Medi òptic

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Un medi òptic és el material a través del qual es propaguen les ones electromagnètiques. És un tipus de medi de transmissió. La permitivitat i la permeabilitat del medi defineixen com s'hi propaguen les ones electromagnètiques. El medi té una impedància intrínseca que ve donada per:

On i són el camp elèctric i el camp magnètic, respectivament.

En una regió sense conductivitat elèctrica, l'expressió es simplifica a:

Per exemple, en l'espai lliure la impedància intrínseca s'anomena impedància característica del buit, denotada per Z0, i:

Les ones es propaguen a través del medi amb una velocitat , on és la freqüència i és la longitud d'ona de les ones electromagnètiques. Aquesta equació també es pot escriure de la següent forma:

On és la freqüència angular de l'ona i és el nombre d'ona de l'ona. En enginyeria elèctrica, el símbol , anomenat la constant de fase, se sol utilitzar en comptes de .

La velocitat de propagació de les ones electromagnètiques en l'espai lliure, un estat de referència estàndard idealitzat (com el zero absolut per la temperatura) es denota per convenció per c0: [1]

On és la constant elèctrica i és la constant magnètica.

Bibliografia[modifica]

  • Raymond Serway & Jewett J (2003). Physics for scientists and engineers (6th ed.). Belmont CA: Thomson-Brooks/Cole. ISBN 0-534-40842-7.
  • John D Joannopouluos; Johnson SG; Winn JN; Meade RD (2008). Photonic crystals : molding the flow of light (2nd ed.). Princeton NJ: Princeton University Press. ISBN 978-0-691-12456-8.

Referències[modifica]

  1. Segpns ISO 31-5, NIST i BIPM.

Vegeu també[modifica]