Max Scheler

Max Scheler

Biografia
Naixement	22 agost 1874 Munic
Mort	24 maig 1927 (52 anys) Frankfurt del Main
Sepultura	Cologne Southern Cemetery (en) , 18
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Formació	Universitat de Munic Universitat de Jena Universitat Humboldt de Berlín
Activitat
Camp de treball	Fenomenologia
Lloc de treball	Colònia Munic
Ocupació	filòsof, sociòleg, professor d'universitat, antropòleg, axiologia
Ocupador	Universitat de Munic Universitat de Jena Universitat de Göttingen Universitat de Colònia
Alumnes	Carlos Astrada
Influències	Edmund Husserl
Obra
Estudiant doctoral	Hermann Rudolf Bäcker
Família
Cònjuge	Märit Scheler (en)
Fills	Max Scheler

Max Scheler (Munic, Baviera, 22 d'agost del 1874 - Frankfurt del Main, 19 de maig 1928) fou un filòsof social i religiós alemany.

Fou professor a les universitats de Jena, Munic, i Colònia des del 1919. Era deixeble de Rudolf Eucken; simpatitzà aviat amb les teories vitalistes de Henri Bergson i després d'Edmund Husserl, i es convertí en el primer defensor de la fenomenologia.

Retornà al protestantisme, que havia abandonat pel catolicisme, evolució que deixà empremta en el seu pensament, dominat per l'intent d'entroncar l'idealisme platonitzant de la fenomenologia husserliana amb la tradició afectiva de pensadors cristians com sant Agustí i Blaise Pascal. Coincideix amb Immanuel Kant en la importància del coneixement a priori, però a més del món de les essències (com diu Edmund Husserl), admet el món dels valors (estètics, jurídics, religiosos, gnoseològics, etc.), tan objectiu com aquell i que obliga l'ésser humà a "realitzar-los" en els seus actes —que així adquireixen el valor "moral"—, fent al mateix temps que l'individu passi a ser pròpiament una persona.

Aquests valors s'organitzen com a pols oposats al voltant de certes categories morals: allò sagrat, els valors intel·lectuals (bellesa, veritat i justícia, seguint les idees supremes platòniques), la noblesa, la utilitat i el plaer. Aquests valors s'ordenen jeràrquicament (i n'és el plaer l'inferior) i, davant d'una tria, la persona s'ha d'inclinar pel valor positiu i superior.

Obres

• Der Formalismus in der Ethik und die materiale Wertethik (El formalisme en l'ètica i l'ètica material dels valors, 1913-16)
• Vom Ewigen im Menschen (De l'etern en l'home, 1921)
• Wesen und Formen der Sympathie (Essència i formes de la simpatia, 1923)
• Versuche zu einer Soziologie des Wissens (Recerques d'una sociologia del coneixement, 1924)
• Die Stellung des Menschen im Kosmos (El lloc de l'home en el cosmos, 1928)

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Max Scheler

• Max-Scheler-Gesellschaft (Societat Max Scheler) - en alemany.
• Prof. Frings' Max Scheler Website.
• A Filosofia de Max Scheler (en portuguès).
• Phenomenological Dictionary Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine..