Maximilien Gardel
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 desembre 1741 Mannheim |
| Mort | 11 març 1787 (45 anys) París (França) |
| Activitat | |
| Ocupació | Coreògraf, mestre de dansa i ballarí de ballet |
| Professors | Louis Dupré |
| Alumnes | Pierre Gardel |
| Família | |
| Germans | Pierre Gardel |
Maximilien Gardel (Mannheim, 18 de desembre de 1741 - París, 11 de març de 1787), fou un ballarí francès.[1]
Ingressà en l'Acadèmia Reial de Música de París el 1755, i ben aviat fou admirat per la seva execució de les variacions obligades de Gaetano Vestris a Dardanus (música de Rameau (1772). Fou el primer que es presentà sense mascara en el personatge d'Apolo de l'òpera-ballet Castor et Pollux. El 1773 fou nomenat mestre de ball adjunt, junt amb Dauberval, i després mestre de ball el 1781, al retirar-se Noverre.
Va morir jove com a conseqüència d'un accident. Sol dir-se de Gardel que heretà l'art de Noverre, però no posseí la seva força creadora i la seva inspiració poètica. De totes maneres, ha d'ésser considerat com el continuador de l'autor de les famoses Lettres sur la Danse. Sembla, que malgrat les seves qualitats tècniques, li mancava l'expressivitat.
Entre les seves principals coreografies cal recordar: Mirsa (música de Gossec), Le premiar navigateur ou Le pouvoir de l'amour (Grétry) i nombrosos divertissements en òperes de Piccinni, Sacchini i Gluck.
El seu germà Pierre (1758-1840) també ballarí, va rebre les primeres lliçons d'ell.
Referències[modifica]
- ↑ Paris, Carmen. Diccionario biográfico de la danza. Lib Deportivas Esteban Sanz, 1997, p. 136. ISBN 978-84-85977-62-8.
Bibliografia[modifica]
- Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 488. (ISBN 84-7291-226-4)