Medalla d'Honor de la Xarxa Vives d'Universitats
| |||
| Tipus | guardó  | ||
|---|---|---|---|
| Epònim | Xarxa Vives d'Universitats | ||
| Vigència | 1995 - | ||
| Estat | Espanya | ||
| Conferit per | Xarxa Vives d'Universitats | ||
| Lloc web | vives.org… | ||
La Medalla d'Honor de la Xarxa Vives és la màxima distinció que atorguen conjuntament les 22 universitats de la Xarxa Vives d'Universitats en reconeixement de la trajectòria professional i compromís envers la ciència i la cultura que, des de diferents àmbits i disciplines, han desenvolupat les persones homenatjades.
Llista de persones guardonades
[modifica]- 2025 - Fàtima Bosch i Tubert. Bioquímica.
- 2025 - Albert Jané i Riera. Escriptor i lingüista.
- 2024 - Rafael Castelló Cogollos. Sociòleg.
- 2024 - Gemma Rigau i Oliver. Lingüista.
- 2024 - Josep Vallverdú i Aixalà. Escriptor.
- 2023 - Carme Vinyoles Casas. Periodista.
- 2023 - Salvador Alegret i Sanromà. Químic.
- 2022 - Alícia Casals i Gelpí. Enginyera.
- 2022 - Maria del Mar Bonet. Cantant i compositora.
- 2021 - Carles Solà i Ferrando. Enginyer químic.[1]
- 2021 - Joan Prat i Carós. Antropòleg.
- 2021 - Ramon Lapiedra i Civera. Físic.
- 2020 – Joan Viñas i Salas. Metge i cirurgià.
- 2020 – Anna Lluch i Hernández. Científica i investigadora.
- 2019 – Carme Pinós i Desplat. Arquitecta.
- 2019 – Carmen Carretero Romay. Catedràtica de Tecnologia dels Aliments.
- 2018 – Josep Massot i Muntaner. Filòleg, editor i historiador.
- 2018 – Manuel Lladonosa i Vall-Llebrera. Historiador i impulsor dels estudis universitaris a Lleida.[2]
- 2017 – Daniel Bastida. Impulsor dels estudis superiors al Principat d'Andorra.
- 2017 – Anthony Bonner. Traductor i lul·lista.
- 2016 – Josefina Castellví. Oceanògrafa.[3]
- 2016 – Raimon. Cantautor.
- 2016 – Isabel-Clara Simó. Escriptora.
- 2015 – Antoni Miró. Pintor.
- 2015 – Pilar Bayer i Isant. Catedràtica d'àlgebra de la Universitat de Barcelona.
- 2014 – Germà Colón Domènech. Filòleg.
- 2013 – Joan Veny i Clar. Lingüista.
- 2013 – Montserrat Casas i Ametller. Física i rectora de la Universitat de les Illes Balears (2007-2013).
- 2012 – Eliseu Climent i Corberà. Editor i promotor cultural.
- 2012 – Maria Antònia Canals i Tolosa. Professora de Matemàtiques i impulsora de la renovació pedagògica.
- 2005 – Joan Francesc Mira i Casterà. Escriptor, antropòleg, traductor i professor.
- 2001 – Antoni Caparrós i Benedicto. Psicòleg, expresident de la Xarxa Vives i rector de la Universitat de Barcelona (1994-2001).
- 1999 – Miquel Batllori i Munné. Teòleg i historiador.
- 1999 – Miquel Martí i Pol. Poeta.
- 1998 – Joan Coromines i Vigneaux. Lingüista (pòstum).
- 1996 – Pierre Vilar. Historiador.
- 1995 – Miquel Tarradell. Arqueòleg.
- 1995 – Miquel Dolç i Dolç. Filòleg.
Referències
[modifica]- ↑ Lillo, Manuel. «Sense l'espoli espanyol, la universitat catalana podria ser gratuïta» (en català). El Temps, 19-07-2021. [Consulta: 29 juliol 2021].
- ↑ «Notícia del lliurament de 2018» (en castellà). EuropaPress. [Consulta: 2018].
- ↑ «Notícia del lliurament de 2016» (en castellà). La Vanguardia. [Consulta: 2016].