Max Scheler

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMax Scheler

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 agost 1874 Modifica el valor a Wikidata
Munic Modifica el valor a Wikidata
Mort24 maig 1927 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Frankfurt del Main Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCologne Southern Cemetery (en) Tradueix, 18 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Munic
Universitat de Jena
Universitat Humboldt de Berlín Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFenomenologia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Colònia
Munic Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòsof, sociòleg, professor d'universitat, antropòleg, axiologia Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Munic
Universitat de Jena
Universitat de Göttingen
Universitat de Colònia Modifica el valor a Wikidata
AlumnesCarlos Astrada Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Estudiant doctoralHermann Rudolf Bäcker Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMärit Scheler (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsMax Scheler Modifica el valor a Wikidata

Max Scheler (Munic, Baviera, 22 d'agost del 1874 - Frankfurt del Main, 19 de maig 1928) fou un filòsof social i religiós alemany.[1]

Fou professor a les universitats de Jena, Munic, i Colònia des del 1919. Era deixeble de Rudolf Eucken; simpatitzà aviat amb les teories vitalistes de Henri Bergson i després d'Edmund Husserl, i es convertí en el primer defensor de la fenomenologia.

Retornà al protestantisme, que havia abandonat pel catolicisme, evolució que deixà empremta en el seu pensament, dominat per l'intent d'entroncar l'idealisme platonitzant de la fenomenologia husserliana amb la tradició afectiva de pensadors cristians com sant Agustí i Blaise Pascal. Coincideix amb Immanuel Kant en la importància del coneixement a priori, però a més del món de les essències (com diu Edmund Husserl), admet el món dels valors (estètics, jurídics, religiosos, gnoseològics, etc.), tan objectiu com aquell i que obliga l'ésser humà a "realitzar-los" en els seus actes —que així adquireixen el valor "moral"—, fent al mateix temps que l'individu passi a ser pròpiament una persona.

Aquests valors s'organitzen com a pols oposats al voltant de certes categories morals: allò sagrat, els valors intel·lectuals (bellesa, veritat i justícia, seguint les idees supremes platòniques), la noblesa, la utilitat i el plaer. Aquests valors s'ordenen jeràrquicament (i n'és el plaer l'inferior) i, davant d'una tria, la persona s'ha d'inclinar pel valor positiu i superior.

Obres[modifica]

  • Der Formalismus in der Ethik und die materiale Wertethik (El formalisme en l'ètica i l'ètica material dels valors, 1913-16)
  • Vom Ewigen im Menschen (De l'etern en l'home, 1921)
  • Wesen und Formen der Sympathie (Essència i formes de la simpatia, 1923)
  • Versuche zu einer Soziologie des Wissens (Recerques d'una sociologia del coneixement, 1924)
  • Die Stellung des Menschen im Kosmos (El lloc de l'home en el cosmos, 1928)

Referències[modifica]

  1. Frings, Manfred S. «Max Scheler». Encyclopædia Britannica [Consulta: 25 novembre 2016].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Max Scheler