Mbato

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaMbato
Altres nomsGoaa, Gwa, Mgbato, N-Batto, Nglwa, Ogwia, Potu
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants25.000 (ethnologue 1993)[1] - 38.000(joshuaproject)[2] - 40.000[3]
Autòcton deComoé Meridional, Districte d'Abidjan
EstatCosta d'Ivori
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nigerocongoleses
llengües congoatlàntiques
llengües volta-congoleses
llengües kwa
llengües nyo
llengües potou-tano Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3gwa Modifica el valor a Wikidata
SILgwa
Glottologmbat1247 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuegwa Modifica el valor a Wikidata
IETFgwa Modifica el valor a Wikidata

El mbato (o goaa, gwa, m'bato, mbatto, mgbato, n-batto, nglwa, ogwia o potu) és la llengua kwa pròpia dels gwes, que viuen al sud-est de Costa d'Ivori, a la regió de Comoé Meridional. Hi ha entre 25.000 (1988[1]), 38.000 (joshuaproject[2]) i 40.000[3] gwes. El seu codi ISO 639-3 és gwa i el seu codi al glottolog és mbat1247.[4]

Família lingüística i classificació[modifica]

El nom va ser introduït el 1885 per Krause (autor i filòsof alemany) i utilitzat per Westermann (africanista, lingüista i missioner alemany). Segons Westermann, el mot kwa deriva de la paraula “gent”, de molts dels idiomes d'aquesta rama, ja que conté l'arrel kwa. Greenberg (lingüista) va dividir el grup kwa en vuit subgrups, alguns dels quals avui no es consideren part de la família. La classificació moderna es realitza principalment basant-se en criteris lexico-estadístics.

Segons la classificació lingüística de l'ethnologue, l'ebrié i l'mbato són les dues llengües que conformen el subgrup lingüístic de les llengües potous que són llengües potou-tanos, que formen part de les llengües nyos, que formen part de la família lingüística de les llengües kwa, que formen part de la gran família de les llengües nigerocongoleses.[5] Segons el glottolog, juntament amb l'ebrié conformen les llengües potous, que formen part de les llengües potou-tanos.[4]

Geolingüística i pobles veïns[modifica]

El territori mbato està situat a la subprefectura de Petit Alépé, al districte d'Abidjan i a la riba oriental del riu Comoé, a la regió de Comoé Meridional.[1] Aquest territori està situat al nord de Grand-Bassam, a l'oest de Bonoua, al sud d'Alépé i a l'est del Bosc de la Nguechie.[3]

Segons el mapa lingüístic de Costa d'Ivori, els gwes limiten amb els abures, a l'est; amb els attiés al nord i amb els ebriés i els betis, a l'oest.[6]

Sociolingüística, estatus i ús de la llengua[modifica]

El mbato és una llengua vigorosa; tot i que no està estandarditzada, és utilitzada en la comunicació entre persones de totes les generacions i la seva situació és sostenible[7] Menys de l'1% dels gwes aprenen el mbato com a primera llengua i entre el 25 i el 50% l'aprenen com a segona llengua. El mbato també és utilitzat com a segona llengua pels betis. Els gwes també parlen l'anyin i l'attié.[1]

Gramàtica[modifica]

•L'ordre dels constituents del mbatto és SVO.

•El sistema de pronoms personals és el següent:

  • -m primera persona del singular
  • -f segona persona
  • -n tercera persona
  • r primera persona del plural
Mèti Jo
Fèti Tu
Nèti Ell/ella
Rèti Nosaltres
Fètíní Vosaltres
Nètíní Ells/elles

Sistema verbal[modifica]

Els verbs generalment consten d'un o més sufixes flexius. És possible que aquests sufixes es remuntin a les llengües del Níger-Congo, ja que no sembla probable que la seva aparició esporàdica en diverses rames es degui a un préstec lingüístic. En la llengua Mbatto, els afixos nominals són escassos, tot i així, el verb inclou inflexió verbal. La inflexió verbal en llengües kwa no es fa només mitjançant afixes, sinó que també es poden realitzar mitjançant el to. Per exemple, la diferència entre la forma de perfet i imperfet o la d'afirmatiu i negatiu, es realitzen amb to.

Afirmatiu (Perfet) Negatiu (Perfet)
ū-dzí (hem menjat) úū-dzí (no hem menja)
ù-dzí (menjàvem) ūù-dzí (no menjaem)

Sistema numeral[modifica]

nombre nombre en mbatoo
1 *kʷo/*-lɪ
2 *-ʋ̃ia
3 *-tãi/ (<*ɗãnti)
4 *-nã
5 *-tã/ *-nũ
6 ?
7 ?
8 ?
9 ?
10 *-wo

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Mbato, a language of Côte d'Ivoire». ethnologue. [Consulta: 19 octubre 2015].
  2. 2,0 2,1 «Language: Mbato». joshuaproject. [Consulta: 19 octubre 2015].
  3. 3,0 3,1 3,2 «People name: Gwa of Cote d'Ivoire». peoplegroups. [Consulta: 19 octubre 2015].
  4. 4,0 4,1 «Language: Mbato». glottolog. [Consulta: 19 octubre 2015].
  5. «Potou». ethnologue. [Consulta: 19 octubre 2015].
  6. «Mapa lingüístic de Costa d'Ivori. El mbato és el número 73». ethnologue. [Consulta: 19 octubre 2015].
  7. «Mbato in the Language Cloud» (en anglès). ethnologue. [Consulta: 19 octubre 2015].

Bibliografia[modifica]

  • Bogny, Yapo Joseph. 1994. Syntaxe du ngwla, langue kwa de Côte d'Ivoire. Universitat d'Abidjan. Abidjan: Univ. 321pp. (Tesis de tercer cicle).
  • Grassias, Alain and Bolé-Richard, Rémy. 1983. Le M'Batto (Ngula). A: Hérault, Georges (ed.), Atlas des langues kwa de Cote d'Ivoire, 465-506. Paris &Abidjan: Abidjan &Paris: Institut de Linguistique Appliquée (ILA); Agence de Coopération Culturelle et Technique (ACCT).
  • Grassias, Alain. 1974. Eléments de tonologie du ngula (mbatto) : étude distributionnelle et quantitative des tons. A: Annales de l'Université d'Abidjan - série H: linguistique 7. 205-221.
  • Kouadio Raymond Konan and François Mando. 2006. Morphophonologie du Mbatto (Ngwla). A: Ahoua, Firmin i Leben, William Ronald (eds.), Morphonolgie des langues Kwa de Côte d'Ivoire, 311-325. Colònia: Köppe.
  • Bolé-Richard, Rémy. 1984. Le nghwla, langue sans consonne nasale. A: Cahiers ivoiriens de recherche linguistique 16. 23-35.
  • Konan, Kouadjo Raymond. 2002. Texte mbatto. A: Leben, William R. and Ahoua, Firmin (eds.), Contes et textes documentaires kwa de Côte dIvoire, 189-196.

Enllaços externs[modifica]