Vés al contingut

Mediapro

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióMediapro
lang=ca
Seu central a Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusnegoci Modifica el valor a Wikidata
Indústriaproducció audiovisual, producció de televisió, producció cinematogràfica, màrqueting, publicitat i ciutat intel·ligent Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaSocietat Limitada Unipersonal Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació21 abril 1994, Barcelona Modifica el valor a Wikidata
FundadorJaume Roures i Llop Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu (2008–)
PresidènciaJosep Maria Benet Ferran (2020–2025) Modifica el valor a Wikidata
Executiu en capJosep Maria Benet Ferran Modifica el valor a Wikidata
Treballadors7.528 (2022) Modifica el valor a Wikidata
Entitat matriuImagina Media Audiovisual Modifica el valor a Wikidata
Filial
Indicadors econòmics
Ingressos totals1.115 M€ (2020) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Premis

Lloc webhttp://www.mediapro.tv
TMDB (empresa): 12010
Facebook: GrupoMEDIAPRO X: grupomediapro Instagram: mediapro LinkedIn (empresa): mediapro Youtube (canal): UCtMfZwDrlnScKg9OzKjtJvQ Modifica el valor a Wikidata

Mediapro és un grup d'empreses dedicat a la comunicació. El grup té seus a Barcelona i Girona i també a altres ciutats com Amsterdam, Budapest, Buenos Aires, Dubai, Lisboa, Los Angeles, Madeira, Madrid, Miami, Porto, Qatar, Sevilla i Tenerife.[1]

Fundat el 1994 per Jaume Roures, és dels més importants grups d'empreses d'Europa en l'àmbit audiovisual: producció de cinematogràfica, drets de cinema, esdeveniments esportius, consultoria sobre esport i televisió, creació, disseny i producció de programes de televisió i canals temàtics, equips i serveis de transmissions, màrqueting i publicitat.

Història

[modifica]

Jaume Roures, que havia treballat durant els anys 1980 a Televisió de Catalunya i a la Federació d'Organismes de Ràdio i Televisió Autonòmics a principis dels any 1990, va decidir crear una empresa amb altres antics directius de Televisió de Catalunya, com ara el periodista Tatxo Benet i Gerard Romy. Així el 1994 naixia Mediapro. Inicialment es va dedicar a la producció televisiva, i progressivament va començar a gestionar drets esportius, publicitat i consultoria, fins a esdevenir un dels principals agents del sector audiovisual estatal. Dins de la seva varietat de projectes, destaca la producció executiva del Fòrum Universal de les Cultures de 2004 a Barcelona.

El 2005 es va fusionar amb l'empresa Globomedia, llavors presidida per l'actor Emilio Aragón, i van crear Imagina. Aquesta nova empresa de producció i distribució audiovisual es va posicionar com la tercera productora d'Europa en volum d'activitat, només per darrere d'Endemol i Bertelsmann. A nivell accionarial estava formada en un 40% per Mediapro, un 40% per Globomedia i un 20% per la multinacional anglesa de la publicitat WPP, que ja era sòcia de Mediapro. Un dels primers projectes resultants va ser la creació del canal de televisió La Sexta.[2]

El 2007 va començar a produir algunes de les pel·lícules de Woody Allen i el mateix any va crear el diari Público. A finals dels 2000, tenia uns 2.000 empleats, la seu central a Esplugues de Llobregat i delegacions a una desena de ciutats arreu del món i una trentena d'empreses filials. Arran del que es va conèixer com la guerra del futbol amb Sogecable, el juny de 2010 va presentar concurs de creditors, del qual va sortir-ne finalment al desembre de 2011.[3]

Al febrer de 2018 es va tancar un acord definitiu pel qual Orient Hontai Capital es va incorporar a Imagina Media Audiovisual com a accionista majoritari principal. El primer grup de capital privat de la Xina va adquir les participacions de Torreal (Juan Abelló, 22,5%), Televisa (Emilio Azcárraga, 19%) i Mediavideo (Gerard Romy, 12%), que en total sumaven un 53,5%. Aquesta transacció va situar el valor corporatiu d'Imagina en 1.900 milions d'euros. Els altres accionistes, el grup WPP (22,5%) i dos dels socis fundadors del grup Mediapro, Tatxo Benet (12%) i Jaume Roures (12%), conserbaven la seva participació a Imagina. Es va mantenir l'acord existent entre els accionistes, segons el qual la direcció del grup no experimentaria cap canvi i seguirà en mans de Jaume Roures i Tatxo Benet.[4] Southwind, que posseïa diferents equips i entitats operatives a Hong Kong, Amèrica del Nord, Europa i el Regne Unit, ara l'accionista majoritari. WPP i els socis fundadors tenen participacions minoritàries.[5][6]

En el marc de la investigació judicial pel cas Fifagate, el 2020 Mediapro va reconèixer finalment a través d'un comunicat al seu lloc web que va pagar suborns per mitjà de l'empresa Imagina a alts càrrecs de la FIFA per aconseguir els drets audiovisuals de la fase de classificació a les regions de l'Amèrica Central i el Carib (CONCACAF) per a les Copes del Món de Futbol de 2014, 2018 i 2022. El 2018 Mediapro ja havia estat condemnada a pagar una multa de 25 milions de dòlars (uns 20 milions d'euros) per aquest cas arran d'una investigació de l'FBI.[7]

Al tancament del 2024, la companyia va registrar una facturació de 1.068 milions d'euros i comptava amb prop de 7.000 professionals distribuïts en 50 seus de 28 països.[8] El setembre de 2025, Tatxo Benet, el darrer dels tres fundadors que romania a Mediapro, va deixar-ne la presidència que va passar a estar presidida per Sergio Oslé, exconseller delegat de Telefónica a Espanya.[9]

Cinema

[modifica]

Mediapro ha produït més de 80 pel·lícules amb directors com Woody Allen, Oliver Stone, Manuel Huerga, Fernando León de Aranoa, Javier Fesser, Isabel Coixet, Jean-Jacques Annaud, Patricio Guzmán, Roman Polanski i Álex de la Iglesia. Entre els llargmetratges que ha produït figuren: Fe de etarras (2017), Las cloacas de Interior (2017), Sergio & Serguéi (2017), Política, manual de instrucciones (2016), Esteban (2016), Un día perfecto (2015), Ningú no vol la nit (2015), El botón de nácar (2015), La tragèdia electrònica (2014), Midnight in Paris (2011), Un déu salvatge (2011), Comprar, llençar, comprar (2010), Amador (2010), Coneixeràs l'home dels teus somnis (2010), Mapa dels sons de Tòquio (2009), Vicky Cristina Barcelona (2008), Camino (2008), Salvador (2006), Princesas (2005), La vida secreta de les paraules (2005), Salvador Allende (2004), Los lunes al sol (2002), Asesinato en febrero (2001) i La espalda del mundo (2000).

Referències

[modifica]
  1. «El Grupo Mediapro cerró 2016 con una facturación de 1.536 millones» (en castellà). Arxivat de l'original el 2019-04-14. [Consulta: 13 abril 2019].
  2. G Gómez, Rosario «Globomedia y Mediapro sellan su fusión y crean la tercera productora de Europa» (en castellà). El País [Madrid], 25-02-2006. Arxivat de l'original el 2019-04-14. ISSN: 1134-6582 [Consulta: 14 abril 2019].
  3. «La red de Mediapro se extiende por 150 sociedades» (en castellà). El País [Madrid], 19-07-2010. Arxivat de l'original el 2019-04-13. ISSN: 1134-6582 [Consulta: 13 abril 2019].
  4. «Orient Hontai toma el control de Mediapro por 1.016 millones de euros», 16-02-2018. Arxivat de l'original el 2019-04-13. [Consulta: 13 abril 2019].
  5. «Mediapro acuerda con los fondos acreedores refinanciar 900 millones de deuda» (en castellà), 08-06-2022. Arxivat de l'original el 2023-07-05. [Consulta: 5 juliol 2022].
  6. «Mediapro acuerda la refinanciación de su deuda y amplía capital en 620 millones» (en castellà), 08-06-2022. Arxivat de l'original el 2022-06-13. [Consulta: 5 juliol 2022].
  7. «Mediapro reconoce finalmente que pagó sobornos a altos cargos de la FIFA» (en castellà). Ara, 18-11-2020. [Consulta: 23 novembre 2025].
  8. «El lleidatà Tatxo Benet deixa la presidència del Grup Mediapro». Segre, 21-10-2025. [Consulta: 23 octubre 2025].
  9. Ramírez, Aleix. «La temptació d’emportar-se les coses a Madrid sempre hi és». El Nacional, 23-10-2025. [Consulta: 23 octubre 2025].

Enllaços externs

[modifica]