Medicina en l'antic Egipte

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Medicina en l'Antic Egipte)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El Papir Edwin Smith antic document de la medicina egípcia, que inclou el diagnòstic i tractament de les lesions.
Instrumental mèdic, gravat al temple de Kom Ombo.

La medicina a l'antic Egipte és una de les més antigues documentades. Des dels inicis de la civilització a la fi del quart mil·lenni abans de Crist fins a la invasió persa del 525 aC, la pràctica mèdica egípcia es va mantenir en gran part sense canvis, però era molt avançada per la seva època. Les seves pràctiques incloïen cirurgia senzilla no invasiva, tractaments odontològics i dels ossos, i un ampli conjunt de farmacopea. El pensament mèdic egipci va influir en les tradicions posteriors, incloent els grecs.

Fonts d'informació[modifica | modifica el codi]

Tractament del càncer al Papir Ebers: relata una "tumor contra el déu Xenus", recomana "fes tu no hi ha res en contra"

Fins al segle XIX, les principals fonts d'informació sobre l'antiga medicina egípcia eren escrits d'antiguitat tardana.. Homer, c. 800 aC, va comentar a la seva obra Odissea: " A Egipte, els homes són més experts en medicina que qualsevol de la humanitat" i "els egipcis eren experts en medicina més que en qualsevol altre art". L'historiador grec Heròdot va visitar Egipte al voltant del 440 aC i va escriure extensament de les seves observacions de la seva pràctica medicinal. Atribuïa als antics egipcis la invenció de la medicina. [1]Plini el Vell també va escriure favorablement d'ells en la revisió històrica. Hipòcrates (el "pare de la medicina"), Heròfil, Erasístrat i després Galè van estudiar en el temple d'Amenhotep, i van reconèixer la contribució de l'antiga medicina egípcia a la medicina grega.

En 1822, la traducció de la pedra Rosetta finalment va permetre la traducció dels antics jeroglífics, inscripcions i papirs egipcis, inclosos molts (papirs mèdics egipcis) relacionats amb assumptes mèdics. L'interès resultant en l'egiptologia al segle XIX va portar al descobriment de diversos conjunts d'extensos documents mèdics antics, incloent el Papir Ebers, el Papir Edwin Smith, el Papir Hearst, el papir mèdic de Londres i altres que es remunta a una època tan llunyana com el 2900 aC. El Papir d'Edwin Smith és un llibre de text sobre la cirurgia i detalla observacions anatòmiques i l'"examen, diagnòstic, tractament i pronòstic" de nombroses malalties.[2] Probablement va ser escrit al voltant de l'any 1600 aC, però és considerat com una còpia de diversos textos anteriors. La informació mèdica data del 3000 aC.[3] Es considera que Imhotep, a la tercera dinastia, és l'autor original del text del papir, i el fundador de la medicina egípcia antiga. La cirurgia més antiga coneguda es va realitzar a Egipte al voltant del 2750 aC.

El papir Ebers, datat al voltant del 1550 aC, està ple d'encanteris i aplicacions fètides destinades a convertir els dimonis que causen malalties, i també inclou 877 receptes.[4] També pot contenir el coneixement documentat més antic de tumors, si la pobrament entesa terminologia mèdica antiga s'ha interpretat correctament. Una altra informació prové de les imatges que sovint adornen les parets de les tombes egípcies i la traducció de les inscripcions que s'hi acompanyen. Els avenços en la tecnologia mèdica moderna també van contribuir a la comprensió de la medicina egípcia antiga. Els paleopatologistes van ser capaços d'utilitzar raigs X i posteriorment tomografies computades per veure els ossos i els òrgans de les mòmies. El microscopi electrònic, l'espectrometria de masses i diverses tècniques forenses va permetre als científics entreveure particularitats úniques de l'estat de salut a Egipte fa 4000 anys.

Altres documents com el papir Edwin Smith (1550 AC), el Papir Hearst (1450 aC), i el Papir de Berlín (1200 aC) també proporcionen informació valuosa sobre la medicina egípcia antiga. El papir Edwin Smith, per exemple, esmenta els mètodes de recerca, la realització d'un diagnòstic del pacient, i l'establiment d'un tractament. Per tant, es considera com un manual d'aprenentatge. Els tractaments consistien en ungüents fets de substàncies animals, vegetals o fruites o minerals.[5]

Nutrició[modifica | modifica el codi]

En considerar la salut de qualsevol cultura cal parlar de la nutrició. Els antics egipcis eren almenys parcialment conscient de la importància de la dieta, tant en l'equilibri com en la moderació.[6]A causa de la gran quantitat de terra fèrtil d'Egipte, la producció d'aliments mai va ser un problema important, encara que, per descomptat, no importa com siguin de generoses les terres perquè encara hi hagi indigents i fam. Els principals cultius de la major part de la història antiga egípcia foren la pisana i l'ordi. Consumits en forma de pans que es van produir en una varietat de tipus a través de la cocció en forn i la fermentació, mitjançant llevats, enriquien enormement el valor nutricional del producte; s'estima que la collita d'un pagès podia alimentar un total de vint adults. L'ordi també es va utilitzar en la cervesa. Es conreaven àmpliament verdures i fruites de molts tipus. L'oli es produïa a partir de la planta de llinosa i hi havia una selecció limitada d'espècies i herbes. Hi havia carn (ovelles, cabres, porcs, caça silvestre) regularment a disposició d'almenys les classes altes i els peixos eren àmpliament consumits, encara que no hi ha evidència de prohibicions durant certs períodes en contra de certs tipus de productes d'origen animal; Heròdot va escriure sobre el porc com a 'impur'. Les ofrenes a rei Unas (c. 2494-2345 aC) es van registrar com

"... llet, tres tipus de cervesa, cinc tipus de vi, deu fogasses, quatre de pa, deu de pastissos, quatre carns, diferents talls, carn rostida, melsa, extremitats, pit, guatlla, gallina, colom, figues, altres deu fruites, tres tipus de blat de moro, ordi, espelta, cinc tipus d'oli i plantes fresques ... "

Queda clar que la dieta egípcia no era escassa per a les classes altes i que fins i tot les classes més baixes poden haver tingut alguna selecció.[7]

Farmacologia[modifica | modifica el codi]

Igual que moltes civilitzacions en el passat els antics egipcis van descobrir àmpliament les propietats medicinals de les plantes del seu voltant. En el Papir Edwin Smith hi ha moltes receptes per ajudar a curar diverses malalties. En una petita secció d'aquest papir hi ha cinc receptes on es tracta dels problemes que les dones poden haver tingut, tres sobre tècniques per al perfeccionament de la pell, i la cinquena recepta per a malalties que tenen a veure amb el còlon.[8] Els antics egipcis eren coneguts per utilitzar "mel... per les seves propietats medicinals ... i el suc de magranes servia com un astringent i una menja."[9] En el Papir d'Ebers hi ha més de 800 remeis alguns eren tòpics, com ar pomades i embenats, altres eren presos per via oral, com a pastilles i esbandides bucals, altres més eres presos per inhalació.[10] Les receptes per curar el restrenyiment consistien en baies de l'arbre de l'oli de ricí i oli de palma, entre d'altres.[10]Una recepta per alleujar el mal de cap esmentava "el cor de la ceba, el fruit de l'arbre del matí, natró, llavors, os del peix espasa, cuits, gallineta, cuinada, caps de crancs de riu, cuits, mel i ungüent abra."[10]Alguns dels tractaments recomanats feueb ús del cànnabis i l'encens."[7] Se sap que l'ús medicinal egipci de plantes en l'antiguitat era extens, amb uns 160 diferents productes vegetals ..."[11] A més dels nombrosos extractes de plantes i fruites els egipcis també van utilitzar la femta d'animals i fins i tot alguns metalls com a tractaments.[6] Aquestes prescripcions de l'antiguitat es mesuraven per volum i no per pes, la qual cosa fa de la seva prescripció una feina més d'artesania, com el cuinar, que el fan els farmacèutics en l'actualitat.[7]Tot i que els seus tractaments i remeis a base d'herbes semblen gairebé il·limitats, encara incloïen conjurs juntament amb alguns remeis terapèutics.[8]

Pràctiques[modifica | modifica el codi]

Antics instruments mèdics egipcis representats en una inscripció del període ptolemaic al Temple de Kom Ombo.

El coneixement mèdic a l'antic Egipte tenia una excel·lent reputació, i els governants d'altres imperis demanarien al faraó egipci que li enviés el seu millor metge per tractar els seus éssers estimats.[12] Els egipcis tenien algun coneixement de l'anatomia de l'ésser humà. Per exemple, en el procés clàssic de momificació, els momificadors sabien com inserir un llarg ganxo a través d'un orifici nasal, trencant l'os prim que hi trobaven i a través d'allà extreure el cervell. També han d'haver tingut una idea general de la situació en la cavitat del cos dels òrgans interns, els quals eliminaven a través d'una petita incisió a l'engonal esquerra. Però si aquest coneixement es transmetia als professionals de la medicina és desconegut i no sembla haver tingut cap impacte en les seves teories mèdiques.

Els metges egipcis eren conscients de l'existència del pols i d'una connexió entre el pols i el cor. L'autor del Papir Smith fins i tot tenia una vaga idea d'un sistema cardíac, encara que no de la circulació sanguínia i no podia, o considerava que no té importància, distingir entre els vasos sanguinis, tendons i nervis. Van desenvolupar la seva teoria de "canals" que portaven aire, aigua i la sang al cos per analogies amb el riu Nil; si es bloquejaven, els cultius esdevenien poc saludables i aplicaven aquest principi per al cos: si una persona no es trobava bé, feien servir laxants per desbloquejar els "canals".[13]

Un bon nombre de pràctiques mèdiques eren eficaces, com ara molts dels procediments quirúrgics que figuren en el papir Edwin Smith. Sobretot, el consell dels metges per mantenir-se saludable era rentar-se i afaitar-se el cos, incloent la part de sota dels braços; aquesta pràctica podia prevenir infeccions. També aconsella als pacients que cuidin la seva dieta i evitar els aliments com el peix cru o altres animals considerats impurs.

Moltes pràctiques eren ineficaces o perjudicials. Michael D. Parkins diu que el 72% de les 260 prescripcions mèdiques del Papir Hearst no contenien elements curatius,[14] i molts contenien fems animals que contenen productes de fermentació i fongs; alguns d'ells tenen propietats curatives, però també bacteris que presenten una greu amenaça d'infecció.

Cirurgia[modifica | modifica el codi]

Els instruments quirúrgics de metall més antics (bronze[15] o coure[16][17])[18] del món es van descobrir a la tomba de Qar. La cirurgia era una pràctica comuna entre els metges com a tractament per a lesions físiques. Els metges egipcis van reconèixer tres categories de lesions; malalties tractables, discutibles i no tractables. Les malalties tractables els cirurgians les tractaven ràpidament. Les malalties discutibles eren aquelles en què se suposava que la víctima podria sobreviure sense tractament, de manera que els pacients als que se suposava inclosos en aquesta categoria eren sotmesos a observació, i si sobrevivien llavors es podrien fer els intents quirúrgics es podrien fer tal de solucionar-los el problema. Van usar ganivets, ganxos, trepants, pinces, tenalles, culleres, serres i un gerro amb crema d'encens.[19]

La circumcisió dels homes era la norma, segons ens diu Heròdot en les seves Històries.[20] Tot i que la seva actuació com un procediment poques vegades s'esmenta, la naturalesa no circumcidada d'altres cultures s'observava amb freqüència; s'esmenta sovint la naturalesa no circumcidada d'altres cultures i a les campanyes militars es portaven sovint fal·lus incircumcisos com a trofeus, el que suggereix la novetat. No obstant això, altres registres descriuen els iniciats en els ordes religiosos com a partícips de la circumcisió que implica que la pràctica era especial i no generalitzada. L'única representació coneguda del procediment, a la tomba del metge Ankh-Mahor a Saqqara, mostra adolescents o adults, no nadons. La circumcisió femenina pot haver estat practicada, tot i que l'única referència a ella en els textos antics pot haver estat un error de traducció.[6]

Les pròtesis, com dits artificials i globus oculars, també es van utilitzar; normalment, servien poc més que per a fins decoratius. En la preparació per a l'enterrament, se substituirien les parts del cos que faltaven; emperò, aquests no apareixen com si haguessin estat útils, o fins i tot afegibles, abans de la mort.[6]

L'ampli ús de la cirurgia, les pràctiques de momificació, i l'autòpsia com un exercici religiós va donar als egipcis un vast coneixement de la morfologia del cos, i fins i tot un coneixement considerable de les funcions orgàniques. La funció de la majoria dels òrgans principals es va intuir de manera correcta - per exemple, es va suposar correctament que la sang era un mitjà de transpiració per a la vitalitat i els residus, la qual cosa no està massa lluny del seu paper real en el transport d'oxigen i l'eliminació de diòxid de carboni, excepció feta del cor i el cervell, les funcions dels quals van ser canviades.

Odontologia[modifica | modifica el codi]

L'odontologia era un camp important, com una professió independent que data de principis del mil·lenni III aC, encara que mai hagi estat destacada. La dieta egípcia era alta en els abrasius de la sorra sobrant de moldre el gra i els trossos de roques en les quals es preparava el pa, de manera que la condició de les dents era pobra. Els arqueòlegs han observat una disminució constant de la gravetat i incidència de les dents desgastades al llarg del 4000 aC a 1000 dC, probablement a causa de la millora de les tècniques de mòlta de grans.[7]Totes les restes d'egipcis tenen jocs de dents en estat molt pobre. La malaltia dental podria fins i tot haver estat fatal, com per a Djedmaatesankh, una música de Tebes, que va morir a l'edat de trenta-cinc d'una malaltia dental extensa i un gran quist infectat. Si les dents d'un individu s'escapaven de ser gastades, les càries eren rares, a causa de la raresa dels edulcorants. El tractament dental era ineficaç i el millor que els malalts podien esperar era la pèrdua ràpida d'una dent infectada. La instrucció d'Ankhsheshonq conté la màxima "No hi ha dent que es podreixi si encara roman en el seu lloc".[6] No hi ha registres documenten l'acceleració d'aquest procés i no s'han trobat eines adequades per a l'extracció de les dents, encara que algunes restes mostren senyals d'extracció de dents forçada.S'han trobat [7] dents de reemplaçament, encara que és no està clar si són només cosmètics post-mortem. El dolor extrem podria haver estat medicat amb opi.[6]L'examen de les mòmies ha estat molt instructiu: per exemple, s'ha pogut saber que el faraó Amenofis III fou un màrtir del mal de queixal.

Obstetrícia[modifica | modifica el codi]

Min és el déu de la fecunditat, i la deessa Tueris que protegeix la mare i el nen en el moment del part espantant els esperits malignes que poguessin danyar el nen. Sovint és acompanyada del déu Bes.

S'utilitzava la deessa Hathor, deessa de la maternitat i la fecunditat, per anar en ajuda del nen i la mare, per mitjà de conjurs: "Posa ordi i blat en dues bosses de lona amb la sorra i ho dates; orina sobre elles cada dia, si ordi i blat germinen, donarà a llum, si l'ordi germina primer, serà un home, si és el blat, serà una dona; si no germinen, no donarà a llum.

Però els metges contrarestaven la idea que l'embaràs és a causa de la intervenció de poders sobrenaturals, déus o dimonis. En papirs egipcis es troben, entre conjurs, concepcions mítiques i supersticions, una temptativa de racionalització.

Dona de part al Meskhenet, temple de Kom Ombo.
  • El Papir Kahun, datat a la Dinastia XII, és un precís tractat de ginecologia i esmenta una malaltia que devora els teixits (el càncer);
  • Els metges egipcis havien advertit l'acció beneficiosa de la mel a la ginecologia;
  • Coneixien mètodes contraceptius o abortius, descrits simplement com a "abandonament de l'estat d'embaràs" descrits en els papirs de Kahun, Ebers, Berlín, Carlsberg i Ramesseum. Consistien en rentats de diversos tipus, com el realitzat amb oli molt calent.
  • El primer text mèdic sobre mètodes contraceptius es va trobar en el papir Kahun, on es trobaven consells i prescripcions com la utilització de fems de cocodril barrejats amb una pasta que servia com a vehicle, la irrigació amb substàncies com el carbonat de sodi. Al segle XIV aC es fabricaven condons amb la bufeta d'animals com a mitjà de control de la natalitat. En alguns papirs s'inclouen diverses receptes d'anticonceptius intra-vaginals, amb ingredients com resina d'acàcia, llet agra, i espigues d'acàcia. Els compostos que es deriven de l'arbre de l'acàcia han demostrat ser espermicides en la investigació moderna in vitro, amb un efecte immobilitzador dels espermatozoides. El seu ús pot ser una conseqüència de l'observació, per part dels pastors, que van notar que els animals que menjaven certes plantes no es reproduïen.

Entre els mètodes per a diagnosticar l'embaràs, hi havia el comptar la quantitat de vegades que una dona vomitava quan se la posava sobre una barreja de cervesa i dàtils (aquest rebuig a les olors fortes és estudiat en l'actualitat com a evidència d'embaràs).

Durant el part, que s'efectuava en el domicili, les dones s'ajupien en quatre maons rituals, que representaven Meskhenet mentre les llevadores ajudaven. La placenta es conservava per fer remeis mèdics. Després, les dones s'apartaven durant catorze dies per purificar-se, ja que després del part es consideraven impures.

Hi ha alguns suggeriments en certs escrits que els esquinços perineals se suturaven després del part; en un papir es parla de "tornar a unir la vagina".

Disfunció erèctil[modifica | modifica el codi]

Tenien per a ella remeis fabricats amb garrofer, pi, o síndria. Estudis actuals indiquen que el garrofer té un alt contingut d'histidina, un component principal de la histamina: s'ha demostrat en estudis de laboratori que els ratolins amb deficiència d'histamina tenen una baixa taxa de reproducció a causa d'una disminució de la libido del mascle.

Puericultura[modifica | modifica el codi]

El papir de Brugsch és el document més antic que coneixem en pediatria. Aquesta especialitat es limitava als lactants; la resta de nens era tractat pels metges d'adults.

El plor i el to muscular del nadó es feien servir com a indicadors de salut. El papir estableix que si el nounat deia "nai" viuria, i si deia "mibi", moriria. També es creia que si el nen gemegava o baixava el cap, moriria. El plor i el to muscular són dos dels cinc paràmetres utilitzats en el segle XX per determinar el seu estat segons el test d'Apgar dels nadons.

Es castigava severament l'infanticidi. El Llibre dels Morts, inclou entre les seves prohibicions el procurar l'avortament. I per bé que el fet de provocar-lo era castigat jurídicament, es justificava en alguns casos.

En els casos de naixement amb malformacions físiques o amb alguna malaltia crònica no es recorria a l'infanticidi i els nens eren acceptats, considerant que havien estat tocats per la gràcia divina i eren inclosos en la societat amb un gran respecte.

Oftalmologia[modifica | modifica el codi]

Ull protector, representació d'Horus.

El coneixement de l'oftalmologia a l'antic Egipte es limitava a la pupil·la, l'escleròtica i als aspectes externs: parpelles, pestanyes i celles, els egipcis ignoraven gairebé tota l'estructura interna de l'ull. No obstant això, l'oftalmologia es va desenvolupar, ja que les malalties dels ulls eren molt freqüents, sobretot l'"oftàlmia del desert" coneguda avui com a tracoma, encara endèmica a Egipte. Una de les defenses contra aquesta malaltia va ser l'ús d'alcofoll, que actuava en dos fronts: per reduir la llum intensa, en ser negre, i com a desinfectant efectiu, en estar fabricat amb sulfat d'antimoni.

  • Les parpelles es denominaven l'"esquena de l'ull";
  • El blanc de l'ull ja s'anomenava escleròtica;
  • L'iris es va estudiar; certs textos indiquen que el seu examen permetia descobrir el sexe del fetus;
  • La pupil·la va ser anomenada "la nena que està en l'ull", a causa de la imatge de persones que es reflectien en la còrnia sobre el fons negre de la pupil·la.

Tot i l'habilitat dels artesans de l'Imperi Antic, que van fabricar rèpliques perfectes dels ulls de vidre i esmalt per a les estàtues, res permet pensar que aquests objectes s'utilitzessin com a pròtesi.

Des de la primera dinastia, els textos mencionen les cures donades als ulls, amb pràctiques barrejades amb la màgia: Thot, déu de la ciència i la medicina és l'avantpassat dels oftalmòlegs; segons la mitologia hauria tornat a posar al seu lloc l'ull que Horus va perdre en la seva lluita contra Seth, i va declarar "sóc Thot, el metge de l'ull d'Horus".

Més tard, en temps de Pepi I de la Dinastia VI, en una estela funerària, es representa un home, de vegades assegut i altres caminant, amb aquesta inscripció dedicatòria: "Pepy Ankh Iri, director dels metges reals, metge dels ulls del palau, custodi de l'orifici intestinal, el que prepara documents, el que ensinistra escorpins".

El papir Ebers i el de Londres contenen diversos conjurs màgics que invoquen Thot, conjurs que havien de repetir-se diverses vegades mentre s'aplicava el col·liri: El que va salvar l'ull d'Horus en la seva lluita contra Seth, serà capaç de tornar la llum als malalts dels ulls.

Màgia i religió[modifica | modifica el codi]

Sekhmet
Amulet: penjoll amb l'Ull d'Horus (Louvre).

La màgia i la religió eren una part integral de la vida quotidiana en l'antic Egipte. Es creia que els déus malvats i els dimonis eren els responsables de moltes malalties, de manera que sovint els tractaments involucraven un element sobrenatural, com la de començar el tractament amb una crida a una deïtat. No sembla haver existit una clara distinció entre el que avui dia es podria considerar les molt diferents vocacions de sacerdot i metge. Els curanderos, molts d'ells sacerdots de Sekhmet, sovint utilitzen encanteris i la màgia com a part del tractament.

La creença generalitzada en la màgia i la religió pot haver donat lloc a un poderós efecte placebo; és a dir, la validesa percebuda de la cura pot haver contribuït a la seva eficàcia. L'impacte de l'èmfasi en la màgia es veu en la selecció dels remeis o ingredients per a ells. Els ingredients vegades se seleccionen aparentment a causa que s'obtenien a partir d'una substància, planta o animal que tenia característiques que d'alguna manera es corresponien amb els símptomes del pacient. Això es coneix com el principi de similibus similars ("semblant amb similars") i es troba en tota la història de la medicina fins a la pràctica moderna de l'homeopatia. Així, un ou d'estruç ou està inclòs en el tractament d'una fractura de crani, i un amulet que representava un eriçó podria ser utilitzat contra la calvície.

Amulets, en general, eren molt populars. Eren usats per a molts propòsits màgics. Els amulets relacionats amb la salut es classifiquen com a homeopoètic, profilàctic i teofòric. Els amulets homeopoètics retraten un animal o una part d'un animal, de la qual l'usuari espera obtenir atributs positius com la força o la velocitat. Els amulets profilàctics protegien contra déus i dimonis nocius. El famós Ull d'Horus s'utilitza sovint en un amulet profilàctic. Els amulets teofòrics representaven déus egipcis; un representava la faixa d'Isis i tenia la intenció d'aturar el flux de sang en l'avortament involuntari. Sovint estaven fets d'os, penjant d'una corretja de cuir.

Qui també tenia el poder de curar, era la deessa dels metges, que exercia sovint com els seus sacerdots.

La màgia té una ressonància especial a causa del mite d'Osiris: Isis, "La gran Maga", després d'haver reconstruït el cadàver del seu marit diví, li va tornar a la vida per mitjà de la seva poderosa màgia, va ser fecundada "miraculosament" i va donar a llum a Horus.

Conjurs[modifica | modifica el codi]

Sovint estan associats amb els altres remeis. eren conjurs que un déu havia pronunciat en condicions anàlogues, i es recitaven per assegurar l'eficàcia del remei. A cada malaltia li corresponia una fórmula precisa de conjur.

Profilàctics[modifica | modifica el codi]

Tenien diferents mètodes per evitar la malaltia:

  • Els amulets.
  • Les esteles profilàctiques: esteles que representaven Horus muntat en un cocodril. Eren considerades protectores contra les mossegades i les picades d'animals verinosos.
  • Les imatges de déus curanderos.

Santuaris[modifica | modifica el codi]

Molts pacients visitaven els santuaris dels déus sanadors, com Imhotep i Amenhotep, tots dos divinitzats, amb l'esperança d'obtenir curació. Altres procuraven obtenir-la al sanatori del temple d'Hathor a Denderah i al temple de Hatxepsut.

Déus[modifica | modifica el codi]

Amenhotep, fill d'Hapu. Museu de Luxor.
  • Isis deessa de la salut, inventora dels remeis,
  • Horus sovint invocat en els casos de mossegades d'animals,
  • Hathor deessa de l'amor, protectora de les dones,
  • Thot déu dels escribes i patró dels oftalmòlegs,
  • Sekhmet deessa sanadora,
  • Bes protegeix el somni dels dorments i geni bo de les dones embarassades,
  • Selkis protegeix de les mossegades,

Homes divinitzats:

Metges i altres sanadors[modifica | modifica el codi]

Aquesta punta de fusta i pròtesi de cuir va ser utilitzada per un amputat per facilitar-li el caminar

L'antiga paraula egípcia per al metge és "swnw". Aquest títol té una llarga història. El metge més antic registrat al món, Hesy-Ra, exercia la medicina a l'antic Egipte. Era "Cap de dentistes i metges" durant el regnat del rei Djoser, que va governar al segle XXVII aC.[21]Peseshet (2400 aC) pot ser la primera metgessa registrada: era possiblement la mare d'Akhethetep, i en una estela dedicada a ella en la seva tomba que es coneix com a imy-r swnwt, que s'ha traduït com a "Senyora supervisora de les senyores metgesses" (swnwt és el femení de swnw).

Hi havia moltes categories i especialitzacions en el camp de la medicina. La reialesa emprava els seus propis swnw, i els seus propis especialistes. Hi havia inspectors de metges, supervisors i doctors principals. Les especialitats mèdiques egípcies conegudes són l'oftalmòleg, el gastroenteròleg, el proctòleg, el dentista, el "metge que supervisa els carnissers" i un "inspector de líquids" no especificat. L'antic terme egipci per a proctòleg, phuyt Neru, es tradueix literalment com a "pastor de l'anus". Aquest últim títol ja es troba testimoniat al voltant del 2200 aC per Irynachet.

Se sap que les institucions anomenades (Per Ankh)[22] o Cases de la Vida s'havien establert a l'antic Egipte des de la primera dinastia, i poden haver tingut funcions mèdiques; de vegades es troben associades a les inscripcions amb els metges, com Peftauawyneit i Wedjahorresnet que viuen a la meitat del mil·lenni I aC.[23] En l'època de la dinovena dinastia els seus empleats va gaudir beneficis com ara assegurança mèdica, pensions i baixa per malaltia.[21]

Malaltia[modifica | modifica el codi]

  • La malaltia era la demostració física d'una possessió del cos del pacient per agents sobrenaturals: enemics que tenen accés a un poder màgic, un déu enfadat, algun difunt descontent, etc. És per això que metges i encantadors treballaven de forma paral·lela: primer era l'encantador i després el metge.
  • L'embolcall corporal era un element necessari per aconseguir la vida eterna, i la seva destrucció impediria aconseguir-la. La pitjor situació possible per a un egipci de l'antiguitat era morir ofegat o incinerat, amb la qual cosa el seu cos es perdria.

El sistema sanitari[modifica | modifica el codi]

La visió del món del segle d'XXI ens indueix a pensar en la medicina egípcia comparant-la amb els serveis actuals, però el primer que cal tenir en compte és el fet que, pel que sabem, el sistema depenia del temple, contemplat aquest com una institució.

El sistema de cures mèdiques dels egipcis antics era un servei públic amb les següents característiques:

  1. Gratuït: per tant, accessible per a tothom.
  2. General: per a tota classe social.
  3. Nacional: disponible a tot el país.
  4. Disponible en qualsevol moment.

Formava part d'un servei a la comunitat més general, que també tenia cura dels canals d'irrigació, l'educació, la justícia, les reserves de grans, tot el necessari per a la població d'Egipte, i estava sota l'autoritat del temple: a la casa de la vida, el temple gestionava, entre altres coses, l'escola dels escribes, oberta a tothom, que formava futurs escribes però que només conservava per a si els millors. També assegurava la formació dels metges i sacerdots. Aquesta institució gestionava igualment els llocs d'atenció mèdica dins del temple, i especialment un espai de cures, anomenat a posteriori "sanatori", que no era un balneari com s'ha cregut, sinó espais sacerdotals amb banyeres plenes d'aigua sagrada, on el malalt era submergit esperant una curació divina.

Les lleis sanitàries eren estrictes, la higiene era escrupolosament complida i hi havia ordenances mèdiques per vigilar les aigües, no només per a la neteja dels vius sinó també per a la higiene mortuòria. Tot això indica un alt grau d'evolució de la medicina.

Segons sembla, les normes d'aprenentatge i de la pràctica eren promulgades pel metge del faraó, que es trobava a la cúspide de la jerarquia mèdica. Per sota d'ell hi havia els metges de palau, un dels quals era el 'Doctor en cap del nord i del sud , una mena de ministre de Sanitat. A les seves ordres hi havia els inspectors, supervisors i els mestres dels metges. En un esglaó inferior se situaven la immensa majoria dels metges pràctics.

Aquesta rigidesa constituïa un obstacle molt important per a la innovació i per aprendre de les seves pròpies observacions.

No coneixem si algun d'ells es dedicava a la investigació, tot i que, en cas de fer-ho, havien de ser els de jerarquies superiors perquè s'acceptessin els seus descobriments.

Formació[modifica | modifica el codi]

Curant una migranya.

Hi havia un alt grau de coneixement del cos humà, en part a causa del procés de momificació dels cadàvers. Només tractaven les malalties que podien curar i aquestes es classificaven de la següent manera:
«Aquesta és una malaltia que conec i curaré»
«Aquesta és una malaltia que conec i no tractaré»
«Aquesta és una malaltia que no conec i no tractaré.»

La formació dels metges, es realitzava a la Casa de la Vida. Es reclutaven joves estudiants després d'un període d'observació, i també s'ensenyava als metges grecs que arribaven per completar el seu coneixement a Egipte, que tenia fama de comptar amb els millors metges. Aquest complement de la formació podia durar deu anys. El sistema educatiu no és conegut, però sembla haver-se recolzat en la parella mestre-aprenent.

Els mètodes[modifica | modifica el codi]

Dyehuty (Thot) amb aparença de ibis. Ramesseum.

El lloc i el mètode de curació depenien de la relació entre el sanador i la religió:

  • Els metges, anomenats pels egipcis sun-nu, que vol dir l'home dels que pateixen o estan malalts, exercien fora del temple. Ho feien d'una manera "laica", però segons els preceptes del temple. El seu déu tutelar era Dyehuty, a qui els grecs van anomenar Thot. Començaven les seves pràctiques com metges itinerants: anaven a veure el pacient, i atenien una única classe de malaltia: eren especialistes. Només el metge amb una gran experiència reconeguda arribava a ser generalista. Després d'un període itinerant, el sun-nu podia intentar entrar en un centre de cures, o exercir a la seva residència.
  • Els metges uabu-sekhmet exercien només en el temple. Per a ells, la pràctica de la medicina estava impregnada totalment per la religió, pràcticament exercien la màgia. Eren dependents de la deessa Sekhmet, la deessa de la curació. Aquests eren els metges del faraó, el déu a la terra.
  • Els metges ' exorcistes, que curaven mitjançant encanteris i amulets.

Els mètodes eren variats: Hi havia metges per a totes les parts del cos, per l'esperit, per a les dones, els homes, els nens, i fins i tot els havia segons l'estació. A la posteritat ha arribat el cas del metge d'ulls, que operava cataractes, i el d'un metge de dones que feia la prova de l'embaràs, inclosa la predicció del sexe del nen (papirs de Berlín).

La medicina va estar regulada des de temps de Imhotep, com testimonia una inscripció en una paret de Saqqara, amb les regles ètiques que regulen la professió ben definides: el lloc de la instal·lació dels centres de cures, la supervisió d'aquests, supervisió de l'activitat del sun-nu, l'estimació del seu rendiment, accions disciplinàries.

No li estava permès d'emprar mètodes terapèutics que se sortissin de l'ortodòxia; només podia utilitzar aquells que definia l'autoritat dels tractats clàssics i en aquest cas, encara que els resultats obtinguts no fossin bons, estava lliure de tot retret.

Diagnòstic[modifica | modifica el codi]

El sistema de diagnòstic està descrit en el papir Ebers. La seqüència és la següent:

  • Fer preguntes al malalt, amb ordre i pacientment,
  • Investigar entre els seus familiars,
  • Trobar l'origen directe i indirecte del sofriment,
  • Cercar l'existència d'antecedents familiars,
  • En cas de recaigudes, verificar si el tractament és l'adequat,
  • Preparar un pla de cures, a curt i mitjà termini.

En arribar aquí, el diagnòstic es confon amb la prescripció: es converteix en un informe detallat que inclou les cures mèdiques i els medicaments. El primer que s'intenta és impedir el patiment, a continuació aturar l'avanç de la malaltia, per acabar trobant la seva eliminació.

Taula d'antics metges egipcis[modifica | modifica el codi]

Nom del metge Altres noms Reis als qual serví i dates Títols Gènere Lloc on va exercir la medicina Llegat mèdic Llegat no mèdic Lloc d'enterrament
Imhotep En egipci ỉỉ-m-ḥtp *jā-im-ḥātap que significa "aquell que ve en pau, és amb pau", Immutef, Im-hotep, o Ii-em-Hotep; anomenat Imuthes (Ἰμούθης) Djoser circa 2650–2600 aC Canceller del rei d'Egipte, metge, primer en la línia després del Rei de l'Alt Egipte, administrador del Gran Palau, noble hereditari, gran sacerdot d'Heliòpolis, constructor, fuster en cap, escultor en cap i creador de gerros en cap. M Memfis Autor del papir Edwin Smith. Dos mil anys després de la seva mort, l'estatus d'Imhotep va ser elevat al d'una deïtat de la medicina i la curació. Imhotep va ser un dels funcionaris principals del faró Djoser i els egiptòlegs li atribueixen el disseny de la piràmide esglaonada de Djoser a Saqqara a Egipte el 2630-2611 abans de Crist. Podria haver estat el responsable del primer ús conegut de columnes per suportar un edifici. L'historiador egipci Manetó li atribueix la invenció del mètode d'un edifici de pedra tallada durant el regnat de Djoser. Probablement Saqqara
Hesy-Ra Re-Hesy, Hesire, Hesira Djoser ca. 2670 aC Cap de dentistes i metges i cap dels escribes del rei, primogènit de Qued-Hetep; pare de Min, formador de la imatge de culte de Mehyt, amic del rei, supervisor dels escribes reials; el Gran dels 10 de l'Alt Egipte M N/A Possiblement el primer metge conegut a la història Conjunt de panells de fusta de Hesy-Ra Enterrat en una elaborada tomba a Saqqara
Merit-Ptah Estimada del déu Ptah ca. 2700 aC la Metgessa en Cap F N/A possiblement la primera metgessa i científica coneguda de la història La seva imatge en una tomba a Saqqara N/A
Penthu N/A Akhetaten ca. 1350 aC El portador del segell del rei del Baix Egipte, l'únic company, l'encarregat del Senyor de les Dues Terres, el favorit del bon déu, l'escriba del rei, el subordinat del rei, primer servent d'Aton en la mansió d'Aton a Akhetaton, cap dels metges, i camarlenc M Aten Metge en Cap d'Akenaton, però pot haver sobreviscut als disturibs del final del període d'Amarna, i servit sota Ay, després d'haver estat visir sota Tutankamon Visir del rei Tomba d'Amarna 5
Peseshet N/A Dinastia IV d'Egipte ca. 2500 Senyora supervisora de les metgesses F N/A ? Llevadora, segona metgessa més antiga coneguda a l'antic Egipte Una estela personal a Akhethetep la tomba del seu fill N/A
Qar N/A Dinastia VI d'Egipte ca. 2350-2180 aC El metge reial M N/A El cirurgià més antic del món en fer servir instruments de bronze o coure La seva mòmia en el sarcòfag de pedra calcària i 22 estàtues de bronze de diferents deïtats i l'estatueta d'Imhotep el metge Va morir a l'edat de cinquanta anys i va ser enterrat a la seva tomba a Saqqara, que va ser reutilitzada diverses vegades
Psamtikseneb Que el rei Psamtik (Psamètic) estigui saludable Dinastia XXVI d'Egipte ca. 664-525 a.C El Cap dels Metges, l'encantador de l'escorpí, metge en cap i dentista en cap(wr ἰbḥ) de Psamtik Seneb, i almirall de la flota reial M N/A N/A Uixebti del cap dels metges Psamtik-seneb, foto en relleu d'Ankh-ef-en-Sekhmet entretingut per un arpista La seva tomba descoberta a Heliópolis el 1931-1932.
Udjahorresnet Wedjahor-Resne o Udjahor-Resnet 00 El Cap de Metges, superior jeràrquic de les escoles de medicina -les 'Cases de la vida'; el príncep, el canceller reial, l'únic company, el profeta de l'únic que viu amb ells, el metge en cap, el que és veritablement conegut i estimat pel rei, l'escriba, l'inspector dels escribes de la cort, el primer entre els grans mestres de de la presó, el director del palau, l'almirall de la marina reial del rei de l'Alt i Baix Egipte Khnemibre [Amasis], l'almirall de la marina reial del rei de l'Alt i Baix Egipte, Ankhkaenre [Psamètic III], cap de la província de Sais Peftuôneit M N/A Wedjahor-Resne va compondre el nou nom reial de Cambises, Mesuti-Ra ('nascut de Ra') Els seus títols es conserven en una bella estàtua (inv.196 Vaticà) La seva tomba[24] ha estat descoberta el 1995 a Abusir[25][26][27]
Harsiese fill de Ramose 00 d' Amosis a Darios I el Gran El cap dels metges, Metge en Cap de l'Alta i el Baix Egipte, líder de les (tropes) egees estrangeres i almirall de la flota reial M N/A N/A esmentat a les Instruccions de Chasheshonqy (P. BM 10508) com la font de la trama que va conduir a la detenció del desafortunat Onchsheshonqy (P. BM. 10508 col. 1 a 3) Saqqara[26]
Petuaneith N/A Període saïta durant el regnat d'Amosis[26] El Metge en Cap M N/A N/A Una estàtua naòfora del metge en cap Petuaneith (Louvre A 93), va restaurar el temple d'Abidos N/A
Iwti N/A Dinastia XIX ca, 2500 a.C El Metge en Cap M N/A N/A Tenia una estàtua a Leiden[28] N/A

Taula d'antics papirs mèdics egipcis[modifica | modifica el codi]

Nom del papir Altres noms Datació Llengua Especialitats mèdiques Continguts Escriba/Autor Data & lloc de descobriment Lloc on es conserva Mida Imatge
Papir Edwin Smith Papir quirúrgic Edwin Smith Datat a les Dinasties XVI-XVII del Segon Període Intermedi d'Egipte, ca. 1500 aC, però es creu que és una còpia procedent de l'Antic Regne, 3000-2500 aC Hieràtic El tractat quirúrgic conegut més antic de trauma (ferides, traumatologia...) La gran majoria del papir s'ocupa de trauma i cirurgia, amb breus mencions de ginecologia i cosmètics al revers. Al costat anvers, hi ha 48 casos de lesions. El costat revers consta de vuit encanteris màgics i 5 receptes. És el tractat quirúrgic conegut més antic de trauma Atribuït per alguns a Imhotep Luxor, Egipte, abans del 1862 Acadèmia de Medicina de Nova York Un rotlle de 4.68 m de llarg. El recte (part davantera) té 377 línies en 17 columnes, mentre que el revers (part posterior) té 92 línies en cinc columnes Edwin Smith Papyrus v2.jpg
Papir Ebers Papir Ebers c. 1550 aC, però creu que és una còpia dels textos anteriors del 3400 aC Hieràtic Medicina, obstetrícia i ginecologia i cirurgia El pergamí conté unes 700 fórmules màgiques i remeis, capítols sobre l'anticoncepció, diagnòstic de l'embaràs i altres qüestions ginecològiques, malalties intestinals i paràsits, problemes als ulls i de la pell, odontologia i el tractament quirúrgic dels abscessos i tumors, ajustament d'ossos i cremades N/A Districte Assassif de la necròpolis tebana abans de 1862 Biblioteca de la Universitat de Leipzig, Alemanya Un rotlle de 110 pàgines, d'uns 20 metres de llarg PEbers c41-bc.jpg
Papir ginecològic de Lahun Papir Kahun Papyrus, Papir mèdic Kahun, o UC 32057 ca. 1800 aC Hieràtic Medicina, obstetrícia i ginecologia, pediatria i medicina veterinària El text es divideix en trenta-quatre seccions que s'ocupen de la salut - malalties ginecològiques, la fertilitat, l'embaràs, l'anticoncepció de les dones, etc. Els posteriors Papirs de Berlín i papirs mèdics Ramesseum cobreixen gran part del mateix camp, sovint donant receptes idèntiques N/A El-Lahun per Flinders Petrie el 1889 University College London 2 papirs ginecològics &1 papir veterinari PKahun LV2.jpg
Papirs mèdics del Ramesseum Papirms mèdics del Ramesseum parts III, IV, and V segle XVIII aC jeroglífic & hieràtic Medicina, ginecologia, oftalmologia, reumatologia i pediatria Una col·lecció d'antics documents mèdics egipcis en les parts III, IV, i V, i escrit en columnes verticals que s'ocupen principalment de malalties, l'estructura del cos i suposats remeis utilitzats per curar aquestes afliccions. a saber malalties oftalmològiques, ginecologia, músculs, tendons, i les malalties dels nens N/A Temple Ramesseum Ashmolean Museum 3 papirs (parts III, IV, V) N/A
Papir Hearst Papir mèdic Hearst Dinastia XVIII d'Egipte, pels volts de l'època de Tuthmosis III, però es creu que es podria haver escrit abans, durant el Regne Mitjà d'Egipte, al voltant del 2000 aC Hieràtic Urologia, medicina i picades 260 paràgrafs sobre 18 columnes de 18 pàgines de receptes mèdiques per problemes del sistema urinari, la sang, el cabell i les picades N/A descobert per un pagès egipci del poble de Der-el-Ballas abans de 1901 Biblioteca Bancroft, Universitat de Califòrnia 18 pàgines Papyrus Hearst Plate 2.jpg
Papir mèdic de Londres BM EA 10059 19a dinastia 1300 aC o ca. 1629-1628 aC Hieràtic afeccions de la pell, malalties dels ulls, hemorràgies, avortament involuntari i cremades 61 receptes, de les quals 25 estan classificades com a mèdiques, la resta són de màgia N/A N/A Royal institute of London London Medical Papyrus 15.jpg
Papir Brugsch Pap. Berl. 3038, el Gran Papir de Berlín Dinastia 19, i datat ca. 1350 - 1200 aC Hieràtic? Mèdic Tracta de casos de medicina general i té una gran similitud amb el papir Ebers. Alguns historiadors creuen que aquest papir va ser utilitzat per Galè en els seus escrits 24 pàgines (21 al capdavant i 3 a la part posterior) N/A Descobert per un egipci a Saqqara abans del 1827 Museu Egipci de Berlín N/A
Papir Carlsberg N/A Entre les dinasties 19 i 20, Nou Regne; el seu estil està lligat a la dinastia XII. Alguns fragments es remunten a ca. 2000 aC, altres - els manuscrits Tebtunis - es remunten al segle I hieràtic, demòtic. jeroglífic i grec Obstetrícia i ginecologia, medicina, pediatria i oftalmologia L'estructura del papir és molt semblant a la dels papirs Kahun i Berlín. N/A N/A N/A Institut Egiptològic de la Universitat de Copenhaguen N/A
Papir mèdic Chester Beatty Papirs Chester Beatty, Papir VI de Chester Beatty, Papir 46 (Papir no. 10686, Museu Britànic), Chester Beatty V BM 10685, VI BM 10686, VII BM 10687, VIII BM 10688, XV BM 10695 Datat al voltant del 1200 aC Hieràtic Mal de cap i desordres anorectals Encanteris màgics i receptes mèdiques per al mal de cap i la malaltia anorectal N/A Va començar com una col·lecció privada per part l'escriba Qen-her-khepeshef a la 19a dinastia i es transmet a través de la seva família fins que es van col·locar en una tomba Deir el-Medina (el poble dels obrers) el 1928 British Museum N/A
Papir de Brooklyn 47.218.48 och 47.218.85, també conegut com a Papir mèdic Brooklyn Una col·lecció de papirs que pertanyen al final de la dinastia XXX, ambdata a l'entorn del 450 aC,, o el començament del període ptolemaic. No obstant això, està escrit amb l'estil de l'Imperi Mitjà, la qual cosa podria suggerir que el seu origen podria ser de la dinastia XIII d'Egipte Hieràtic? només tracta de mossegades de serps i picades d'escorpí, i les fórmules per expulsar el verí d'aquests animals Es parla sobre els remeis per expulsar el verí de serps, escorpins i taràntules. L'estil d'aquests remeis està relacionat amb els del papir d'Ebers Un rotllo de papir dividit en dues parts amb algunes parts que falten, la seva longitud total s'estima en 175 × 27 cm N/A Pot haver-se originat en un temple a l'antiga Heliòpolis, descobert abans del 1885 Museu de Brooklyn a Nova York N/A
Papirs de Berlín Papri de Berlin 6619 Regne Mitjà ??? Medicina & matemàtiques el primer document conegut sobre els procediments de prova d'embaràs N/A N/A Saqqara a principis del segle XIX Museu Egipci de Berlín N/A
Papir d'Erman[29] donat amb el papir Westcar al Museu Egipci de Berlín Datat al començament de l'Imperi Nou (segle 16 aC) ??? Medicina, màgia & anatomia conté algunes fórmules mèdiques i una llista de noms anatòmics (cos i vísceres) i prop de 20 fórmules màgiques N/A N/A abans del 1886 Museu Egipci de Berlín N/A
Papir de Leiden[29] Rijksmuseum, Leiden 1343-1345 18a-19a dinasties ??? Medicina, màgia Es tracta majoritàriament amb textos màgics N/A N/A N/A Museu Rijks, Leiden N/A

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. «ECHOES OF ANCIENT AFRICAN VALUES». [Consulta: 13 juliol del 2015].
  2. Edwin Smith papyrus (Egyptian medical book). Britannic.com. Consultat el 18-11-2011.
  3. Medicine in Ancient Egypt 1. Arabworldbooks.com. Consultat el 18-11-2011.
  4. Pain, Stephanie. (2007). "The pharaohs' pharmacists." New Scientist. 15 de desembre del 2007, p. 43.
  5. The Seventy Great Inventions of the Ancient World per Brian M. Fagan
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 Dollinger, André. Ancient Egyptian Medicine Herbal Medicine. Kibbutz Reshafim. 
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Nunn, John Francis. Ancient Egyptian Medicine. Oklahoma: University of Oklahoma Press, 1996. ISBN 9780806128313. 
  8. 8,0 8,1 Breasted, James Henry. The Edwin Smith Papyrus. Chicago: Chicago University Press, 1930. 
  9. Allen, James Peter. The Art of Medicine in Ancient Egypt. Nova York: Metropolitan Museum of Ar, 2005. ISBN 9781588391704. 
  10. 10,0 10,1 10,2 Bryan, Cyril. The Ebers Papyrus. Nova York: D. Appleton and Co., 1931. 
  11. Ritner, Robert K. Innovations and Adaptations in Ancient Egyptian Medicine. University of Chicago Press. 
  12. A History of Medicine per Plinio Prioreschi, Horatius Print 1996, p.257f.
  13. What progress did the Egyptians make in medical knowledge?. passmoresschool.com
  14. Parkins, Michael D.; J. Szekrenyes «Pharmacological Practices of Ancient Egypt». Proceedings of the 10th Annual History of Medicine, març 2001 [Consulta: 7 novembre 2010].
  15. http://weekly.ahram.org.eg/2006/823/he3.htm
  16. Hidden Treasures Of The Egyptian Museum:On Hundred Masterpieces From The Centennial Exhibition, American Univ in Cairo Press, 2002 The tomb of the physician Qar Page xx
  17. http://egyptourism.wordpress.com/tag/jean-philippe-lauer/
  18. Jackson, Russell. «Mummy of ancient doctor comes to light - Scotsman.com News». News.scotsman.com. [Consulta: 24 març 2011].
  19. Greiner, Ryan (2001). "Ancient Egyptian Medicine". Consultat el febrer del 2011.
  20. https://www.gutenberg.org/files/2131/2131-h/2131-h.htm
  21. 21,0 21,1 Arabworldbook.com: Medicine in Ancient Egypt. Arabworldbooks.com.Consultat el 18-11-2011
  22. Gordan and Shwabe, Andrew H. and Calvin W.. The Quick and the Dead: Biomedical Theory in Ancient Egypt. Leiden: Brill, 2004, p. 154. ISBN 978-90-04-12391-5. 
  23. Digital Egypt for Universities (pàgina web del University College of London) – "Knowledge and production: the House of Life". Digitalegypt.ucl.ac.uk. Consultat el 18-11-2011
  24. http://egyptologie.ff.cuni.cz/?req=doc:vedzahor&lang=en
  25. http://egyptianaemporium.wordpress.com/2012/07/04/dispelling-the-myth-herodotus-cambyses-and-egyptian-religion-1/
  26. 26,0 26,1 26,2 http://www.academia.edu/1562920/The_Emergence_of_a_Mediterranean_Power_The_Saite_Period
  27. http://www.livius.org/w/wedjahorresne/wedjahorresne.htm
  28. http://www.jstor.org/discover/10.2307/20772830?uid=3737928&uid=2134&uid=380554583&uid=2&uid=70&uid=3&uid=380554573&uid=60&purchase-type=article&accessType=none&sid=21102533664267&showMyJstorPss=false&seq=1&showAccess=false
  29. 29,0 29,1 http://www.aams.org.au/contents.php?subdir=library/history/&filename=pharonic_egypt

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

En anglès
  • Ancient Egyptian Medicine, John F. Nunn, 1996
  • The Greatest Benefit to Mankind: A medical History of Humanity, Roy Porter, 1997
  • A History of Medicine, Lois N. Magner, 1992
  • Medicine in the Days of the Pharaohs, Bruno Halioua, Bernard Ziskind, M. B. DeBevoise (Translator), 200
  • Pharmacological practices of ancient Egypt, Michael D. Parkins, 10th Annual Proceedings of the History of Medicine Days, 2001
  • Pain, Stephanie. (2007). "The pharaohs' pharmacists." New Scientist. 15 December 2007, pp. 40–43
En francès
  • Ange Pierre Leca, La Médecine égyptienne au temps des Pharaons, éd. Dacosta, Paris, 1992 (ISBN 2-851-28-029-5)
  • Thierry Bardinet, Les papyrus médicaux de l'Égypte pharaonique, éd. Fayard, Paris, 1995 (ISBN 2-213-59280-2)
  • Histoire de la médecine en Egypte ancienne, Paris, 2013- (http://medecineegypte.canalblog.com/)
  • Richard-Alain Jean, À propos des objets égyptiens conservés du musée d’Histoire de la Médecine, éd. Université René Descartes – Paris V, coll. Musée d'Histoire de la Médecine de Paris, Paris, 1999 (ISBN 2-9508470-3-X)
  • Richard-Alain Jean, La chirurgie en Égypte ancienne. À propos des instruments médico-chirurgicaux métalliques égyptiens conservés au musée du Louvre, Editions Cybele, Paris, 2012 (ISBN 978-2-915840-29-2)
  • Richard-Alain Jean, Anne-Marie Loyrette, À propos des textes médicaux des Papyrus du Ramesseum nos III et IV, I : la reproduction, in S.H. Aufrère (éd.), Encyclopédie religieuse de l’Univers végétal (ERUV – II), Montpellier, 2001, pp. 537–564 (ISBN 978-2-84269-502-6)
  • Richard-Alain Jean, Anne-Marie Loyrette, À propos des textes médicaux des Papyrus du Ramesseum nos III et IV, I : la contraception, in S.H. Aufrère (éd.), Encyclopédie religieuse de l’Univers végétal (ERUV – II), Montpellier, 2001, pp. 564–592 (ISBN 978-2-84269-502-6)
  • Bruno Halioua, La médecine au temps des Pharaons, éd. Liana Levi, coll. Histoire lieu, Paris, 2002 (ISBN 2-867-46-306-8)
  • Richard-Alain Jean, Anne-Marie Loyrette, À propos des textes médicaux des Papyrus du Ramesseum nos III et IV, I : la gynécologie (1), in S.H. Aufrère (éd.), Encyclopédie religieuse de l’Univers végétal (ERUV – III), Montpellier, 2005, pp. 351–487 (ISBN 2-84269-695-6)
  • Richard-Alain Jean, Anne-Marie Loyrette, La mère, l’enfant et le lait en Égypte Ancienne. Traditions médico-religieuses. Une étude de sénologie égyptienne, S.H. Aufrère (éd.), éd. L’Harmattan, coll. Kubaba – Série Antiquité – Université de Paris 1, Panthéon Sorbonne, Paris, 2010 (ISBN 978-2-296-13096-8)
En alemany

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Medicina en l'antic Egipte Modifica l'enllaç a Wikidata