Maurice Sarrail

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMaurice Sarrail
Maurice Sarrail.jpg
Nom original (fr) Maurice-Paul-Emmanuel Sarrail
Biografia
Naixement 6 abril 1856
Carcassona (França)
Mort 23 març 1929 (72 anys)
París
Lloc d'enterrament Vault of Governors Tradueix
Formació École Spéciale Militaire de Saint-Cyr
Activitat
Ocupació Militar
Activitat 1877 –
Lleialtat Exèrcit de Terra francès
Branca militar Exèrcit de Terra francès
Rang militar general
Conflicte Primera Guerra Mundial
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Maurice-Paul-Emmanuel Sarrail, nascut a Carcassona el 6 d'abril de 6 i mort a París el 23 de 23 de 23, fou un militar francès  i un dels comandant durant la Primera Guerra mundial.

Militar de carrera[modifica]

Alumne a Sant-Cyr de 1875 a 1877, a continuació de l'Escola Superior de Guerra de 1883 a 1885, va ser comandant de l'Escola de Sant-Maixent (febrer 1901-febrer 1904). Fou oficial de ordenança del ministre de la Guerra de 1900 a 1907 sota els governs Waldeck-Rousseau, Combes, Rouvier (II i III), Sarrien i finalment Clemenceau (I).

Republicà consagrat, molt compromès al si de les xarxes franc-maçòniques, associat amb el general André, fou comandant de la guarda militar de la Cambra dels diputats, a continuació director de l'Infanteria al ministeri de la Guerra del 7 de març de 1907 al 27 de març de 1911.

Esdevingué comandant de la 12a divisió d'infanteria el 27 de de 1911, a continuació de la 4a divisió d'infanteria el 1er d'octubre de , sense haver estat comandant de regiment anteriorment.

Primera Guerra mundial[modifica]

El 1er de novembre de 1913 fou nomenat comandant del 8e cos d'exèrcit, a continuació, el 24 d'abril de 1914, del 6e cos d'exèrcit a Châlons-sur-Marne, que manava al començament de les hostilitats i a la batalla de Virton el 22 d'agost. El 30 d'agost, abans de la primera batalla de la Marne, reemplaçà al general Ruffey, apartat per Joffre, com a cap del 3r Exèrcit.

Després dels fracassos sagnants patits per l'exèrcit francès al començament de 1915, es va fer una enquesta portada pel general Dubail, comandant el grup d'exèrcits de l'Est. La culpabilitat de Sarrail fou evident i demostrada.[1] Sarrail fou destituït el 22 de juliol de 1915.

Fort de les seves connexions polítiques amb els socialistes, rebé des del 3 d'octubre de 1915 un nou comandament, el del cos expedicionari d'Orient.  El manava en el moment de l'ofensiva de Vardar l'octubre de 1915, començà llavors la construcció del camp de Salònica amb els aliats britànics i esdevingué comandant en cap dels exèrcits aliats d'Orient (C.A.A.) el 16 de gener de 1916.

L'ambient diplomàtic era tens amb una Grècia que no vol prendre partit i amb el rei Constantí provant de guardar una línia de neutralitat difícil.  Va caldre acollir i equipar l'exèrcit serbi que, després del Golgotha albanès, fou reconstituït a Salònica.

Els Aliats tenint tropes britàniques, franceses, italianes, russes, serbies i dels voluntaris grecs (partidaris de Elefthérios Venizélos), llançà l'ofensiva de Monastir el novembre de 1916, que va permetre reprendre peu sobre  sòl de l'aliat serbi. Juga un paper determinant deposant al rei Constantí I de Grècia el 1917, però després Sarrail fou reemplaçat pel general Adolphe Guillaumat el 14 de desembre del mateix any.

Passa a la reserva el 6 d'abril de 1918.

Alt comissionat a Síria[modifica]

Després de la victòria del Cartel de les esquerres l'any 1924, fou cridat a l'activitat l'agost pel govern Herriot. Esdevingué alt comissionat de la República francesa a Síria i comandant en cap de l'exèrcit del Llevant el  29 de novembre de , però fou cridat aviat a causa de la seva manera violenta de redreçar la situació en el moment de la revolta dels drusos.

Va morir el 1929 i fou enterrat  als Invàlids.

Graus[modifica]

  • Sotstinent (1877)
  • Tinent (1882)
  • Capità (1887)
  • Coronel (1905)
  • General de brigada (25 de març de )
  • General de divisió (27 de març de )
  • General de divisió mantingut en activitat sense límit d'edat (2 d'agost de 1924)
  • Rang de comandant d'exèrcit i denominació de general d'exèrcit mantingut en activitat sense límit d'edat (29 de novembre de 1924)

Successió de llocs de destí[modifica]

General SARRAIL
Predecessor Funció Successor
creació del mandat per la S.D.N. El 25 d'abril de 1920. Maxime Weygand des de 1923 fins a 1924.
Alt comissionat de la República. 29 de novembre 1924
creació de la plaça el 5 d'octubre de 1915. Comandant en cap de l'Exèrcit d'Orient A.O. Gral Guillaumat el 14 de desembre de 1917.
Gral Ruffey fins al 30 d'agost de 1914. Comandant del  IIIer Exèrcit Gral Humbert el 22 de juliol de 1915
Gral Pouradier-Duteil fins a l'11 d'agost de 1913. Comandant del 8e cos d'exèrcit Gral de Castelli a partir del 24 d'abril de 19114.
Gral d'Amade fins al 24 d'abril de 1914 Comandant del 6e cos d'exèrcit Gral Verraux a partir del 30 d'agost de 1914.
Gral de Trentignan fins al 9 de setembre de 1913. Comandant de la 4a divisió d' infanteria Gal Rabier a partir del 1er de novembre de 1913.
Gral Valabrègue fins al 14 de març de 1911. Comandant de la 12a divisió d'infanteria Gral Besset a partir del 1er de gener de 1913.

Galeria d'imatges[modifica]

Notes i referències[modifica]

  1. Buat Edmond, Journal, 1914-1923, Parí, Perrin, 2015

Bibliografia[modifica]

  • Paul Sarrail, Mon commandement en Orient, 1916–1918, Paris, Ernest Flammarion Éditeur, 1920.
  • Paul Sarrail (préf. Rémy Porte), Mon commandement en Orient, SOTECA, coll. « Mémoires », 15 mai 2012, 500 p. (ISBN 978-2-9163-8576-1).
  • (en) Jan Karl Tanenbaum, General Maurice Sarrail 1856-1929: The French Army and Left-Wing Politics, Chapel Hill, University of North Carolina Press, 1974, 300 p. (ISBN 0-80781222-6, LCCN 73017109).
  • Paul Coblentz, Le silence de Sarrail, Paris, Louis Querelle, 1930, 311 p. (notice BnF no FRBNF31954522).