Me (mitologia)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

En la mitologia sumèria un me és un dels decrets preordenats immutables dels déus o força impersonal que fonamenta les institucions socials, les pràctiques religioses, les tecnologies, els comportaments, els costums i les condicions humanes que fan possible la civilització, tal com els sumeris l'entenien. Són lleis fonamentals perquè els sumeris entenguin la relació entre els humans i els déus i garanteixin l'equilibri de l'univers i per tant de la societat.

Origen i natura mitològica[modifica]

Els mes eren posseïts originàriament pel déu Enlil i després lliurats al déu de la saviesa, Enki, perquè els custodiés, qui els gestionava en els diferents centres sumeris començant amb la seva pròpia ciutat d'Èridu i continuant per Ur, Melukhkha i Dilmun. Això es descriu al poema Enki i l'Ordre Mundial, que també detalla la forma en què es reparteixen les responsabilitats de diversos oficis i els fenòmens naturals entre els déus menors. En aquest poema els mes de diversos llocs no estan clarament especificats, i semblen ser diferents de les responsabilitats individuals de cada divinitat, atès que es mencionen en relació amb llocs específics en compte d'amb déus.[1] Després d'una considerable auto-glorificació per part d'Enki, la seva filla Inanna es queixa que ha donat poca importància a les seves esferes d'influència divina. Enki fa el que pot per apaivagar-la, assenyalant aquells mes que ella té.[2]

No hi ha cap implicació directa en el cicle mitològic entre aquest poema i el que és la principal font d'informació sobre els mes, Inanna i Enki: La transferència de les arts de la civilització d'Èridu a Uruk, però un cop més el descontentament d'Inanna és patent. Ella és la deïtat tutelar d'Uruk i desitja augmentar la seva influència i glòria portant els mes des d'Èridu. Per a això viatja al santuari d'Enki a Èridu i convida a un banquet Enki amb la intenció d'emborratxar-lo i poder aconseguir els més de cent mes. Amb el robatori d'aquests mes, se'n va en vaixell cap a Uruk i quan Enki s'adona del que ha fet, intenta recuperar-los, però la deessa rebutja els dèmons emissaris amb conjurs màgics i al final desisteix.[3] Però com a déu savi i reflexiu, no s'enfadarà amb Inanna, car fins i tot l'ajudarà a sortir posteriorment de l'inframón.

Segurament mai no se sabrà com eren els mes, tot i que són representats com alguna mena d'objectes físics. No només estaven emmagatzemats en un lloc prominent a l'Apsu, sinó que Inanna pogué mostrar-los a la gent d'Uruk després que els hi portés amb el seu vaixell. Alguns d'ells eren realment objectes físics, com és el cas d'instruments musicals, però d'altres eren "tecnològics" com la cistelleria o abstraccions com la victòria.[4]

Llista de mes[modifica]

Encara que es mencionen més de cent mes a l'últim mite, i la llista completa es dóna en quatre ocasions, les tauletes en què es troben són tan fragmentades que només n'han arribat fins als temps moderns més de seixanta. Kramer dóna un ordre consecutiu, tot i que fa un salt inexplicable amb quatre articles que manquen entre l'"art de la metal·lúrgia" i l'"ofici d'escriba", segurament per disposar de texts inintel·ligibles.[5]

Alguns de los mes:

  1. La sobirania
  2. La divinitat
  3. La corona sublim i permanent
  4. El tron reial
  5. El ceptre sublim
  6. La insígnia reial
  7. El santuari d'allò sublim
  8. La dignitat del pastor
  9. El regnat
  10. El senyoratge perdurable
  11. La Divina Senyora (dignitat sacerdotal)
  12. L'Ixib (dignitat sacerdotal)
  13. El Lumah (dignitat sacerdotal)
  14. El Gutig (dignitat sacerdotal)
  15. La veritat
  16. El descens a l'inframón
  17. L'ascens de l'inframón
  18. El Kurgarru (mena d'eunuc)
  19. El Girdabara (mena d'eunuc)
  20. El Sagursag (mena d'eunuc)
  21. La bandera de les batalles
  22. El diluvi
  23. Les armes (?)
  24. Les relacions sexuals
  25. La prostitució
  26. La llei (?)
  27. La calúmnia (?)
  28. Les arts
  29. La sala de l'adoració
  30. El cel hièrodul
  31. El Gusilim (instrument musical)
  32. La música
  33. La funció dels ancians
  34. La qualitat d'heroi
  35. El poder
  36. L'hostilitat
  37. La justícia
  38. La destrucció de les ciutats
  39. El lament
  40. Les alegries del cor
  41. La mentida
  42. El país rebel
  43. La bondat
  44. La justícia
  45. L'art de treballar la fusta
  46. L'art de treballar els metalls
  47. La funció d'un escriba
  48. L'ofici de ferrer
  49. L'ofici de blanquer
  50. L'ofici de paleta
  51. L'art de la cistelleria
  52. La saviesa
  53. L'atenció
  54. La purificació sagrada
  55. El respecte
  56. El terror sagrat
  57. El desacord
  58. La pau
  59. La fatiga
  60. La victòria
  61. El consell
  62. El cor torbat
  63. El judici
  64. La decisió
  65. El Lilis (instrument musical)
  66. L'Ub (instrument musical)
  67. El Mesi (instrument musical)
  68. L'Ala (instrument musical)

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Me Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Emelianov, Vladimir (2009). Shumerskij kalendarnyj ritual (kategorija ME i vesennije prazdniki) (Calendar ritual in Sumerian religion and culture (ME's and the Spring Festivals)). St.-Petersburg, Peterburgskoje vostokovedenje, Orientalia.
  • Farber-Flügge, Gertrud (1973). Der Mythos "Inanna und Enki" unter besonderer Berücksichtigung der Liste der me (The myth of "Inanna and Enki" under special consideration of the list of the me). PhD thesis, University of Munich, Faculty of Philosophy; Rome: Biblical Institute Press. Vol. 10 of Studia Pohl, Dissertationes scientificae de rebus orientis antiqui.
  • Kramer, Samuel Noah (1963). The Sumerians: their history, culture, and character. Chicago: The University of Chicago Press. ISBN 0-226-45238-7.
  • Halloran, John A. «Sumerian Lexicon, version 3.0» p. 1, 12, 11-08-1999. [Consulta: 24 juliol 2006].
  • Meador, Betty Shong De (2001). Inanna, Lady of Largest Heart: poems of the Sumerian high priestess Enheduanna. Texas: University of Texas Press. ISBN 978-0-292-75242-9

Referències[modifica]

  1. Kramer, pàg. 122.
  2. Kramer, p. 171-173.
  3. Kramer, p. 160-162.
  4. Kramer, p. 125-126.
  5. Kramer, p. 116.