Matriu d'Ansoff

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Matriu amb les quatre estratègies de creixement de definides per Ansoff

La matriu d'Ansoff és una eina de planificació estratègica que proporciona un marc per ajudar a definir estratègies de creixement a les organitzacions.

El seu nom prové d'Igor Ansoff, qui va definir el concepte l'any 1957 i va establir quatre estratègies de creixement tenint en compte el tipus de producte i mercat:[1][2][3][4]

Penetració de mercat[modifica]

L'organització intenta créixer utilitzant la seva oferta existent de productes o serveis dins dels mercats actuals. Intenta augmentar la seva participació de mercat creixent dins dels diferents segments de mercat ja sigui venent més productes o serveis als clients actuals o trobant clients nous dins dels mercats existents.

Per dur a terme l'estratègia es pot fer una disminució de preu, augmentar de la promoció i suport de la distribució, adquirir una empresa competidora del mercat així com petites millores del producte.

Desenvolupament de mercat[modifica]

La empresa intenta expandir-se a mercats nous (ampliació geogràfica, nous països etc.) utilitzant la seva oferta actual de productes o serveis.

Aquesta estratègia es pot assolir mitjançant diferents segments de client, recerca de compradors industrials per un bé que anteriorment es venia només a compradors particulars; noves regions o àrees i  mercats estrangers. 

Desenvolupament de producte[modifica]

Quan una empresa intenta crear nous serveis i productes dins dels seus mercats actuals per aconseguir creixement.

Això implica estendre la gamma de producte disponible de l'empresa en els mercats actuals. Aquests productes poden ser obtinguts per: recerca i desenvolupament de nous productes, adquisició de drets de producció d'altres productes, etc

Diversificació[modifica]

L'organització intenta créixer la seva participació de mercat introduint nous productes en mercats nous. És l'estratègia més arriscada perquè ambdós, nous productes i desenvolupament de mercat son requerits.

Referències[modifica]

  1. Marcel Planellas i Anna Muni. Las decisiones estratégicas. Conecta, 2015, p. 84-87. ISBN 978-84-160029-27-3. 
  2. «Quick MBA: Ansoff Matrix». quickmba.com. [Consulta: 27 juny 2014].
  3. «MBASkool: Ansoff Matrix». mbaskool.com. [Consulta: 27 juny 2014].
  4. Ansoff, I.: Strategies for Diversification, Harvard Business Review, Vol. 35 Issue 5,Sep-Oct 1957, pp. 113-124