  
1985 Deixeu la terra, per a cor a quatre veus mixtes, sobre text de Jacint Heredia  
Goigs en lloança del gloriós sant Blai, per a cor a l'uníson i orgue
Nadal a l'Alguer, per a cor a quatre veus mixtes, sobre text de Rafael Caria
O sacrum convivium, per a cor a quatre veus mixtes  
Sento la mar, per a cor a quatre veus mixtes (de Tríptic de l'Alguer)
Sóc alguerès, per a cor a quatre veus mixtes (de Tríptic de l'Alguer)  
Terra mia, per a cor a quatre veus mixtes (de Tríptic de l'Alguer)
1986 Cantarella, per a cor a quatre veus mixtes
El roure de Serrabona, per a cor a quatre veus mixtes (de Cinc sardanes vegetals) sobre text de Josep Sebastià Pons
La carrasca de Culla, per a cor a quatre veus mixtes (de Cinc sardanes vegetals) sobre text de Miquel Peris i Segarra
Missa humil, per a cor a quatre veus mixtes i orgue
Nadal, per a cor a quatre veus mixtes
Nadal al Rosselló, per a cor a quatre veus mixtes  
Xiprers de Sinera, per a cor a quatre veus mixtes (de Cinc sardanes vegetals) sobre text de Salvador Espriu
1987 El pi de Formentor, per a cor a quatre veus mixtes (de Cinc sardanes vegetals) sobre text de Miquel Costa i Llobera
Oliveres d l'Alguer, per a cor a quatre veus mixtes (de Cinc sardanes vegetals) sobre text de Rafael Caria
1988 Cançó de bressol, per a cor a quatre veus mixtes
Nadala de l'ermita, per a cor a quatre veus mixtes, sobre text de Jacint Heredia
1993 Salve al mas del Nabero, per a cor a quatre veus mixtes
1995 Missa per l'amistat, per a cor a quatre veus mixtes i orgue; n'existeix versió de veus mixtes i conjunt instrumental
1996 L'arpa de tres cordes, per a cor a quatre veus mixtes  
1997 Epitalami, per a cor a quatre veus mixtes i flauta  
1999 Epitalami II, per a cor a quatre veus mixtes i flauta
La famosa representación de La Asunción de Nuestra Señora a los Cielos, per a soprano, cor mixt, arpa i violoncel

Música de cambra i instrumental[modifica]

1930 Piezas de mi infancia, col·lecció de disset peces per a violí i piano i quatre peces per a piano sol (Fora de catàleg)
1945 Marxa de la ciutat, per a conjunt instrumental de metalls i timbal; n'hi ha versió per a quatre dolçaines i tabal i per a quartet de corda
1980 Dansa, adaptació per a guitarra de l'obra original de Vicent Asencio per a piano
1987 Vers a Lledó, per a orgue
1988 Tocates i danses en estil popular, per a dolçaina i tabal  
1989 Homenatge a Mistral, per a guitarra
1994 Tocata per al tractat d'Almirra, per a dolçaina i tabal  
Tocates i danses en estil popular, per a dolçaina i tabal

Orquestra[modifica]

1935 Serenata medieval per a orquestra de corda (Fora de catàleg)
1937 Romance de la luna, ballet, (Fora de catàleg)  
1940 Marxa del rei Barbut (n'existeix versió per a piano i per a banda de música, aquesta darrera obra de Josep Ferriz)  
1953 El segoviano esquivo, ballet
1954 Sortilegio de la luna, ballet, estrena el 1995 en els jardins del Generalife de Granada per la ballarina sevillana Rosario
1956 Blancanieve, ballet  
1958 El ruiseñor y la rosa, ballet

Òpera[modifica]

1941 La filla del rei Barbut, òpera bufa. Estrenada a Castelló de la Plana amb motiu de les Festes de la Magdalena l'any 1943
1948 Retablo de Navidad, cantata escènica
1973 Vinatea, òpera - llibret: Xavier Casp - orquestració en col·laboració amb Vicent Asencio. Estrenada al Gran Teatre del Liceu de Barcelona el 19 de gener de 1974
1979 Betlem de la Pigà, representació escènica

Música incidental[modifica]

1950 La enamorada del rey
Las mocedades del Cid
  • Romance "por ganar a Calahorra"
  • Romance de las bodas
1961 El anzuelo de Fenisa
1962 El villano en su rincón
Entremeses de Cervantes
La viuda valenciana
1966 El lago y la corza
1972 Auto de los Cantares

Referències[modifica]

  1. «Matilde Salvador i Segarra». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 «Matilde Salvador Segarra». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
  3. Salvador, Matilde. Cançons per a veu i piano sobre poemes de Casp, Artola i Fuster. València: Institució Alfons el Magnànim-IVEI, 1984. 
  4. Meseguer, Lluís «Matilde Salvador Segarra». Levante-emv [València], 22-03-2018.
  5. En 1893, s'havia programat l'estrena de Schiava e regina, òpera amb música de Lluïsa Casagemas, però l'atemptat anarquista del mateix any va fer que el teatre es tanqués durant mesos i fou cancel·lada, no arribant a estrenar-se mai.
  6. «Matilde Salvador i Segarra | Real Academia de la Historia». [Consulta: 19 desembre 2021].
  7. Ara, País Valencià, L'Alguer manté viu el record de la compositora valenciana Matilde Salvador, 11/10/2018
  8. Escolania de la Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats (1973). Cants Marians del Poble: Salve Regina (youtube) (en cat). Arxidiòcesi de València. Consulta: 30 juny 2018. 
  9. «Home» (en espanyol europeu). [Consulta: 19 desembre 2021].
  10. Fabra, María «Muere la compositora Matilde Salvador» (en castellà). El País, 06-10-2007 [Consulta: 30 març 2022].
  11. Ródenas Simón, Queta. «Itinerari Dones Immortals» p. 21, 2019. [Consulta: 30 març 2022].
  12. 12,0 12,1 Aracil, Manoli. «Pioneres 4: Matilde Salvador, una de les dones més influents de la cultura valenciana». Confederación española de sociedades musicales, 19-10-2021. [Consulta: 30 març 2022].
  13. 13,0 13,1 «Alfara del Patriarca ret homenatge Matilde Salvador». El Punt Avui, 05-10-2009 [Consulta: 30 març 2022].
  14. «Premis d'Actuació Cívica - Guanyadors». Arxivat de l'original el 30 abril 2018. [Consulta: 29 març 2022].
  15. 15,0 15,1 «Marco reivindica la figura de Matilde Salvador com una “castellonenca universal”». Diari Millars, 24-03-2018 [Consulta: 30 març 2022].
  16. «Distinció mèrit cultural - Generalitat Valenciana». [Consulta: 30 març 2022].
  17. «Matilde Salvador Segarra. 23 de setembre de 1998». [Consulta: 30 març 2022].
  18. «Entrega de la Medalla UV a la Sra. Matilde Salvador». [Consulta: 30 març 2022].

Bibliografia[modifica]

  • (castellà) Bernardo Adam Ferrero, Músicos Valencianos. Ed. Proip, SA. 1988. València. ISBN 84-87179-00-2.
  • (castellà) Diversos Autors, Historia de la Música de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana, SA. 1992. ISBN 84-87502-21-0.
  • Diversos Autors, Matilde Salvador. Editorial SAÓ, 2000. València. ISBN 84-88513-44-5.
  • Rosa Solbes: Matilde Salvador. Converses amb una compositora apassionada.. Tàndem Edicions, 2007. València. ISBN 978-84-8131-641-4.
  • Ferran Navarro i Soriano: Matilde Salvador: Obres per a dolçaina. Editorial DENES. Paiporta (València) 2018. ISBN 978-84-16473-38-0.
  • Diversos autors, Música, mujeres y educación: composición, investigación y docencia. València: Universitat de València, 2018. ISBN 9788491331612
  • Aina Torres i Rexach, Dones rebels: històries contra el silenci. Sembra Llibres, 2019. ISBN 9788416698295

Enllaços externs[modifica]