Maupiti
| |||||
| Tipus | illa i illa volcànica  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Entitat territorial administrativa | França d'ultramar | ||||
| Col·lectivitat | Polinèsia Francesa | ||||
| Arxipèlag | illes de Sotavent | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 1.234 (2012) (112,18 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 11 km² | ||||
| Banyat per | oceà Pacífic | ||||
| Altitud | 380 m | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Fus horari | |||||
Maupiti és una de les illes de Sotavent de les illes de la Societat, a la Polinèsia Francesa.[1]
Descripció
[modifica]És l'illa volcànica més occidental de l'arxipèlag, a 52 km l'oest de Bora Bora.[2]
El punt més alt té 380 m d'altitud que es troba al mig d'una llacuna envoltada per cinc illots baixos i uns esculls de corall i oberta a l'oceà per dos passos navegables. La superfície terrestre és d'11 km².[3]
La vila principal és Vaiea, amb una població total de 1.302 habitants al cens del 2022.[4] L'activitat principal és el cultiu de síndries i la recol·lecció de copra. El temple protestant és el centre religiós i social de l'illa, encara que els adventistes i els mormons tenen també els seus llocs de culte.
Història
[modifica]S'hi troben vestigis arqueològics datats al voltant de l'any 850 dC. Es tracta de petròglifs representant tortugues, hams i penjolls de dents de catxalots que són comparables al trobats a Nova Zelanda, però anteriors. El primer europeu que la va veure va ser el neerlandès Jacob Roggeveen, el 1722.[5] Històricament l'illa ha tingut unes relacions estretes amb Bora Bora. Al principi del segle xix va quedar sota la sobirania del gran cap de Bora Bora. El 1877 va entrar en conflicte amb l'illa veïna per litigis sobre l'atol Manuae, i va demanar el protectorat francès.
Històricament es coneixia amb el nom de Maurua, i Domingo Boenechea, el 1775, l'anomenà San Antonio.[6]
Referències
[modifica]- ↑ «Maupiti». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 30 novembre 2025].
- ↑ Stanley, David. Moon Handbooks Tahiti: Including the Cook Islands (en anglès). David Stanley, 2003-08-26, p. 233. ISBN 978-1-56691-412-3.
- ↑ Stanley, David. Moon Handbooks Tahiti: Including the Cook Islands (en anglès). David Stanley, 2003-08-26, p. 234. ISBN 978-1-56691-412-3.
- ↑ «French Polynesia: Circumscriptions & Places - Population Statistics, Maps, Charts, Weather and Web Information». citypopulation.de. [Consulta: 30 novembre 2025].
- ↑ Largeaud-Ortega, Sylvie. The Bounty from the Beach: Cross-Cultural and Cross-Disciplinary Essays (en anglès). ANU Press, 2018-10-31, p. 43. ISBN 978-1-76046-245-1.
- ↑ Martínez Abellán, Antonio «Apport espagnol au mythe de Tahiti» (en francès). Babel. Littératures plurielles, 1, 01-11-1996, p. 61–71. DOI: 10.4000/babel.2918. ISSN: 1277-7897.
.svg){kind=small}
