Max Scheler
![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 22 agost 1874 ![]() Munic ![]() |
Mort | 24 maig 1927 ![]() Frankfurt del Main ![]() |
Sepultura | Cologne Southern Cemetery (en) ![]() ![]() |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica ![]() |
Formació | Universitat de Munic Universitat de Jena Universitat Humboldt de Berlín ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Fenomenologia ![]() |
Lloc de treball | Colònia Munic ![]() |
Ocupació | filòsof, sociòleg, professor d'universitat, antropòleg, axiologia ![]() |
Ocupador | Universitat de Munic Universitat de Jena Universitat de Göttingen Universitat de Colònia ![]() |
Alumnes | Carlos Astrada ![]() |
Influències | |
Obra | |
Estudiant doctoral | Hermann Rudolf Bäcker ![]() |
Família | |
Cònjuge | Märit Scheler (en) ![]() ![]() |
Fills | Max Scheler ![]() |
Max Scheler (Munic, Baviera, 22 d'agost del 1874 - Frankfurt del Main, 19 de maig 1928) fou un filòsof social i religiós alemany.[1]
Fou professor a les universitats de Jena, Munic, i Colònia des del 1919. Era deixeble de Rudolf Eucken; simpatitzà aviat amb les teories vitalistes de Henri Bergson i després d'Edmund Husserl, i es convertí en el primer defensor de la fenomenologia.
Retornà al protestantisme, que havia abandonat pel catolicisme, evolució que deixà empremta en el seu pensament, dominat per l'intent d'entroncar l'idealisme platonitzant de la fenomenologia husserliana amb la tradició afectiva de pensadors cristians com sant Agustí i Blaise Pascal. Coincideix amb Immanuel Kant en la importància del coneixement a priori, però a més del món de les essències (com diu Edmund Husserl), admet el món dels valors (estètics, jurídics, religiosos, gnoseològics, etc.), tan objectiu com aquell i que obliga l'ésser humà a "realitzar-los" en els seus actes —que així adquireixen el valor "moral"—, fent al mateix temps que l'individu passi a ser pròpiament una persona.
Aquests valors s'organitzen com a pols oposats al voltant de certes categories morals: allò sagrat, els valors intel·lectuals (bellesa, veritat i justícia, seguint les idees supremes platòniques), la noblesa, la utilitat i el plaer. Aquests valors s'ordenen jeràrquicament (i n'és el plaer l'inferior) i, davant d'una tria, la persona s'ha d'inclinar pel valor positiu i superior.
Obres[modifica]
- Der Formalismus in der Ethik und die materiale Wertethik (El formalisme en l'ètica i l'ètica material dels valors, 1913-16)
- Vom Ewigen im Menschen (De l'etern en l'home, 1921)
- Wesen und Formen der Sympathie (Essència i formes de la simpatia, 1923)
- Versuche zu einer Soziologie des Wissens (Recerques d'una sociologia del coneixement, 1924)
- Die Stellung des Menschen im Kosmos (El lloc de l'home en el cosmos, 1928)
Referències[modifica]
- ↑ Frings, Manfred S. «Max Scheler». Encyclopædia Britannica [Consulta: 25 novembre 2016].
Enllaços externs[modifica]
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Max Scheler |
- Filòsofs alemanys en alemany
- Professors de filosofia
- Professors de la Universitat de Göttingen
- Escriptors catòlics
- Professors de la Universitat Friedrich Schiller de Jena
- Alumnes de la Universitat Humboldt de Berlín
- Alumnes de la Universitat de Munic
- Alumnes de la Universitat de Jena
- Morts a Frankfurt del Main
- Filòsofs catòlics
- Escriptors bavaresos
- Artistes muniquesos