Medicina del son

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Exemple d'un diari de son.

La medicina del son és una subespecialitat mèdica que es dedica al diagnòstic i tractament dels trastorns del son. Des de mitjan segle xx, les investigacions han generat coneixements, respostes i qüestionaments cada vegada més amplis sobre el funcionament del cicle son-vigília.[1] Aquesta disciplina, que està creixent ràpidament,[2] ha esdevingut una subespecialitat mèdica reconeguda en alguns països. La medicina del son odontològica també ha estat reconeguda i certificada pels comitès metges d'alguns països. Degudament organitzats, als Estats Units s'estan organitzant programes acadèmics de postgrau d'una durada mínima de 12 mesos.[3][4] En alguns països, els investigadors del son poden ser els mateixos doctors que ofereixen tractament a persones que tenen dificultats per dormir.

Les primeres clíniques de son dels Estats Units es van fundar en els 70 amb la col·laboració de metges, altres tècnics i professionals de la salut; l'estudi, diagnòstic i tractament de l'apnea obstructiva del son van ser els seus primers objectius. Per 1999, pràcticament qualsevol metge estadounidence sense un tractament específic en medicina del son podia obrir i al seu laboratori del son.[5]

Els trastorns i pertorbacions del son són molt comuns i tenen conseqüències significatives en la vida dels individus afectats, i també efectes econòmics i de molts altres tipus a nivell social.[6][7][8][9] Segons el doctor Charles Czeisler, el Comitè Nacional de Seguretat en el Transport dels Estats Units (US National Transportation Safety Board) ha descobert que la principal causa dels accidents fatals dels tràilers a les carreteres té a veure amb un estat de fatiga dels conductors (fatiga 31%, consum d'alcohol o d'altres substàncies 29%) ,[10] i la privació de son ha estat un factor significatiu en accidents dramàtics com ara el Desastre de l'Exxon Valdez, els incidents nuclears a Txernòbil i a Three Mile Island i l'explosió del transbordador espacial Challenger.[11]

Referències[modifica]

  1. Bingham, Roger; Terrence Sejnowski, Jerry Siegel, Mark Eric Dyken, Charles Czeisler, Paul Shaw, Ralph Greenspan, Satchin Panda, Philip Low, Robert Stickgold, Sara Mednick, Allan Pack, Luis de Lecea, David Dinges, Dan Kripke, Giulio Tononi. «Waking Up To Sleep». The Science Network, February 2007. [Consulta: 25 gener 2008].
  2. Kvale, Paul A.; Peter D. Wagner; Lawrence J. Epstein «Pulmonary Physicians in the Practice of Sleep Medicine». CHEST. American College of Chest Physicians, 128, 128, 2005, pàg. 3788–3790. DOI: 10.1378/chest.128.6.3788. PMID: 16354845 [Consulta: 27 juliol 2008]. «The field of sleep medicine is in a time of rapid growth and maturation.»
  3. The Royal Australasian College of Physicians. «Requirements for Physician Training 2004», August 2006. [Consulta: 28 juliol 2008].
  4. Ramirez, Armando F.; Elaine C. Bell «Osteopathic Specialty Board Certification». J Am Osteopath Assoc.. The American Osteopathic Association, 107, 3, March 2007, pàg. 117–125. PMID: 17485568 [Consulta: 27 juliol 2008].
  5. Collop NA «Conundrums in sleep medicine». Chest, 115, 3, March 1999, pàg. 607–8. DOI: 10.1378/chest.115.3.607. PMID: 10084459.
  6. Ohayon MM «[Prevalence and comorbidity of sleep disorders in general population]» (en francès). Rev Prat, 57, 14, September 2007, pàg. 1521–8. PMID: 18018450. «The International Classification of Sleep Disorders lists more than 80 different sleep disorder diagnoses.»
  7. Sigurdson K, Ayas NT «The public health and safety consequences of sleep disorders». Can. J. Physiol. Pharmacol., 85, 1, January 2007, pàg. 179–83. DOI: 10.1139/y06-095. PMID: 17487258.
  8. Summers MO, Crisostomo MI, Stepanski EJ «Recent developments in the classification, evaluation, and treatment of insomnia». Chest, 130, 1, July 2006, pàg. 276–86. DOI: 10.1378/chest.130.1.276. PMID: 16840413.{
  9. National Heart, Lung, and Blood Institute Working Group on Problem Sleepiness, David F. Dinges, Chair. «Working Group Report on Problem Sleepiness». National Institutes of Health, August 1997. [Consulta: 27 juliol 2008].
  10. Czeisler, Charles A.. «Pathophysiology and Treatment of Circadian Rhythm Sleep Disorders» p. Slide 10 of 32. MedScape, 2003. [Consulta: 22 octubre 2008].
  11. «Sleep, Performance, and Public Safety». Division of Sleep Medicine at Harvard Medical School and WGBH Educational Foundation, December 2007. [Consulta: 27 juliol 2008].