Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'esdevenimentMedalla d'Honor del Parlament de Catalunya
Roser Capdevila exhibit at Palau Robert 14.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipusmedalla
guardó Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Concedit perParlament de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

La Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya és una distinció honorífica atorgada pel Parlament de Catalunya des de l'any 2000 en agraïment a la trajectòria dels membres dels seus òrgans de govern i per honorar les personalitats i els visitants il·lustres que es consideren creditors d'un reconeixement excepcional.

Sense dotació econòmica, les persones distingides amb aquest reconeixement reben una medalla que reprodueix les quatre barres sobre un fons daurat, disseny creat per Antoni Cumella[a] l'any 1984. L'any 2000 l'orfebre Joaquim Capdevila i Gaya el va adaptar per fer la medalla.[2]

L'any 2001 fou guardonat, a títol pòstum, Ernest Lluch, rebent el premi en nom seu les seves filles. L'any 2007 foren guardonats els membres d'Els Setze Jutges, juntament amb el seu impulsor Lluís Serrahima, sent guardonats Miquel Porter i Moix i Delfí Abella a títol pòstum, mentre que Guillermina Motta refusà la distinció. El 2015, a més de la Fundació Institut Guttmann amb motiu del seu cinquantè aniversari, i amb motiu també del trenta-cinquè aniversari de les primeres eleccions al Parlament restablert, el 20 de març de 1980, van rebre la distinció les vuit primeres diputades al Parlament, entre elles, a títol pòstum, Marta Mata que havia mort el 2006.[3]

Guardonats[modifica]

Any Premiat Àmbit
2000 Heribert Barrera i Costa Expresidents del Parlament de Catalunya
Miquel Coll i Alentorn
Joaquim Xicoy i Bassegoda
Joan Reventós i Carner
Desmond Tutu Activista pacifista i Premi Nobel de la Pau
2001 Miquel Batllori i Munné Historiador
Ernest Lluch i Martín (a títol pòstum) Polític
2002 Francesc Vendrell i Vendrell Representant de l'ONU a l'Afganistan
2003 Jordi Savall i Bernadet Músic
2004 Montserrat Trueta i Llacuna Presidenta de la Fundació Catalana Síndrome de Down
2005 Adolfo Pérez Esquivel Activista pacifista i Premi Nobel de la Pau
2007 Els Setze Jutges Grup de cantautors i intèrprets.
Van rebre la medalla:
Lluís Serrahima com a impulsor del col·lectiu i, com a membres,
Miquel Porter i Moix (a títol pòstum), Remei Margarit, Josep Maria Espinàs,
Delfí Abella (a títol pòstum), Francesc Pi de la Serra, Enric Barbat, Xavier Elies,
Maria del Carme Girau, Martí Llauradó, Maria Amèlia Pedrerol, Joan Ramon Bonet,
Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet, Lluís Llach i Rafael Subirachs.
(Guillermina Motta, membre del grup, no la recollí)
2010 Roser Capdevila i Valls[4] Il·lustradora
2011 Josep Guardiola i Sala[5] Esportista
2012 Càritas Catalunya[6] Entitat social
Òmnium Cultural[6] Entitat cultural
2013[7] Núria Gispert i Feliu Activista social
Carme Ruscalleda i Serra Cuinera
Anna Veiga Lluch Investigadora
2014 Josep Carreras i Coll[8] Cantant
2015 Rosa Barenys i Martorell Les vuit primeres diputades de la història del parlamentarisme català[3]
Maria Dolors Calvet i Puig
Teresa Eulàlia Calzada Isern
Concepció Ferrer i Casals
Helena Ferrer i Mallol
Marta Mata i Garriga (a títol pòstum)
Trinitat Neras Plaja
Assumpció Sallés i González
Fundació Institut Guttmann[9] Institució d'atenció i tractament especialitzat de persones amb lesions medul·lars
2016 Manel Esteller i Badosa Investigador
2017 Mossos d'Esquadra Per la resposta als atemptats de Catalunya de 2017
Serveis d'emergències
Guàrdia Urbana de Barcelona
Policia Local de Cambrils
2018 Associació de Mestres Rosa Sensat Per la dedicació i la perseverança de mestres, famílies i ciutadans per transformar l'escola i millorar l'educació.[10]
2019 Carola Rackete Per la seva determinació en la defensa dels drets humans.[11]
Òscar Camps Gausachs
2020 Professionals del sistema de salut de Catalunya Per la resposta excepcional davant la pandèmia per coronavirus de 2019-2020.[12]

Notes[modifica]

  1. Les notícies emeses pel Parlament de Catalunya sobre aquest tema, sistemàticament s'hi refereixen amb el nom d'Antoni Comella (amb "o").[1]

Referències[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya