Mecanisme Affleck–Dine

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

En física teòrica, el mecanisme Affleck–Dine (mecanisme d'AD) és un mecanisme, postulat el 1985 pels físics Ian Affleck i Michael Dine de la Universitat de Princeton, per a explicar la bariogènesi a l'univers primordial immediatament després del Big Bang. El mecanisme d'AD pretén explicar l'asimetria entre la matèria i antimatèria a l'univers actual.[1]

En la teoria de supersimetria de física de partícules, els fermions (leptons i quarks normals) tenen associats uns companys bosons (unes noves partícules escalars) que porten nombres bariònics i leptònics. Quan aquestes darreres partícules decauen en fermions durant l'Univers primerenc, al voltant de l'escala de gran unificació, el nombre bariònic net que porten pot donar lloc a l'excés actualment observat de barions normals. Això succeeix a causa d'interaccions dels escalars amb el camp inflató, que resulta en violacions de la simetria CP.[2][3]

El mecanisme d'AD ha de tenir lloc durant o després de la fase de reescalfament que va seguir la inflació còsmica. Això pot explicar perquè els valors de la massa neta de la matèria normal i de la matèria fosca són del mateix ordre de magnitud.[3]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Affleck, Ian; Dine, Michael «A new mechanism for baryogenesis» (en anglès). Nuclear Physics B, 249, 2, 21-01-1985, pàg. 361–380. DOI: 10.1016/0550-3213(85)90021-5. ISSN: 0550-3213.
  2. «Microphysical mechanisms». [Consulta: 2 novembre 2021].
  3. 3,0 3,1 Dine, Michael; Kusenko, Alexander «Origin of the matter-antimatter asymmetry». Reviews of Modern Physics, 76, 1, 16-12-2003, pàg. 1–30. DOI: 10.1103/RevModPhys.76.1.