Max Klinger
 Max Klinger (cap a 1900)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 febrer 1857 Leipzig |
| Mort | 5 juliol 1920 (63 anys) Großjena (en)  |
| Sepultura | Großjena (en) |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Alemanya |
| Formació | Acadèmia Prussiana de les Arts (1875–1876) Acadèmia de Belles Arts de Karlsruhe (1874–1875) Petri school Leipzig (en) |
| Activitat | |
| Ocupació | Escultor, pintor i catedràtic d'universitat |
| Ocupador | Academy of Fine Arts Leipzig (en) (1897–) |
| Membre de | |
| Moviment | Simbolisme |
| Professors | Karl Gussow, Ludwig des Coudres i Emile Charles Wauters |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Parella | Elsa Asenijeff |
Premis | |
   | |
Max Klinger (Leipzig, 1857 - Grossjena, 1920) fou un pintor, escultor i artista gràfic alemany.[1]
Biografia[modifica]
Va estudiar a l'Escola de Belles Arts de Karlsruhe, i del 1883 al 1886 visqué a París, del 1886 al 1888 a Berlín i del 1888 al 1893 a Roma[1] (on es va deixar influir pel Renaixement italià i l'antiguitat clàssica).[2] Va ésser deixeble de Karl Gussow a Berlín i va treballar a l'estudi d'Arnold Böcklin.[3]
Estil artístic[modifica]
La seua obra és d'una gran complexitat tècnica, estilística i intel·lectual, plena de símbols i fantasia. Com a escultor va experimentar amb la policromia de l'estil de les estàtues criselefantines gregues i la seua culminació va ésser l'estàtua de Beethoven (Museu de Belles Arts de Leipzig, 1899-1902), de marbre blanc i de colors, bronze, alabastre i ivori. Com a pintor és conegut, sobretot, per l'enorme Judici de París (Museu d'Història de l'Art de Viena, 1885-1887), en què el marc forma part de l'esquema decoratiu. Tanmateix, és com a artista gràfic que Klinger va mostrar més clarament la seua originalitat, i els seus aiguaforts van ésser considerats precursors del surrealisme. Els més notables es troben a la sèrie Aventures d'un guant, una exploració grotesca del fetitxisme anterior a la publicació de les teories de Sigmund Freud.[1]
Tot i la fredor del seu estil, la seua obra té validesa per la defensa de la bellesa intrínseca del nu (Judici de París), la plasmació de la música (Fantasia sobre Brahms) i l'intent d'unir mitologia i misticisme: Crist a l'Olimp (1897, Österreichische Galerie Belvedere, Viena).[4] El seu treball va tindre una profunda influència en Giorgio de Chirico,[5] Edvard Munch i Max Ernst.[6]
Curiositats[modifica]
L'asteroid 22369 Klinger fou nomenat així en el seu honor.[7]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Triadó, J-R.; Chilvers, Ian; Osborne, Harold; Farr, Dennis, 1996. Diccionari d'Art d'Oxford. Des del segle V aC fins a l'actualitat. Barcelona: Edicions 62. ISBN 8429742271. Pàg. 432.
- ↑ Birmingham Museum of Art, 2010. Birmingham Museum of Art: Guide to the Collection. Londres: Giles. ISBN 978190483277-5. Pàg. 226.
- ↑ Biografías y Vidas (castellà)
- ↑ Gran enciclopèdia catalana (català)
- ↑ Encyclopædia Britannica (anglès)
- ↑ Bio Arxivat 2016-03-06 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ NASA (anglès)
Bibliografia[modifica]
- Domínguez Ramírez, J. A., 1986. "La escultura hasta finales del siglo XIX" a Historia del arte. Editorial Anaya.
- Gibson, Michael, 1995. Symbolism. Colònia: Benedikit Taschen Verlag. ISBN 3822893242.
- Tauber, Henry, 1989. Max Klingers Exlibriswerk. Wiesbaden: Claus Wittal. ISBN 3922835120.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Max Klinger |
- Art Market (alemany) i (anglès)
- Museu d'Art Modern de Nova York (anglès)
- Artcyclopedia (anglès)
- YouTube (anglès)