Matilde di Shabran

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Matilde di Shabran
Títol original Matilde di Shabran, ossia Bellezza, e cuor di ferro
Compositor Gioachino Rossini
Llibretista Jacopo Ferretti
Llengua original italià
Font literària Euphrosine et Coradin, ou Le tyran corrigé de François-Benoît Hoffman
Gènere Melodramma giocoso
Actes dos
Estrena absoluta
Data estrena 24 de febrer de 1821
Escenari Teatro Apollo de Roma
Estrena als Països Catalans
Estrena a Catalunya Teatre de la Santa Creu de Barcelona, 28 d'abril[1] de 1827[2]

Matilde di Shabran és una òpera en dos actes composta per Gioachino Rossini sobre un llibret italià de Jacopo Ferretti, basat en Euphrosine et Coradin, ou Le tyran corrigé de François-Benoît Hoffman. S'estrenà al Teatro Apollo de Roma el 24 de febrer de 1821.

És l'última òpera italiana de Rossini en el gènere semiserio, tot i que va ser originalment pensada com un dramma giocoso i va tenir una gestació molt peculiar.[3] S'hi barregen diverses línies argumentals. Per un costat el conflicte entre una jove promesa a un vell rondinaire, però enamorada d'un jove ben plantat. Per una altra banda també hi trobem la més romàntica història de la lluita contra la tirania del vell duc Corradino, que ha empresonat injustament a Edoardo, fill del seu antic enemic Raimondo.

Origen i context[modifica | modifica el codi]

Després de l'estrena de Maometto secondo el 3 de desembre de 1820 a Nàpols, Rossini va anar a Roma, on havia estat contractat per escriure una nova obra per obrir la temporada de Carnaval del Teatro Apollo el 26 de desembre.[4] A meitat de desembre de 1820, Rossini encara no havia rebut el primer acte de la nova obra a la que ja havia començat a posar música a Nàpols.[4] La nova òpera havia de basar-se en l'obra Mathilde, de Jacques Marie Boutet de Monvel de 1799. Rossini, però, va trobar els versos massa rígids i, a més, va pensar que la història no aconseguiria l'aprovació dels censors. A causa que el temps era tan curt, Rossini va confiar en el seu amic Jacopo Ferretti, autor de La cenerentola, que va agafar un dels seus llibrets no utilitzats, anomenat Corradino el Terrible, i el va tornar a treballar de nou canviant entre altres coses els noms dels protagonistes, ja que el nom de l'òpera ja havia estat anunciat.[4] La història ja havia estat composta per Stefano Pavesi sobre un llibret de Gaetano Rossi i s'havia estrenat amb el nom Il trionfo della bella a Venècia el 1808.[5]

L'estrena de Matilde va ser posposat fins al final de la temporada d'òpera de manera que llibretista i compositor podrien tots dos acabar l'obra, però encara Rossini va haver de reutilitzar gran part de la seva pròpia música. Va prendre música de Ricciardo e Zoraide, Ermione, i Eduardo e Cristina. Fins i tot va col·laborar amb el jove compositor Giovanni Pacini en tres dels números. La premsa no va ser amable amb el llibret, que és un dels més llargs de Rossini. Van dir que era repetitiu, vulgar i excessivament llarg.[5]

Representacions[modifica | modifica el codi]

L'òpera va ser estrenada al Teatro Apollo de Roma el 24 febrer 1821[6] i tot i que la direcció va ser del violinista Niccolò Paganini i i gran part de la música és brillant i imaginativa, l'òpera no va ser ben rebuda.[5] L'estrena va ser seguida per una baralla al carrer "entre els admiradors de Rossini i els seus detractors".[7] A l'estrena va ser catalogada com un melodrama giocoso (que és l'equivalent d'un òpera semiseria), a mig camí entre una òpera bufa i una òpera seriosa.[6]

L'òpera va guanyar en popularitat en tot el segle. Matilde di Shabran va ser beneïda amb innombrables reviscudes a tot Europa amb gran èxit de públic i crítica.[5] La majoria dels préstecs de Pacini van ser retirats quan l'obra es va representar a Nàpols el 21 de gener de 1822. No obstant això, un duo de Pacini aparentment va romandre. Era la cabaletta del duo entre Matilde i Aliprando de l'Acte I (Ah! di veder già parmi), que Pacini va utilitzar més tard en la seva òpera Il Corsaro (Roma, 1831), on va ser utilitzat com la stretta en un terzetto.[6]

Després de Nàpols, on es va realitzar com a Bellezza e cuor di ferro, Matilde es va representar per tot Europa en un dels seus tres títols (el tercer ser Corradino). Fora d'Europa, es va produir al Brasil, Algèria, Mèxic i als Estats Units (Nova York el 10 de febrer 1834). Va continuar sent habitual dels escenaris fins al voltant de 1850. En una data molt llunyana, el 1892, es va sentir a Florència, i després va desaparèixer per més de 80 anys.

El primer revival del segle XX no fou fins al 1974 al Teatro Margherita de Gènova,[5] quan es va donar la versió original de 1821 amb les addicions de Pacini. Va desaparèixer de nou, només per ser escoltada en la seva versió revisada a Pesaro el 1996. Bruce Ford va ser originalment programat per cantar el paper de tenor, però es va retirar, i va ser reemplaçat per Juan Diego Flórez, fent un prometedor debut italià. Més tard es va representar a Bad Wildbad, i després, per segona vegada a Pesaro el 2004 amb Florez de nou cantant Corradino i Annick Massis com a Matilde.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Subirá, José. Variadas versiones de libretos operísticos. Editorial CSIC, p. 68. ISBN 9788400038076. 
  2. Llibret de l'estrena a Barcelona, 1827. 
  3. Franceschini, Lukas. «Ressenya de l'òpera» (en italià). operalibera.net. [Consulta: 4 desembre 2015].
  4. 4,0 4,1 4,2 Farr, Robert J. «Ressenya de l'òpera» (en anglès). Musicweb. [Consulta: 3 desembre 2015].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Laurance, Rita. «Ressenya de l'òpera» (en anglès). allmusic.com. [Consulta: 3 desembre 2015].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Tom Kaufman 2007, "Rossini: Matilde di Shabran", Opera Today, 21 March 2007. (A operatoday.com)
  7. Osborne, Charles 1994, p. 106

Bibliografia[modifica | modifica el codi]