Maxi San Miguel

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMaxi San Miguel
Biografia
Naixement(ca) Maximino San Miguel Ruibal Modifica el valor a Wikidata
3 març 1952 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Director Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos
2007 –
Sotsdirector Institut Mediterrani d’Estudis Avançats
1995 – 1999 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona
Universitat de Temple Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiLuís María Garrido Arilla Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófísic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de les Illes Balears (1986–)
Consell Superior d'Investigacions Científiques
Universitat de les Illes Balears
Universitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralAurora Hernández Machado Modifica el valor a Wikidata
Premis

Maxi San Miguel, nascut com a Maximino San Miguel Ruibal (Barcelona, 3 de març de 1952) és un físic i catedràtic de física de la matèria condensada a la Universitat de les Illes Balears (UIB) i director de l'Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (IFISC), institut mixt de la UIB i el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), des de la seva creació, el 2007.[1]

Maxi San Miguel es llicencià en física a la Universitat de Barcelona el 1974 i es va doctorar a la mateixa universitat el 1978. Va realitzar una estada postdoctoral a la Universitat de Temple de Filadèlfia el 1980, i va treballar a la Universitat de Barcelona amb diferents càrrecs fins a obtenir el 1986 la càtedra de física teòrica -posteriorment transformada en càtedra de Física de la Matèria Condensada en 1990- a la Universitat de les Illes Balears. La seva recerca se centra en la física dels sistemes complexos des de la perspectiva de la física estadística i no lineal, protagonitzant gran part dels avenços en aquesta àrea en les últimes dècades. Com a físic a fet aportacions fonamentals en la descripció de processos estocàstics diferents dels markovians i de mecànica estadística a l'estudi de problemes rellevants en fotònica i telecomunicacions. Va desenvolupar un model pioner per estudiar la dinàmica dels llavors nous làsers de cavitat vertical i emissió superficial.[2][1]

A més de la seva responsabilitat com a director de l'Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complejos (IFISC), ha estat també coordinador de Física i Matemàtiques de l'Agència Nacional d'Avaluació i Prospectiva (ANEP) (1990-93); vicedirector de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA) (1995-99); director del Departament de Física Interdisciplinària de l'IMEDEA (CSIC-UIB) (2000-2007); i president de la Divisió de Física Estadística i no Lineal de la Societat Europea de Física (2002-2004).[3]

L'any 2010 li fou atorgada la medalla de la Reial Societat Espanyola de Física, en la qual va ser un dels fundadors del Grup Especialitzat de Física Estadística i No Lineal.[1][3]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «El profesor Maxi San Miguel obtiene la Medalla de la Real Sociedad Española de Física». El Librepensador.Magazine de Cultura y Pensamiento, 13-01-2011 [Consulta: 21 febrer 2019].
  2. ↑ «Maxi San Miguel, 1952-». España Inventa. Pioneros de la Ciencia. Siglo XX [Consulta: 21 febrer 2019].[Enllaç no actiu]
  3. ↑ 3,0 3,1 «El professor Maxi San Miguel, director de l'IFISC (CSIC-UIB), guardonat amb el premi Medalla de la Reial Societat Espanyola de Física». Diari de la UIB. UIB. Arxivat de l'original el 22 de febrer 2019 [Consulta: 21 febrer 2019].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Maxi_San_Miguel&oldid=32228978»