Max Amann

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaMax Amann
Bundesarchiv Bild 119-2186, Max Amann.jpg
Nom original Max Amann
 Member of the Reichstag of the Weimar Republic 


 Member of the Reichstag of Nazi Germany 

Dades biogràfiques
Naixement 24 de novembre de 1891
Munic
Mort 30 de març de 1957(1957-03-30) (als 65 anys)
Munic
Nacionalitat Alemanya
Ciutadania Alemanya
Activitat professional
Ocupació polític i periodista
Llengua alemany
Rang Obergruppenführer
Batalles/guerres Primera Guerra Mundial
Altres dades personals
Títol Obergruppenführer
Partit polític Bandera d'Alemanya (1933-1945) NSDAP
Premis i reconeixements

IMDB: nm0023907
Modifica dades a Wikidata

Max Amann (1891 - 1957) va ser un polític, periodista i militar nazi amb el càrrec honorari de SS-Obergruppenführer.[1]

Amann va néixer a Munic el 24 de novembre de 1891, i durant la Primera Guerra Mundial va ser el sergent d'Adolf Hitler. Amann va perdre un braç en un atac amb granades. Es va afiliar al Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP), el partit nazi l'octubre de 1921. Va esdevenir el seu president un any després. Designat Reichsleiter, el 1933 va esdevenir president del Gabinet de Premsa del Reich, va esdevenir el més gran editor de premsa d'Alemanya durant el nazisme, per l'expropiació i tancaments forçats dels diaris no prou adictes a Hitler.[2] Va dirigir l'editorial Eher-Verlag, que editava entre d'altres el Völkischer Beobachter, el diari més llegit durant la dictadura, i la revista de les SS Das Schwarze Korps.[3] Amann va convèncer Hitler per canviar el títol inicial del seu llibre, Quatre anys i mig de lluita contra les mentides, l'estupidesa i la covardia, pel títol definitiu Mein Kampf (La meva lluita), que fou una important font d'ingressos per l'editorial.

Detingut per les tropes aliades després de la guerra, Amann va ser condemnat el 8 de setembre de 1948 a deu anys en un camp de treball, però va ser alliberat el 1953. Va perdre les seves propietats i els drets de pensió, i va morir en pobresa el 30 de març de 1957, a Munic.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Klee, Ernst. «Amann, Max». A: Das Personenlexikon zum Dritten Reich: Wer war was vor und nach 1945 (en alemany). Frankfurt del Main: Fischer Taschenbuchverlag, 2005, p. 14-15. ISBN 978-3-596-16048-8. 
  2. Gallego, Ferrán. Todos los hombres del Führer: la élite del nacionalsocialismo (1919-1945)] (en es). Debate, 2006, p. 216. ISBN 9788483066874. 
  3. Hale, Oron. J. The Captive Press in the Third Reich. Princeton, 1964.