Meditacions

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llibreMeditacions
Τὰ εἰς ἑαυτόν
Marc Aurel Betrachtungen 1727.jpg
Tipus obra escrita
Fitxa
Autor Marc Aureli
Llengua Grec koiné
Publicació Imperi Romà, segle II
Creació segle II (Gregorià)
Editorial Llibres de l'Índex (Barcelona)
Edició Marcus Aureliuser Atmachinta Tradueix, Marcus Aurelius Antoninus, His Meditations concerning himselfe Tradueix, The Thoughts of the Emperor Marcus Aurelius Antoninus Tradueix, The communings with himself of Marcus Aurelius Antoninus Tradueix, Q58406987 Tradueix, Q67080728 Tradueix, Q67080880 Tradueix, Q67080909 Tradueix, Q67080896 Tradueix i Q67080901 Tradueix
Edició en català
Traductor Joan Alberich
Publicació desembre 2008
Dades i xifres
Gènere Filosòfic
Nombre de pàgines 306
Altres dades
ISBN ISBN 978-84-96563-74-2
Modifica les dades a Wikidata

Meditacions (en grec: Τὰ εἰς ἑαυτόν, Ta eis heauton, literalment 'pensament adreçat a mi') és el títol d'un recull d'escrits de l'emperador romà Marc Aureli (121-180 dC) en què descriu reflexions personals. Els seus escrits tenen la forma de diverses sentències amb reflexions filosòfiques que van des d'una simple frase fins a paràgrafs llargs.

El pensament de Marc Aureli s'emmarca dins de la filosofia estoica i se centra a evitar les emocions, ja que segons ell és l'única manera que els altres et puguin fer mal. La raó ha de permetre viure en harmonia amb l'ordre o logos, i elevar-se per sobre de les percepcions de "bé" i "mal".

Les Meditacions, escrites en grec koiné, van ser escrites per Marc Aureli com a apunts personals per a la seva reflexió i per aclarir els seus pensaments. Es desconeix si tenia intenció que els seus escrits fossin publicats.

Temàtica[modifica]

El contingut dels llibres del II al XII (és a dir, tots menys el I) consisteix en meditacions sobre la condició humana, la vida, la mort, l'univers, la creació, la mortalitat, la fortuna, o els valors en els que els humans s'han d'inspirar. El seu caràcter estoic li fa remarcar la superficialitat de les relacions humanes i la impotència de l'ésser humà davant de Déu, entès com la raó còsmica. Davant de la manca de sentit del món, Marc Aureli postula que l'únic camí que li queda al savi és lliurar-se a donar significat a la pròpia existència individual i viure d'acord amb la natura.

Marc Aureli accepta complir estoicament la seva posició com a emperador, acceptant el pes de l'imperi com un deure inel·ludible, tot i pensar que les accions que pugui dur a terme són inútils i sense sentit. Per això decideix aïllar-se de les seves obligacions polítiques mitjançant la meditació melancònica.

Enllaços externs[modifica]

Vegeu texts sobre Meditacions al Wikisource (grec).
  • Comentaris del traductor de l'obra al català, Joan Alberich.