Matxet

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'armaMatxet
Tipusfamília d'armes Modifica el valor a Wikidata

Un matxet és un tipus de ganivet gran, però més curt que una espasa o un sabre. Sol fer menys de 60 cm i té un sol tall. S'utilitza per a segar l'herba, tallar la canya de sucre, esporgar plantes o obrir-se camí a la selva.

En general, el tall és molt agut al terç de fulla més proper a la punta. La punta del matxet sobresurt lleugerament per dalt de la resta de la fulla. El front del matxet és corb.

També n'existeix un altre tipus, el front del qual és punxegut i s'afila el terç final de la fulla per ambdues vores. Es fa servir especialment per a tallar bardissa i segar herba.

Variants[modifica]

Variants del matxet
Variants de matxet bolo
Matxet mexicà d'Acapulco, 1970.
  • El «facón» punyal gros (o ganivet gautxesc), originari de les pampes argentines.
  • El «bolo» filipí és una eina molt similar, però la seva fulla s'eixampla en arribar a la punta, per fer-lo més pesant a l'extrem per tallar. Es va usar com a arma durant la Revolució Filipina contra els espanyols, i posteriorment va ser l'arma representativa de les guerrilles a la guerra filipino-estatunidenca.
  • El «golok» indonesi, amb fulla més curta i grossa i una empunyadura bàsica (més efectiu a la vegetació poblada d'arbres).
  • El «kukri» o «kukuri» nepalès té una fulla corba que s'usa sovint per a tasques similars.
  • El «panga» (suahili) és una variant amb una fulla més ampla, que s'utilitza a l'Àfrica oriental.
  • El «parang» malaisi, de fulla curta i ampla (per tallar vegetació).
  • El «charapo» dels Andes veneçolans, de fulla ampla i corba (per a tota mena de treballs).
  • La «rula» dels Andes veneçolans i colombians, més lleuger i flexible, s'usa a la zona colombiana.
  • La «cama» salvadorenca, curta, rígida i força corba, s'usa en jardineria.
  • El «corvo» guatemalenc, llarg i semicorvat, s'usa al tall de canya i per a defensa.
  • El «trounco» hondureny, és una adaptació d'un matxet trencat, té una punta plana; és versàtil a la selva.
  • La «guarizama» salvadorenca, més llarga que el matxet i lleugerament corb, s'usa a treballs agrícoles.
  • La «guaparra» mexicana, més llarga i prima, amb la punta en cim. Constitueix un adorn en les selles de muntar.
  • El «sable rojo» equatorià, la principal característica del qual és ser més ample al final de la fulla. És fonamentalment una eina de treball.
  • La «peinilla» veneçolana i colombiana, matxet més petit i estret que el corrent.
  • De «cinta» Ciutat Juárez, matxet amb empunyadura de banyes de bou en forma de cap d'àguila o cavall, s'hi acostumen a gravar frases, noms o versos al full, és molt emprat a la costa d'Oaxaca tant al treball com a les diferents danses de la regió com el ball dels moros i cristians de Jamiltepec.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Matxet