May Sinclair
 (1912)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Mary Amelia St. Clair 24 agost 1863 Rock Ferry (Anglaterra) (en)  |
| Mort | 14 novembre 1946 (83 anys) Aylesbury (Anglaterra) |
| Causa de mort | Malaltia de Parkinson |
| Dades personals | |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora, poetessa, crítica literària |
| Nom de ploma | May Sinclair |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Localització dels arxius | |
  | |
May Sinclair (Rock Ferry, 24 d'agost de 1863 - Aylesbury, 14 de novembre de 1946) és el pseudònim pel qual es coneixia l'escriptora britànica Mary Amelia St. Clair. Fou molt popular en la seua època i escrigué dues dotzenes de novel·les, a més de relats i poesia.[1] Fou suffragette, membre de la Lliga d'Escriptores Sufragistes. May Sinclair fou també una important crítica literària en l'àmbit de la poesia i de la prosa del modernisme anglosaxó, i se li s'atribueix la utilització de l'expressió stream of consciousness (corrent de consciència o monòleg interior) en un context literari, concretament dins dels seus comentaris als primers volums de la novel·la Pilgrimage [Peregrinació] (1915–67), de Dorothy Richardson, en la revista The Egoist, a l'abril del 1918.[2]
Primers anys[modifica]
May Sinclair nasqué a Rock Ferry, Cheshire. Son pare era un armador de Liverpool, però, quan ella encara una xiqueta, va fer fallida i es va tornar alcohòlic. La seua mare era molt estricta i religiosa; la família es va traslladar a Ilford. Al cap d'un any d'educació en el Cheltenham Ladies College, May es dedicà a cuidar dels seus germans, ja que quatre dels cinc, tots majors que ella, sofrien d'una greu malaltia cardíaca congènita.
Carrera literària[modifica]
Des del 1896, May escrigué per a mantenir-se a si mateixa i a la seua mare, que va morir el 1901. Feminista activa, tractà en els seus escrits de temes relacionats amb la situació de les dones.[3] També va escriure assaigs basats en els seus estudis de filosofia, sobretot sobre l'idealisme alemany. Aquestes obres van tenir bon acolliment als Estats Units.
Cap al 1913, freqüentava la Medico-Psychological Clinic de Londres; s'interessà per la psicoanàlisi i introduí ensenyaments de Sigmund Freud en les seues novel·les.[3] El 1914, durant la Primera Guerra Mundial, May fou voluntària en l'organització Munro Ambulance Corps, en què també es van involucrar Dorothie Feilding, Elsie Knocker i Mairi Chisholm. Aquesta organització s'ocupava dels soldats ferits belgues en el front occidental de Flandes.
L'autora va escriure les primeres crítiques sobre l'imaginisme i sobre la poeta Hilda Doolittle (el 1915, en The Egoist); en aquell temps, es relacionava amb Hilda Doolittle, amb Richard Aldington i Ezra Pound. També va comentar la poesia de T. S. Eliot (1917, en la Little Review) i les obres de Dorothy Richardson (1918, en The Egoist). Fou llavors quan encunyà l'expressió "corrent de consciència" com a terme literari, que tindria gran acceptació. Alguns aspectes de les obres de May Sinclair escrites a partir de llavors han estat molt estudiats per la seua influència en les tècniques modernistes, sobretot en l'autobiogràfica Mary Olivier: A Life (1919) i en Life and Death of Harriett Frean (1922). En altres novel·les, com Divine Fire (1904) i The Three Sisters (1914), demostra un gran domini en la descripció del dolor i l'angoixa de les persones en situacions difícils.[4] Escrigué dos volums de relats sobrenaturals: Uncanny Stories (1923) i The Intercessor and Other Stories (1931).[3] Gary Crawford afirmà que la contribució de Sinclair al gènere de la ficció sobrenatural «malgrat ser escassa, és molt notable».[3] Jacques Barzun inclogué aquesta autora en una llista d'escriptors de ficció terrorífica que «convé anotar sempre en l'agenda de lectura».[5] Brian Stableford apuntà que «els contes sobrenaturals de Sinclair estan escrits amb una delicadesa i una precisió poc comunes i són entre els exemples més eficaços del tipus de narració elusiva».[6] I Andrew Smith descrigué Uncanny Stories com «una important contribució al conte de fantasmes».[7]
| « | Decidí que la propera volta que veiés el fantasma li ho diria. L'endemà a la nit i l'altra, la seua cadira continuava buida i vaig suposar que en volia ser lluny, dolguda pel que havia escoltat la darrera volta. La tercera nit, però, a penes ens havíem assegut quan la vaig veure. Era seguda dreta, alerta i observant, sense mirar a Donald como solia fer, sinó duent la mirada per la cambra, com si cercàs alguna cosa que no trobava. —Donald —vaig dir—, si et digués que Cicely és a l'estança suara, supose que no em creuries, oi? —Tu què hi dius? —Que no. De tota manera, la veig tan clarament com et veig a tu. El fantasma s'alçà i se li acostà. —És de peus, a prop teu. |
» |
| — De "El Record"[8] | ||
May Sinclair pertangué a la Societat per a la Recerca Psíquica des del 1914.[3] El 1925, la inclogueren en l'antologia Contact Collection of Contemporary Writers.[9]
El 1920 May va patir els primers símptomes de la malaltia de Parkinson, i deixà d'escriure. El 1932, es va instal·lar amb la seua parella i majordoma, Florence Bartrop, a Buckinghamshire, on va morir el 1946.[10]
Obres[modifica]
- Nakiketas and other poems (1886), com a Julian Sinclair
- Essays in Verse (1892)
- Audrey Craven (1897)
- Mr and Mrs Nevill Tyson (1898), también The Tysons
- Two Sides Of A Question (1901)
- The Divine Fire (1904)
- The Helpmate (1907)
- The Judgment of Eve (1907), cuentos
- The Immortal Moment (1908)
- Kitty Tailleur (1908)
- Outlines of Church History by Rudolph Sohm (1909), traductora
- The Creators (1910)
- Miss Tarrant's Temperament (1911), en la Harper's Magazine
- The Flaw in the Crystal (1912)
- The Three Brontës (1912)
- Feminism (1912), pamflet per a la Women’s Suffrage League
- The Combined Maze (1913)
- The Three Sisters (1914)
- The Return of the Prodigal (1914)
- A Journal of Impressions in Belgium (1915)
- The Belfry (1916)
- Tasker Jevons: The Real Story (1916)
- The Tree of Heaven (1917)
- A Defense of Idealism: Some Questions & Conclusions (1917)
- Mary Olivier: A Life (1919)
- The Romantic (1920)
- Mr. Waddington of Wyck (1921)
- Life and Death of Harriett Frean (1922)
- Anne Severn and the Fieldings (1922)
- The New Idealism (1922)
- Uncanny Stories (1923) contes
- A Cure of Souls (1924)
- The Dark Night: A Novel in Unrhymed Verse (1924)
- Arnold Waterlow (1924)
- The Rector of Wyck (1925)
- Far End (1926)
- The Allinghams (1927)
- History of Anthony Waring (1927)
- Fame (1929)
- Tales Told by Simpson (1930) contes
- The Intercessor, and Other Stories (1931) contes
Referències[modifica]
- ↑ May Sinclair Summary (en anglés).
- ↑ Rebecca Bowler. «Stream of consciousness, drama, and reality» (en anglés). May Sinclair Society. [Consulta: 10 octubre 2014].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Gary Crawford, "May Sinclair" in Jack Sullivan (ed) (1986) The Penguin Encyclopedia of Horror and the Supernatural, Viking Press, 1986, ISBN 0-670-80902-0 (pp. 387-8).
- ↑ Sinclair, Bowen, Carter, et al.. Escritoras del siglo XX. Relatos de fantasmas. Barcelona: Planeta, 1988, p. 471, Notas sobre las autoras. ISBN 84-320-7208-7.
- ↑ Jacques Barzun, "Introduction" a The Penguin Encyclopedia of Horror and the Supernatural, (p. xxviii).
- ↑ Brian Stableford, "Sinclair, May" en David Pringle, ed., St. James Guide to Horror, Ghost and Gothic Writers. (Detroit: St. James Press, 1998) ISBN 1558622063 (pp. 538-539)
- ↑ Andrew Smith, Gothic Literature. Edinburgh; Edinburgh University Press, 2007 ISBN 0748623701 (p. 130)
- ↑ Sinclair, Bowen, Carter, et al.. Escritoras del siglo XX. Relats de fantasmes. Barcelona: Planeta, 1988, p. 83-84. ISBN 84-320-7208-7.
- ↑ «Modernist Community. Contact Collection, 1925 ~ Harriet Shaw Weaver Collection» (en anglés). The University of Tulsa. Arxivat de l'original el 5 de novembre de 2013. [Consulta: 10 octubre 2014].
- ↑ Rebecca Bowler. «Biography of May Sinclair» (en anglés). maysinclairsociety.com. [Consulta: 10 octubre 2014].