Medjugorje

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaMedjugorje
Medziugorie - Međugorje 05.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
 43° 11′ 25″ N, 17° 40′ 40″ E / 43.19016°N,17.67786°E / 43.19016; 17.67786
EstatBòsnia i Hercegovina
Entitat territorial administrativaFederació de Bòsnia i Hercegovina
CantóCantó d'Hercegovina-Neretva
MunicipiČitluk Municipality (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud158 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal88266 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic036 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webmedjugorje.hr Modifica el valor a Wikidata

Medjugorje és un poble del municipi de Čitluk, a la regió d'Hercegovina, 25 km al sud-oest de Mostar i a prop de la frontera entre Bòsnia i Hercegovina i Croàcia. Situat a 158 metres sobre el nivell del mar, el nom del poble significa literalment entre les muntanyes i té un clima mediterrani suau. Des del 1981, quan sis nens van assegurar haver presenciat una aparició de la Mare de Déu de Medjugorje, és un popular centre de peregrinació catòlic.[1]

Història[modifica]

Entre les primeres dades que es tenen de l'indret hi ha el permís que l'Imperi Otomà va donar el 1566 per la construcció d'un monestir de l'Església Ortodoxa Sèrbia a la vall de Neretva. La primera referència als monjos del monestir de Žitomislić és del 1606.[2] Les làpides de l'edat mitjana romanen al cementiri catòlic de Groblje Srebrenica, a Miletina i Vionica.[3] En l'àrea del cementiri de Miletina s'han detectat estructures d'època romana, però les ruïnes no s'han excavat convenientment.

L'Església de Sant Jaume de Medjugorje va ser construïda per primera vegada el 1892 amb el bisbe de Mostar Paškal Buconjić.[4] La gran creu situada dalt de l'anomenada Muntanya de la Creu es va construir el 1934.[5]

El 24 de juny de 1981 sis nens del poble van tenir la primera aparició de la Mare de Déu de Medjugorje, i a partir d'aquest moment Medjugorje ha esdevingut una destinació popular del pelegrinatge cristià. Entre el 1981 i el 2010 es calcula que hi han anat uns 30 milions de pelegrins.[6] Contràriament al que ha passat amb el Santuari de Fàtima o el Santuari de Lourdes, l'Església catòlica no ha reconegut oficialment les aparicions, però no posa cap impediment a les peregrinacions.[7]

Referències[modifica]

  1. Respuestas a preguntas que hacen los católicos. Editorial Portavoz, p. 226–. ISBN 978-0-8254-8005-8. 
  2. Ljubinka Kojić. Manastir Žitomislić. Veselin Masleša, 1983. 
  3. Petar Bakula. Hercegovina prije sto godina. Provincijalat hercegovačkih franjevaca, 1970. 
  4. Marko Plešnik. Bosnien und Herzegowina: unterwegs zwischen Adria und Save ; [Reiseführer]. Trescher Verlag, 2012, p. 259–. ISBN 978-3-89794-224-0. 
  5. Deirdre de la Cruz. Mother Figured: Marian Apparitions and the Making of a Filipino Universal. University of Chicago Press, 30 desembre 2015, p. 269–. ISBN 978-0-226-31491-4. 
  6. Vatican Probes Claims of Apparitions at Medugorje Reuters. Consultat el 17 de març de 2010.
  7. Vatican Warns U.S. Bishops on Medjugorje
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Medjugorje