Maya Wildevuur
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (nl) Martje Lammigje Wildevuur 24 juliol 1944 Deventer (Països Baixos) |
| Mort | 11 abril 2023 (78 anys) Midwolda (Països Baixos) |
| Causa de mort | Causes naturals |
| Dades personals | |
| Formació | ArtEZ Art & Design Enschede (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | pintora, artista tèxtil |
| Activitat | 1965 – 2023 |
| Lloc web | mayawildevuur.nl |
Martje Lammigje "Maya" Wildevuur (pronunciat [ˈmɑrcə ˈlɑmɪxjə ˈmaːjaː ˈʋɪldəvyr]); Deventer, 24 de juliol del 1944 - Midwolda, 11 d'abril del 2023) va ser una pintora neerlandesa. Va començar a fer art professionalment amb arranjaments florals i collages de paisatges de seda. Va fundar galeries d'art els anys 1984 i 1992, la primera de les quals va ser objecte d'una llarga batalla legal amb el seu fill. Era reconeguda pel seu ús de colors atrevits i contrastats a les seves pintures.
Biografia[modifica]
Martje Lammigje Wildevuur va néixer a Deventer el 24 de juliol del 1944.[1] Va assistir a l' Acadèmia AKI d'Art i Disseny (aleshores l'Acadèmia d'Art i Indústria) i va fundar la Maya's kunstnijverheid ("L'artesania de la Maya"), una empresa que venia arranjaments florals.[2] Es va casar molt jove amb un marit que la maltractava.[3][4] Després que el seu marit fos internat a la força, es va veure obligada a criar els seus fills com a mare soltera, i no va poder divorciar-se fins que es va canviar la llei el 1973.[3] Poc després del seu divorci, va agafar una malaltia que li va provocar una paràlisi. Mentre es recuperava, els seus fills van ser enviats a un internat.[3][4]
A principis de la dècada de 1980, Wildevuur feia collages de seda de paisatges anglesos.[1] Les seves obres llavors tenien prou èxit com per poder-s'hi dedicar temps complet. Es va tornar a casar el 1983 i es va traslladar a Hooghalen amb el seu nou marit.[3] L'any següent, va fundar la Galerie Maya Wildevuur,[5] on exposava tant la seva obra com la d'altres artistes.[1] L'exposició inaugural va ser un èxit: va comptar amb la participació de Ad Oele i amb un gran nombre d'assistents.[6]
El 1992 Wildevuur es va traslladar al castell d'Ennemaborg, a Midwolda i va obrir una segona galeria d'art.[3] Després del trasllat, el seu fill es va passar a fer càrrec del dia a dia de la primera galeria. Eventuals desacords van provocar anys de batalles legals entre mare i fill.[7] Les disputes sobre el seu programa de préstec d'art finalment van resultar en una ordre judicial el 2016 que obligava a Wildevuur a pagar al seu fill 15.000 euros.[8] Es va convertir en la cuidadora del seu marit després que li diagnostiquessin demència, fins a la seva mort el 15 d'octubre de 2015.[9] Wildevuur va morir l'11 d'abril de 2023, a l'edat de setanta-vuit anys.[2][10]
Estil[modifica]
Les pintures de Wildevuur són principalment de flors i paisatges,[3][5] tot i que els animals, els pallassos i els retrats també són temes habituals.[5] Va pintar els retrats de molts personatges holandesos destacats, com ara el rei Willem-Alexander, la reina Máxima i Paul van Vliet.[1][10] L'estil de Wildevuur és conegut pels seus colors forts i contrastats[5][4] i les seves formes particulars.[10] Entre les seves inspiracions hi havia Emil Nolde, a qui apreciava per l'ús del color.[4] Descrivia la seva pintura com una manera de buscar la felicitat mentre es trobava amb dificultats, i com una manera d'expressar-se sense haver de parlar.[3] La seva manera de vestir reflectia el seu estil artístic i era coneguda per vestir-se amb colors llampants. Se la relaciona estretament amb els seus tocats de rams de flors i la seva ombra d'ulls blava.[4]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Maya Wildevuur overleden» (en neerlandès). Westerwolde Actueel, 11-04-2023. [Consulta: 12 abril 2023].
- ↑ 2,0 2,1 «Kunstenares Maya Wildevuur (78) uit Midwolda overleden». AD.nl, 11-04-2023. [Consulta: 11 abril 2023].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Buitenga, Alice. «Maya Wildevuur (78) overleden: haar leven was soms een nachtmerrie, maar de sprookjes overheersten» (en neerlandès). RTV Noord, 11-04-2023. [Consulta: 11 abril 2023].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Brouwer, Marijke. «In memoriam Maya Wildevuur (78) | Haar verschijning was even kleurrijk als haar werk. Ze schilderde zoals ze leefde: uitbundig» (en neerlandès). Dagblad van het Noorden, 11-04-2023. [Consulta: 11 abril 2023].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Kunstenares Maya Wildevuur (78) overleden» (en neerlandès). RTV Drenthe, 11-04-2023. [Consulta: 11 abril 2023].
- ↑ Timmer, Sophie. «Drenthe Toen Archief: Van gehuurd landhuis tot succesvolle galerie Wildevuur» (en neerlandès). RTV Drenthe, 31-10-2020. [Consulta: 12 abril 2023].
- ↑ «Maya Wildevuur daagt zoon en partner voor rechter» (en neerlandès). RTV Noord, 17-09-2013. [Consulta: 12 abril 2023].
- ↑ «Kunstenares Maya Wildevuur moet zoon 15.000 euro betalen» (en neerlandès). RTV Drenthe, 16-06-2016. [Consulta: 12 abril 2023].
- ↑ «Echtgenoot Maya Wildevuur overleden» (en neerlandès). De Telegraaf, 17-10-2015. [Consulta: 12 abril 2023].
- ↑ 10,0 10,1 10,2 «Kunstenares Maya Wildevuur overleden» (en neerlandès). OldambtNu.nl, 11-04-2023. [Consulta: 11 abril 2023].
Més informació[modifica]
- Wildevuur, Maya. De wereld van Maya Wildevuur (en neerlandès). D33 publicaties, 2010. ISBN 978-94-90470-05-0. OCLC 682552451.
- Beek, Wim van der. Maya Wildevuur (en neerlandès). Van Spijk, 1991. ISBN 90-6216-415-3. OCLC 906645129.