Maulets (organització)

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Maulets (política))
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióMaulets
Graffiti de Maulets, València.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusorganització política juvenil Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticaindependentisme català
socialisme revolucionari Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticaextrema esquerra Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaJoves Independentistes Revolucionaris i Revolucionàries Modifica el valor a Wikidata
Creació1988 Modifica el valor a Wikidata
Dissolució2012 Modifica el valor a Wikidata
Reemplaçat perArran Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webmaulets.org Modifica el valor a Wikidata
Bandera de Maulets

Maulets va ser una organització juvenil independentista creada el 1988, originàriament lligada a Catalunya Lliure com les Joventuts del Front Patriòtic, integrant del Moviment Català d'Alliberament Nacional i ideològicament enquadrada dins l'Esquerra Independentista.[1][2]

L'any 1998 es va fusionar amb els i les Joves Independentistes Revolucionàries i el 2012 es va dissoldre dins la nova organització juvenil Arran.

Origen del nom[modifica]

El terme «Maulets» prové del nom satíric que es donava als partidaris de l'Arxiduc Carles d'Àustria al Regne de València durant la Guerra de Successió. Al seu torn, aquests van prendre el nom de Maulets en referència al vocable "mawla", que significa "esclau" en àrab col·loquial.[3]

Cronologia[modifica]

Mural a Argentona

Naixement de Maulets i primers anys[modifica]

El desembre de 1987 té lloc una trobada de joves a Lligordà, municipi de Beuda (la Garrotxa), per tal d'assentar les bases de l'Assemblea Constituent de l'organització. El nom triat per la nova organització és Maulets, a proposta del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN), i s'acorden els seus punts bàsics. L'abril de 1988 va celebrar-se l'assemblea de constitució a Cervelló (Baix Llobregat) on Maulets va néixer[4] i ràpidament es convertiren en les joventuts del MDT-PSAN esdevenint el 1989 la branca juvenil de Catalunya Lliure.

Anys 1990[modifica]

Aprovada la seva declaració de principis el 1990, afirmava ser l'organització de «joves del Front Patriòtic Català» i encetar «una línia de lluita col·lectiva i organitzada, que impliqui tot el jovent català i totes les classes populars catalanes».[5]

Durant la dècada del 1990, Maulets va dur a terme una campanya contra les Empreses de Treball temporal (ETT), que consistia a tapiar les entrades d'aquests establiments nous amb totxanes, denunciant les pràctiques abusives que suposaven les ETT i els seus efectes nocius sobre els i les joves treballadores.

El 1992 l'Esquerra Independentista fou colpejada amb l'anomenada Operació Garzón, duta a terme pel jutge Baltasar Garzón contra Terra Lliure. L'Esquerra Independentista que quedà afeblida i a l'ombra d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) que intentà captar militants per al projecte liderat per Àngel Colom i Pilar Rahola. Però Maulets, amb el PSAN i Catalunya Lliure, sobreviurà a la mencionada operació liquidacionista de l'independentisme combatiu i esdevindrà una peça clau en la continuïtat de la lluita.

A finals dels anys 1990, Maulets farà campanyes molt actives en contra la globalització i el sistema capitalista, participant en les mobilitzacions internacionals que aquells anys es van esdevenir. Fruit de disputes internes entre dos projectes estratègics, Unitat Popular i Front Patriòtic, el 1995 alguns militants del Barcelonès van participar en la creació de la Plataforma per la Unitat d'Acció.

Confluència amb les JIR[modifica]

El 1998, Maulets es va fusionar amb els Joves Independentistes Revolucionaris i Revolucionàries (JIR), vinculats anteriorment a l'MDT-IPC per crear Maulets, el jovent independentista revolucionari, reconstituint així la unitat de l'Esquerra Independentista entre les joventuts perduda després de la divisió de finals dels anys 1980 del Moviment de Defensa de la Terra (MDT). Com a conseqüència d'això modificà la seua declaració de principis i tal com diu en la nova declaració afirmava lluitar per la independència, la revolució i la reunificació dels Països Catalans, ecològics, no patriarcals i sense classes. Maulets rebutjava en aquella declaració «tots els sistemes i formes de dominació, d'explotació i d'opressió (econòmica, militar, patriarcal i ecològica)» i es declarava una organització integrant del MCAN i ideològicament s'enquadrava dins l'Esquerra Independentista.[6] La seu nacional de Maulets es trobava a Mataró (el Maresme).

Anys 2000[modifica]

Pintada de Maulets a Barcelona, any 2005

A principis dels anys 2000, Maulets iniciarà una campanya que durarà pràcticament 8 anys en contra l'especulació i en defensa del territori. La campanya portarà per lema «Les arrels no neixen del ciment. Països Catalans, futur en venda». La campanya tindrà una important repercussió als llocs on Maulets té més presència i accions com llaurar un camp de golf a Sant Cugat del Vallès seran prou conegudes o la implicació en la campanya contra el Pla Hidrològic Nacional o en contra les centrals nuclears seran algunes de les lluites més actives.

Al desembre de 2005 els Maulets de Girona boicoten un acte de Ciutadans de Catalunya en el qual havia d'intervenir Albert Boadella.[7]

Se celebra el 2006 una Assemblea Nacional a Argentona, on es declararen com a referents de l'organització: el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) en l'àmbit de sindicalisme estudiantil, la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) com afront electoral i Alerta Solidària en l'àmbit antirepressiu. També es definí la lluita de Maulets com la lluita pel comunisme, cosa que ja era així a la pràctica però que no constava en els estatuts de l'organització, que es van modificar.

L'octubre de 2007 l'Ajuntament de València no va autoritzar la Festa per la Independència que l'organització celebrava des de 1990 al barri del Carme. L'entitat independentista va denunciar la censura i al final la festa es va fer al barri de Benimaclet.[8]

L'octubre de 2008 se celebra un Assemblea Nacional a Jesús. Es ratifiquen els referents de l'organització: SEPC en l'àmbit estudiantil, Alerta Solidària en l'àmbit antirepressiu i la CUP en l'àmbit de la representació institucional. Així mateix, es decideix engegar una campanya de denúncia de la crisi capitalista. Maulets aposta en aquesta assemblea engegar un procés de confluència que acabi amb la dualitat juvenil a l'Esquerra Independentista, de manera que obre un procés d'unitat amb la Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista (CAJEI).

El 2008 l'organització celebrà el seu vintè aniversari amb diversos actes i està present en les diades celebrades durant l'any. També es pot destacar l'edició d'un documental en DVD sobre aquest aniversari amb la intervenció d'exmilitants de l'organització on expliquen la història de Maulets amb les seves experiències dins l'organització.[9]

El 24 de juliol de 2009 alguns membres de Maulets tenien previst desplegar una pancarta al Ple de l'Ajuntament de Reus, en el moment de la votació del projecte urbanístic de la Sedera. L'acció no va arribar a realitzar-se per la ràpida intervenció de les forces de seguretat. Des de l'entitat independentista es denuncià que l'actuació de Maulets va estar durament reprimida.[10]

Confluència amb la CAJEI i creació d'Arran[modifica]

A partir de l'Assemblea Nacional de 2007 a Jesús, Maulets va apostar per portar a terme un procés de confluència amb l'organització CAJEI, justificat per la proximitat ideològica entre les dues organitzacions i el treball conjunt que ambdues portaven desenvolupant des de feia uns anys. L'any 2011 tenien presència a més de trenta comarques dels Països Catalans, repartides per tot el territori nacional (Catalunya Nord, Principat de Catalunya, País Valencià i Illes Balears).

El procés culminà el 30 de juny i 1 de juliol de 2012 en l'Assemblea Nacional Constituent de la nova organització juvenil Arran, fruit de la unitat de Maulets, la CAJEI i sis assemblees locals més no adscrites a cap de les dues organitzacions (Assemblea de Joves de Terrassa, Assemblea de Joves l'Esbarzer de Santa Maria de Palautordera, Pinyol Vermell de Mallorca, etc.). La nova organització juvenil de l'Esquerra Independentista reconeix com a objectius ideològics la independència dels Països Catalans, el socialisme i el feminisme.[11]

Després de la confluència, Arran organitzà el primer Rebrot unitari el 2012 a Berga tal com Maulets havia estat fent fins el 2011, donant continuïtat al projecte. També l'Aplec al Pi Jove de les Tres Branques que antigament organitzava Maulets amb el Casal Panxo de Berga actualment s'organitza des d'Arran.

Rebrot[modifica]

La primera edició del Rebrot - Aplec de joves dels Països Catalans es va realitzar el 2001 a Berga, en el marc de l'Aplec del Pi de les Tres Branques, amb la cobertura del Casal Panxo, i va desenvolupar activitats totalment autogestionades, espais per a compartir lluites d'arreu de la nació catalana, espais dedicats a la cultura popular, a la música combativa i a la promoció de grups novells, així com trobades d'intercanvi i solidaritat internacionalista, principalment amb les organitzacions juvenils basques, castellanes, corses i sardes.[12]

El Rebrot es realitzà fins el 2006 a Berga, llevat de l'any 2007 que es realitzà a Argentona.[13] L'any 2008 es decidí suspendre l'aplec per a tenir una major implicació en els actes dels 20 anys d'història de Maulets. El 2009, però, tornà el Rebrot a la població de Berga coincidint altra volta amb l'Aplec del Pi de les Tres Branques. A partir del 2009 es realitzà un Rebrot amb un format més reduït, apostant més per l'aplec polític i menys per fer un festival de masses. Les edicions de 2013 i 2014 es realitzaren a Sant Celoni[14] i després d'una breu aturada el 2015, el 2016 es realitzà als Guiamets i l'any següent a Tortosa, L'Aldea i Amposta.

Dins el marc del Rebrot s'organitzà també l'Esclat, el concurs de grups novells en català. Els grups guanyadors accedien a tocar al Rebrot. Des de l'any 2007, totes les obres artístiques que participaven en l'Esclat es publicaren amb llicència Creative Commons. En les diverses edicions del festival hi actuaren grups com Dusminguet, Els Pets, Barricada, The Wailers, Obrint Pas, Inadaptats, Bad Manners, KOP, Sara Hebe i Habeas Corpus, entre altres.[15]

Referències[modifica]

  1. «Passat, present i futur de l'esquerra independentista» (en catalan). [Consulta: 20 juny 2020].
  2. «Tres dècades de l'inici del “combat maulet”» (en català), 24-09-2018. [Consulta: 20 juny 2020].
  3. Ferrando i Francés, Antoni; Nicolás Amorós, Miquel. Història de la llengua catalana. Editorial UOC, 2011, p. 235. ISBN 8497883802. 
  4. Bassa, David. L'independentisme català, 1979-1994. Llibres de l'Índex, 1994, p. 198. ISBN 8487561705. 
  5. «Declaració de principis de Maulets de 1990» (en català), 26-07-2012. [Consulta: 20 juny 2020].
  6. «Maulets-CAJEI, el nom i la cosa». Nació digital, 23-06-2012. [Consulta: 1r setembre 2013].
  7. «Un grup d'independentistes boicotegen un acte d'Albert Boadella amb crits de "hipócrita, vendedor de mierda"» (en castellà). Informativos Telecinco, 14-12-2005. [Consulta: 28 maig 2010].
  8. «El ayuntamiento impide un acto de Maulets en el barrio del Carmen» (en castellà). levante-emv.com, 21-10-2007. [Consulta: 28 maig 2010].
  9. «L'Onze de Setembre sortirà a la venda el DVD «Maulets, 20 anys de lluita»». Nació digital, 05-09-2008. [Consulta: 3 setembre 2013].
  10. Laura Rosich. «Maulets i la CUP en contra del pla urbanístic de la Sedera». Reus: delCamp.cat, 24-07-2010. [Consulta: 29 maig 2010].[Enllaç no actiu]
  11. «Maulets desapareix en unir-se amb la Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista (CAJEI) per crear Arran». Ara, 02-07-2012. [Consulta: 1(9/2013].
  12. Cuéllar, Juli. «Una aproximació històrica a les organitzacions juvenils de l'Esquerra Independentista». A: Carles Viñas. Història de l'Esquerra Independentista. Manresa: Tigre de Paper, 2021, p. 740. ISBN 978-84-16855-83-4. 
  13. «Avui comença el Rebrot, festival de joves dels Països Catalans». directe.cat, 26-07-2007. [Consulta: 3 setembre 2013].
  14. «El Rebrot 2013 ha aplegat a Sant Celoni una vintena de concerts» (en català). NacióBaixMontseny, 08-07-2013. [Consulta: 16 maig 2021].
  15. «Primera dècada del Rebrot de Maulets» (en català). NacióDigital, 08-07-2011. [Consulta: 16 maig 2021].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]