Matthäus Merian

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaMatthäus Merian
MatthaeusMerian.jpg
Biografia
Naixement 22 setembre 1593
Basilea
Mort 19 juny 1650 (56 anys)
Bad Schwalbach
Activitat
Ocupació Cartògraf, editor i artista gràfic
Moviment Barroc
Obra
Obres destacables Merian map of Paris Tradueix
Topographia Germaniae Tradueix
Theatrum Europaeum Tradueix
Família
Cònjuge Maria Magdalena de Bry Tradueix (1618–)
Fill/a
Modifica dades a Wikidata
Frankfurt cap a 1612; gravat de Matthäus Merian
El castell i vila de Regensberg en Topographia Helvetiae, 1645
Gustav II Adolf pintat per Matthäus Merian, 1632
Il·lustració alquímica per a Musaeum Hermeticum, 1678
Discursus XXXI, Epigramma XXXI, d'Atalanta Fugiens, 1618

Matthäus Merian der Ältere (o "Mateu", "el Vell", o "Senior"; 22 de setembre de 1593 – 19 de juny de 1650) va ser un gravador suís que treballà a Frankfurt la major part de la seva carrera, també va tenir una editorial. Va ser membre de la família Merian de Basilea.

Biografia[modifica]

Nasqué a Basilea, Merian va aprendre l'art del gravat mitjançant intaglio a Zuric. Treballà i estudià a Estrasburg Nancy i París i tornà a Basilea el 1615. L'any següent es traslladà a Frankfurt, on treballà per l'editor Johann Theodor de Bry, que era fill del gravador i viatger Theodor de Bry.

El 1623 Merian va emprendre la casa editorial del seu sogre quan aquest, de Bry morí.

Va crear plànols detallats de poblacions amb un estil particular, per exemple, uns plànol de Basilea i de París (1615). Amb Martin Zeiler (1589 - 1661), i més tard amb el seu fill (cap a 1640), Matthäus Merian (der Jüngere, és a dir, "el Jove" o "Junior") (1621 - 1687), produí una sèrie de Topographia en 21 volums anomenada Topographia Germaniae. Hi va incloure nombrosos plànols de ciutats i vistes així com mapes de la majoria de països del món.

L'obra de Merian inspirà la Suecia Antiqua et Hodierna d'Erik Dahlberg.

Sobre alquímia va editar Musaeum Hermeticum (1678) i Atalanta Fugiens (1618).

Matthäus Merian morí a Langenschwalbach, prop de Wiesbaden.

Referències[modifica]

  • Lucas Heinrich Wüthrich: Das druckgraphische Werk von Matthäus Merian d.Ä.. vol.1 and 2: Basel 1966, vol.3 Hamburg 1993, vol.4: Hamburg 1996.
  • Catalog zu Ausstellungen im Museum für Kunsthandwerk Franckfurt am Mayn (15. September – 7. November 1993) und im Kunstmuseum Basel (27. November 1993 – 13. Februar 1994) als unsterblich Ehren-Gedächtnis zum 400. Geburtstag des hochberühmten Delineatoris (Zeichners), Incisoris (Stechers) et Editoris (Verlegers) Matthaeus Merian des Aelteren. Museum für Kunsthandwerk, Frankfurt am Main 1993, ISBN 3-88270-065-3.
  • Ulrike Valeria Fuss: Matthaeus Merian der Ältere. Von der lieblichen Landschaft zum Kriegsschauplatz – Landschaft als Kulisse des 30jährigen Krieges. Frankfurt am Main, 2000, ISBN 3-631-35558-0.
  • Jörg Diefenbacher: Die Schwalbacher Reise. Mannheim 2002, ISBN 3-00-008209-3.
  • Ulrike Valeria Fuss: Momentaufnahme und Monumentalansicht. Ein Vergleich zwischen Valentin Wagner und Matthäus Merian d. Ä. In: Valentin Wagner (um 1610–1655): Ein Zeichner im Dreißigjährigen Krieg. Aufsätze und Werkkatalog. Darmstadt 2003, ISBN 3-921254-92-2.
  • Lucas Heinrich Wüthrich: Matthaeus Merian d. Ä. Eine Biographie. Hoffmann und Campe, Hamburg 2007 (Lizenzausgabe: Wissenschaftliche Buchgesellschaft, Darmstadt 2007)
  • Götz J. Pfeiffer: Bild-Zeitung und Moral-Büchlein - der Dreissigjährige Krieg in Druckgraphiken von Matthäus Merian und Abraham Hogenberg, Jacques Callot und Hans Ulrich Franck, in: Der Dreissigjährige Krieg in Hanau und Umgebung, hrsg. vom Hanauer Geschichtsverein, Hanau, 2011, pp. 255–275.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Matthäus Merian Modifica l'enllaç a Wikidata