Matriu d'Ansoff

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Matriu amb les quatre estratègies de creixement de definides per Ansoff

La matriu d'Ansoff és una eina de planificació estratègica que proporciona un marc per ajudar a definir estratègies de creixement a les organitzacions.

El seu nom prové d'Igor Ansoff, qui va definir el concepte l'any 1957 i va establir quatre estratègies de creixement tenint en compte el tipus de producte i mercat:[1][2][3][4]

Penetració de mercat[modifica]

L'organització intenta créixer utilitzant la seva oferta existent de productes o serveis dins dels mercats actuals. Intenta augmentar la seva participació de mercat creixent dins dels diferents segments de mercat ja sigui venent més productes o serveis als clients actuals o trobant clients nous dins dels mercats existents.

Per dur a terme la estratègia es pot fer una disminució de preu, augmentar de la promoció i suport de la distribució, adquirir una empresa competidora del mercat així com petites millores del producte.

Desenvolupament de mercat[modifica]

La empresa intenta expandir-se a mercats nous (ampliació geogràfica, nous països etc.) utilitzant la seva oferta actual de productes o serveis.

Aquesta estratègia es pot assolir mitjançant diferents segments de client, recerca de compradors industrials per un bé que anteriorment es venia només a compradors particulars; noves regions o àrees i  mercats estrangers. 

Desenvolupament de producte[modifica]

Quan una empresa intenta crear nous serveis i productes dins dels seus mercats actuals per aconseguir creixement.

Això implica estendre la gamma de producte disponible de l'empresa en els mercats actuals. Aquests productes poden ser obtinguts per: recerca i desenvolupament de nous productes, adquisició de drets de producció d'altres productes, etc

Diversificació[modifica]

L'organització intenta créixer la seva participació de mercat introduint nous productes en mercats nous. És l'estratègia més arriscada perquè ambdós, nous productes i desenvolupament de mercat son requerits.

Referències[modifica]

  1. Marcel Planellas i Anna Muni. Las decisiones estratégicas. Conecta, 2015, p. 84-87. ISBN 978-84-160029-27-3. 
  2. «Quick MBA: Ansoff Matrix». quickmba.com. [Consulta: 27 juny 2014].
  3. «MBASkool: Ansoff Matrix». mbaskool.com. [Consulta: 27 juny 2014].
  4. Ansoff, I.: Strategies for Diversification, Harvard Business Review, Vol. 35 Issue 5,Sep-Oct 1957, pp. 113-124