Maxime Vachier-Lagrave

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Maxime Vachier-Lagrave
Maxime Vachier-Lagrave, 2016-07.jpg
Maxime Vachier-Lagrave, 2016
Naixement 21 d'octubre de 1990 (1990-10-21) (25 anys)
Nogent-sur-Marne, Illa de França
Nacionalitat França França
Ocupació Jugador d'escacs
Títol Gran Mestre (2005)
3 cops Campió de França
Campió del món juvenil (2009)
Notes
Màxim Elo: 2819 (agost 2016)
Modifica dades a Wikidata

Maxime Vachier-Lagrave (Nogent-sur-Marne, 21 d'octubre de 1990) és un jugador d'escacs francès, que té el títol de Gran Mestre des de 2005. Prodigi dels escacs, obtingué el títol a l'edat de 14 anys i 4 mesos[1] i, per tant, va ser una de les persones més joves de la història a assolir-lo. Ha estat dos cops Campió de França absolut i Campió del món juvenil.[2][3]

A la llista d'Elo de la FIDE de l'agost de 2016, hi tenia un Elo de 2819 punts, cosa que en feia el jugador número 1 (en actiu) de França, i el 2n millor jugador al rànquing mundial.[4] El seu màxim Elo va ser de 2819 punts, a la llista d'agost de 2016 (posició 2 al rànquing mundial).[5]

Resultats destacats en competició[modifica | modifica el codi]

Vachier-Lagrave ha obtingut resultats destacables en categories per edats, com ara dos subcampionats del món per edats (Sub-14 el 2002, i Sub-16 el 2005).[6] El 2005 fou segon al Campionat de França, una posició que repetí posteriorment els anys 2008[7] i 2009.[8] El 2006 fou 6è al fortíssim Aeroflot Open de Moscou,[9] i guanyà el VII Torneig de Joves Mestres de Lausana, tot i que hi era el jugador més jove dels convidats, en guanyar el xinès Wang Yue al playoff final a ràpides.[10] El 2007 empatà als llocs 2n-5è, amb 8/13 punts, al grup B del Torneig Corus (el campió fou Pàvel Eliànov),[11] guanyà el Campionat de París, amb 7/9 punts, i guanyà el Campionat de França, a Aix les Bains, tot vencent en Vladislav Tkatxov en el desempat.[12][13]

El 2009 es proclamà Campió del món juvenil.[2][3][14][15] El mateix any 2009 guanyà fort Torneig Magistral del Festival d'escacs de Biel, a Suïssa,[16] amb una excel·lent actuació contra jugadors de l'elit mundial com Vasil Ivantxuk, Aleksandr Morozévitx, i Borís Guélfand. Degut a aquests forts resultats, en Vachier-Lagrave va esdevenir el millor jugador francès. El 2010 empatà al primer lloc també al Torneig Magistral del Festival de Biel[16] amb dos altres joves súper-GMs, Fabiano Caruana i Nguyễn Ngọc Trường Sơn, amb 5½/9 punts, però quedà tercer en el desempat.

Entre l'agost i el setembre de 2011 participà en la Copa del món de 2011, a Khanti-Mansisk,[17][18] un torneig del cicle classificatori pel Campionat del món de 2013, i hi tingué una raonable actuació; avançà fins a la segona ronda, quan fou eliminat per Bu Xiangzhi (1½-2½).[19]

L'agost de 2011 es proclamà campió de França, per segon cop en la seva carrera, a Caen, per damunt de Laurent Fressinet (2n) i Étienne Bacrot (3r).[20] El setembre de 2011 va jugar un matx de partides ràpides a Clichy (França) contra el ja retirat Campió del món Garri Kaspàrov, i el perdé, 0.5-1.5.[21]

L'agost de 2012 fou novament campió de França, a Pau, en una edició en què el títol es compartí entre ell, Romain Édouard, Christian Bauer i Etienne Bacrot.[22] L'octubre de 2012 guanyà la SPICE Cup a Saint Louis, per damunt de Ding Liren i Lê Quang Liêm.[23] El desembre de 2012 fou segon a l'Al Ain Classic amb 7 punts de 9, els mateixos punts que el campió Romain Édouard però amb pitjor desempat.[24]

El gener de 2013 empatà al primer lloc al torneig Tradewise de Gibraltar, tot i que finalment fou segon després dels desempats (el campió fou Nikita Vitiúgov).[25] Entre abril i maig de 2013 participà en el fort Memorial Alekhine, i hi empatà als llocs 4t a 8è, amb 4½/9 punts.[26] L'agost de 2013 participà en la Copa del Món de 2013,[27] on hi tingué una bona actuació, i arribà a les semifinals, on fou eliminat per Vladímir Kràmnik 2½–1½.[28]

El gener del 2015 fou segon al 77è Torneig Tata Steel amb 8½ de 13, els mateixos punts que Anish Giri, Wesley So i Liren Ding, i a mig punt del vencedor i campió del món Magnus Carlsen.[29] El juliol de 2015, per tercer any consecutiu, fou campió del Festival de Biel.[30] El setembre de 2015 participà a la Copa del món de 2015 on fou eliminat a quarts de final per Anish Giri després d'eliminar a Isan Reynaldo, Gabriel Sargissian, Ievgueni Tomaixevski i Wesley So.[31] L'octubre de 2015 obtingué la medalla de plata en el Campionat del món d'escacs llampec a Alemanya amb 15 punts de 21, els mateixos punts que Vladímir Kràmnik però amb millor desempat i mig per darrere del campió Aleksandr Grisxuk.[32] El desembre de 2015 fou subcampió del London Chess Classic 2015 en liderar juntament amb Magnus Carlsen i Anish Giri amb 5½ de 9 i guanyar primer la primera ronda del play-off de desempat contra Anish Giri per 1 a 2, però perdent la final contra Magnus Carlsen per ½ a 1½.[33]

El febrer de 2016 fou segon al Festival de Gibraltar amb 8 punts de 10 partides, els mateixos punts que el campió Hikaru Nakamura però que perdé en les partides de desempat amb quatre taules i una derrota final per armageddon.[34] El juliol de 2016 guanyà el Torneig de Dortmund amb 5½ punts de 7, un punt i mig per davant dels segons classificats: Vladímir Kràmnik, Fabiano Caruana i Leinier Domínguez.[35]

Participació en olimpíades d'escacs[modifica | modifica el codi]

En Vachier-Lagrave ha participat, representant França, en cinc Olimpíades d'escacs entre els anys 2006 i 2014 (tres cops com a 1r tauler), amb un resultat de (+14 =32 –6),[36] per un 57,7% de la puntuació. El seu millor resultat el va fer a l'Olimpíada del 2012 en puntuar 6½ de 10 (+4 =5 -1), amb el 65,0% de la puntuació, amb una performance de 2741.[37]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Chess prodigies and mini-grandmasters Chessbase.com (anglès)
  2. 2,0 2,1 Weeks, Mark. «World Junior Chess Champions» (en anglès). mark-weeks.com. [Consulta: 13 maig 2011].
  3. 3,0 3,1 «Nota biogràfica de Maxime Vachier-Lagrave» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 28 setembre 2010].
  4. «"Rànquing d'escaquistes per federació: França"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 3 agost 2016].
  5. Posició al rànquing mundial i evolució Elo de Maxime Vachier-Lagrave «benoni.de» (en alemany). [Consulta: 3 agost 2016].
  6. «Trouble at the Youth Championship in Belfort» (en anglès). Chessbase, 08-05-2005. [Consulta: 11 octubre 2014].
  7. «Resultats del Campionat de França d'escacs 2008, a Pau». [Consulta: 28 setembre 2010]. (francès)
  8. «Resultats del Campionat de França d'escacs 2009, a Nimes». [Consulta: 28 setembre 2010]. (francès)
  9. El torneig era reservat a jugadors de més de 2550 punts Elo, i hi féu 6 punts de 9 possibles, amb una performance de 2775
  10. «The Week in Chess». Chesscenter.com. [Consulta: 3 febrer 2012].
  11. «Reportatge sobre el Torneig Corus 2007, amb la classificació del torneig principal i el torneig B» (en castellà). chessbase.com. [Consulta: 29 setembre 2010].
  12. «Resultats del Campionat de França d'escacs 2007, a Aix les Bains». [Consulta: 28 setembre 2010]. (francès)
  13. Thimognier, Dominique. «Historial dels campionats de França d’escacs» (en francès). Heritage des échecs français. [Consulta: 15 maig 2011].
  14. «Reportatge sobre el mundial juvenil de Puerto Madryn 2009» (en anglès). chessbase.com, 30-10-2009. [Consulta: 28 setembre 2010].
  15. «Entrevista a Maxime Vachier-Lagrave arran de la seva victòria al mundial juvenil de Puerto Madryn 2009» (en anglès). chessbase.com, 12-11-2009. [Consulta: 14 desembre 2014].
  16. 16,0 16,1 «Històric de guanyadors del Torneig de Biel» (en francès). bielchessfestival.ch. [Consulta: 30 abril 2011].
  17. FIDE has announced qualifiers for the World Cup 2011, Chessbase, 15 de juliol de 2011 (en anglès). Consultat el dia 25 de novembre de 2011 (anglès)
  18. «FIDE World Cup 2011» (en anglès). chess.com, 27-08-2011. [Consulta: 25 novembre 2011].
  19. «Resultats de la Copa del món de 2011» (en anglès). ugrasport.com. [Consulta: 25 novembre 2011].
  20. Vachier-Lagrave wins 2011 French Championship, Chessbase, 26 d'agost de 2011 (en anglès). (anglès)
  21. Crowther, Mark. «Garry Kasparov Blitz Exhibition in Clichy » (en anglès). The Week In Chess, 18-09-2011. [Consulta: 19 octubre 2011].
  22. «Campions de França 2012» (en francès). europe-echecs.com, agost 2012. [Consulta: 28 agost 2014].
  23. «Vachier-Lagrave tops SPICE Cup» (en anglès). Bloc de Susan Polgar, 22-10-2014. [Consulta: 29 novembre 2014].
  24. «Resultats i classificació edició 2012». chess-results.com. [Consulta: 1 gener 2016].
  25. «Nikita Vitiugov wins Gibraltar after tiebreak» (en anglès). chessdom.com, 01-02-2013. [Consulta: 23 novembre 2013].
  26. «Aronian and Gelfand win Alekhine Memorial 2013» (en anglès). ChessBase News, 01-05-2013. [Consulta: 29 novembre 2014].
  27. En aquest torneig els finalistes es classificaven pel Torneig de Candidats de 2014.
  28. «Emparellaments i resultats de la Copa del Món d'escacs de 2013» (en anglès). Lloc web oficial de la Copa del món 2013. [Consulta: 3 octubre 2013].
  29. «Carlsen wins Wijk masters». Chessbase.com. [Consulta: 25 gener 2015]. (anglès)
  30. «48th Biel Chess Festival 2015». fide. [Consulta: 31 juliol 2015].
  31. «Arbre resultats Copa del Món de 2015». [Consulta: 18 novembre 2015].
  32. «Alexander Grischuk is World Blitz Champion 2015». chessdom.com. [Consulta: 14 octubre 2015]. (anglès)
  33. «London Chess Classics 2015 – Final Playoff». chessdom.com. [Consulta: 13 desembre 2015].
  34. «Gibraltar: Hikaru Nakamura wins after tie-break». chessbase.com. [Consulta: 5 febrer 2016].
  35. «Dortmund Sparkassen Chess Meeting». chess24.com. [Consulta: 17 juliol 2016].
  36. La notació (+x -y =z) vol dir que el primer jugador va guanyar x partides, en va perdre y, i va fer taules en z.
  37. Olimpbase:: Fitxa de Maxime Vachier-Lagrave Competicions per equips [Consulta 25 de gener de 2015]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maxime Vachier-Lagrave Modifica l'enllaç a Wikidata


Títols
Precedit per:
Vladislav Tkatxov
Campió de França d'escacs
2007
Succeït per:
Étienne Bacrot
Precedit per:
Abhijeet Gupta
Campió del món júnior
2009
Succeït per:
Dmitri Andreikin
Precedit per:
Laurent Fressinet
Campió de França d'escacs
2011 (en solitari)
2012 (amb Édouard, Bauer i Bacrot)
Succeït per:
Hicham Hamdouchi