Matilde de Courtenay
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1188  |
| Mort | 29 juliol 1257 (68/69 anys) abadia de Fontevrault |
| Sepultura | Abbaye Notre-Dame-du-Réconfort de Saizy (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | política |
| Altres | |
| Títol | Count of Nevers (en) Comte d'Auxerre |
| Família | Casa Capet de Courtenay |
| Cònjuge | Guigó IV de Forez (1226 (Gregorià)–) Arveu IV de Donzy (1200 (Gregorià)–) |
| Fills | Guigues V, Count of Forez (  ) Guigó IV de ForezAgnès de Donzy ( ) Arveu IV de Donzy |
| Pares | Pere II de Courtenay i Agnès de Nevers |
| Germans | Enric II de Namur Felip II, marquès de Namur Balduí II de Courtenay Robert de Courtenay Violant de Courtenay Maria de Courtenay Elisabet de Courtenay Margarida, marquesa de Namur Inés de Courtenay |
Matilde o Mafalda de Courtenay (1188 - 1257) fou comtessa de Nevers, d'Auxerre i de Tonnere. Filla única de Pere II de Courtenay (procedent de la casa capeta de Courtenay) i d'Agnès de Nevers. Es va casar per imposició militar amb Arveu IV de Donzy, i més tard amb Guigó IV de Forez.
Pel seu matrimoni amb Agnès de Nevers, Pere II de Courtenay, cosí del rei Felip August, el 1184, va esdevenir comte uxori de Nevers, d'Auxerre i de Tonnerre.
El 1199, el comte va haver de fer front a la revolta d'un vassall, Arveu, senyor de Donzy, i fou derrotat queien presoner; per recuperar la llibertat va haver d'accedir a casar a la seva filla i hereva Matilde amb Arbeu i a més cedir-li ja el comtat de Nevers (conservant Auxerre i Tonnerre de manera vitalícia, que igualment van passar a Matilde a la mort de Pere el 1219, ja que seguia sent hereva única.
Vídua d'Arveu de Donzy el 1222, es va casar en segones noces amb Guigó IV de Forez el 1226.
Molt popular basant-se en les seves liberalitats, va donar el 15 d'agost de 1223 al castell de Druyes una carta de franquícia als diputats enviats per Auxerre. Aquesta carta, que concedia llibertats i franquícies als habitants d'Auxerre, marcava el naixement del seu municipi, i en confirmava una altra atorgada pel comte Pere de Courtenay el 1188. Va fundar l'abadia de Notre-Dame du Réconfort de Saizy, de monges cistercenques el 1235, i en va augmentar la seva dotació el 1244
El 1257 va confirmar al castell de Druyes, en el qual residia freqüentment, els béns de l'abadia de Reigny.
Va morir el 29 de juliol de 1257 al castell de Coulanges-sur-Yonne, i fou enterrada a l'Abadia de Notre-Dame du Réconfort de Saizy. La seva besneta Matilde de Borbó-Dampierre la va succeir formalment com a comtessa de Nevers, Auxerre i Tonnerre.
Família
[modifica]| Teodor Blanch Gallart | |||||||||||||||||||
| Bernat Blanch Borràs | |||||||||||||||||||
| Juliana Borràs Pla | |||||||||||||||||||
| Bernat Blanch Casadevall | |||||||||||||||||||
| Llorenç Casadevall Tauler | |||||||||||||||||||
| Mercè Casadevall Vicens | |||||||||||||||||||
| Mercè Vicens Genover | |||||||||||||||||||
| Bernat Blanch Barceló | |||||||||||||||||||
| Eugeni Barceló Castelló | |||||||||||||||||||
| Jacint Barceló Savalls | |||||||||||||||||||
| Jacinta Savalls Mascort | |||||||||||||||||||
| Dolors Barceló Ferrer | |||||||||||||||||||
| Joan Josep Ferrer Llach | |||||||||||||||||||
| Dolors Ferrer Bonany | |||||||||||||||||||
| Dolors Bonany Sabater | |||||||||||||||||||
| Bernat Blanch Bassols | |||||||||||||||||||
| Salvador Bassols Moradell | |||||||||||||||||||
| Salvador Bassols Fàbregas | |||||||||||||||||||
| Maria Ona Fàbregas Feixas | |||||||||||||||||||
| Salvador Bassols Vilardell | |||||||||||||||||||
| Jordi Vilardell Ayats | |||||||||||||||||||
| Coloma Vilardell Collellmir | |||||||||||||||||||
| Coloma Collellmir Puigvert | |||||||||||||||||||
| Clara Bassols Teixidor | |||||||||||||||||||
| Miquel Teixidor Casabó | |||||||||||||||||||
| Joan Miquel Teixidor Clarà | |||||||||||||||||||
| Oriola Clarà Güell | |||||||||||||||||||
| Clara Maria Teixidor Masmitjà | |||||||||||||||||||
| Lluís Pere Masmitjà Serarols | |||||||||||||||||||
| Margarida Masmitjà Puigdemont | |||||||||||||||||||
| Margarida Puigdemont Cabratosa | |||||||||||||||||||
| Bernat Blanch Bellver | |||||||||||||||||||
| Josep Anton Bellver Valls | |||||||||||||||||||
| Josep Andreu Bellver Llobet | |||||||||||||||||||
| Sibila Llobet Pastors | |||||||||||||||||||
| Josep Andreu Bellver Escursell | |||||||||||||||||||
| Joan Escursell Comellas | |||||||||||||||||||
| Joana Escursell Abeyà | |||||||||||||||||||
| Maria Rosa Abeyà Rovira | |||||||||||||||||||
| Josep Enric Bellver Sellarès | |||||||||||||||||||
| Pompeu Sellarès Riera | |||||||||||||||||||
| Pompeu Sellarès Farell | |||||||||||||||||||
| Antònia Farell Gamissans | |||||||||||||||||||
| Agnès Sellarès Colldeforns | |||||||||||||||||||
| Ramon Colldeforns Puig | |||||||||||||||||||
| Catalina Colldeforns Corominas | |||||||||||||||||||
| Catalina Corominas Pladellorens | |||||||||||||||||||
| Eulàlia Bellver Clusells | |||||||||||||||||||
| Jaume Clusells Playà | |||||||||||||||||||
| Gerard Clusells Casajoana | |||||||||||||||||||
| Rosalia Casajoana Viladoms | |||||||||||||||||||
| Gerard Clusells Puigmartí | |||||||||||||||||||
| Valentí Puigmartí Oller | |||||||||||||||||||
| Valentina Puigmartí Camprubí | |||||||||||||||||||
| Dolors Camprubí Solervicens | |||||||||||||||||||
| Eulàlia Clusells Puigdellívol | |||||||||||||||||||
| Joan Puigdellívol Domènech | |||||||||||||||||||
| Joan Puigdellívol Soler | |||||||||||||||||||
| Montserrat Soler Passarell | |||||||||||||||||||
| Eulàlia Puigdellívol Casanovas | |||||||||||||||||||
| Miquel Casanovas Canals | |||||||||||||||||||
| Eulàlia Casanovas Serradell | |||||||||||||||||||
| Eulàlia Serradell Guitart | |||||||||||||||||||
Del seu primer matrimoni amb Arveu IV de Donzy va tenir a:
- Guillem, mort entre 1207 et 1214, promès a Beatriu del Vienès
- Agnès II (morta el 1225), comtessa de Nevers, Auxerre i Tonnerre, casada el 1221 amb Guiu de Châtillon, comte de Saint Pol[1]
Del seu segon matrimoni amb Guigo IV de Forez va tenir:
- Artalda, casada amb Artau IV, senyor de Roussillon i altres llocs, vidu de Maria de Ginebra
Referències
[modifica]- ↑ A. Challe, Histoire de l'Auxerrois, ed. Ernest Thorin, París, 1878