Meditacions

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de llibreMeditacions
Τὰ εἰς ἑαυτόν
Marcus Aurelius. De seipso, seu vita sua (Xylander, 1558).jpg
Tipus llibre
Fitxa tècnica
Autor Marc Aureli
Llengua Grec koiné
Publicació Imperi Romà, segle II
Editor Guilielmus Xylander
Editorial Llibres de l'Índex (Barcelona)
Edicions Marcus Aureliuser Atmachinta
Edició en català
Traductor Joan Alberich
Publicació desembre 2008
Detalls de l'obra
Gènere Filosòfic
Pàgines 306
Més informació
ISBN ISBN 978-84-96563-74-2
Modifica dades a Wikidata

Meditacions (en grec: Τὰ εἰς ἑαυτόν, Ta eis heauton, literalment "pensament adreçats a mi") és el títol d'un recull d'escrits de l'emperador romà Marc Aureli (121-180 dC) en els que descriu reflexions personals. Els seus escrits tenen la forma de diverses sentències amb reflexions filosòfiques que van des d'una simple frase fins a paràgrafs llargs.

El pensament de Marc Aureli s'emmarca dins de la filosofia estoica i se centra a evitar les emocions, ja que segons ell és l'única manera que els altres et puguin fer mal. La raó ha de permetre viure en harmonia amb l'ordre o logos, i elevar-se per sobre de les percepcions de "bé" i "mal".

Les Meditacions, escrites en grec koiné, van ser escrites per Marc Aureli com a apunts personals per la seva reflexió i per aclarir els seus pensaments. Es desconeix si tenia intenció que els seus escrits fossin publicats.

Temàtica[modifica | modifica el codi]

El contingut dels llibres del II al XII (és a dir, tots menys el I) consisteix en meditacions sobre la condició humana, la vida, la mort, l'univers, la creació, la mortalitat, la fortuna, o els valors en els que els homes s'han d'inspirar. El seu caràcter estoic li fa remarcar la superficialitat de les relacions humanes i la impotència de l'home davant de Déu, entès com la raó còsmica. Davant de la manca de sentit del món, Marc Aureli postula que l'únic camí que li queda al savi és lliurar-se a donar significat a la pròpia existència individual i viure d'acord amb la naturalesa.

Marc Aureli accepta complir estoicament la seva posició com d'emperador, acceptant el pes de l'imperi com un deure inel·ludible tot i pensar que les accions que pugui dur a terme són inútils i sense sentit. Per això decideix aïllar-se de les seves obligacions polítiques mitjançant la meditació melancònica.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Vegeu texts sobre Meditacions al Wikisource (grec).
  • Comentaris del traductor de l'obra al català, Joan Alberich.